10 DE SETEMBRE 2012

 

Demà serà un dia gran. Però avui i demà passat encara són més importants.

No hi ha volta enrere en tot cas compte enrere. Ja mai més tornarà a ser res igual. S’haurà establert el referent, la fita envers la qual uns i altres valoraran i apel·laran per fonamentar i excusar els seus… si, però… Per que d’això és tractarà la tasta immediata del dia 12. Alguns creuran que ha estat un triomf o derrota personal.  La majoria al contrari – i ningú imagina com m’agradaria d’anar errada- patirem de vergonya aliena.

La diferència? No hi ha que oblidar que la sobirania rau en el poble i que aquest cop el poble es representa a sí mateix. Defuig d’avatars i representants, encara té la capacitat de sentir-se ofesa. Hem passat d’allò de “Tot pel poble però sense el poble” passant per “ Tot pel poble malgrat el poble” per arribar al “Poble, quin poble?”

Ho han copsat els de casa, els de dins i els de fora, la classe política i els mercats. Serem capaços els catalans d’exercir la nostra catalanitat desacomplexadament d’una vegada i tots a una?

A poques hores de la Diada només faré una reflexió. D’altres molt més eloqüents i brillants que jo ja han fet córrer rius de tinta, als que alguns casos m’he subscrit i la majoria d’altres no. Però aquesta és una opció personal basada en el meu criteri i sentit comú. Ara és molt senzill especular i ser èpics.

El que si vull destacar a priori és que ens trobem en un moment clau de la nostra Història i que com en molts dels esdeveniments viscuts en els últims cinquanta anys: jo hi era!

I no tan sols hi sóc en major o menor encert , a més  hi participo activament,  gairebé sense proposar-m’ho i molt més del que sóc conscient o puc albirar. Les TIC’S donen a qualsevol comunicació o reflexió una dimensió  i abast no assolit mai abans. En mig del flux constant d’informació acabem formant part de noves corrents de pensament creant opinió sense ser-ne gaire conscients.

Aquest 11 S serà el segon cop que sortiré al carrer a reclamar la Independència de Catalunya. La primera al segle passat, al 77 amb el cor ple d’ideals i promeses de construir un futur en establir  el marc on exercir la meva identitat. Be, trenta-cinc  anys més tard hi torno.

El cor segueix farcit d’ideals i propostes, però la resta del meu cos i bagatge n’és ple de conviccions, experiència i decepció. Tot el construït es obsolet. Fins i tot allò que encara roman com a tasca inacabada o ni tan sols començada. Però és des d’aquesta decepció, que com a usuària no registrada d’una nació sense estat o des d’un gènere que mai serà tractat amb igualtat, que trobo les forces, el coratge, arguments i conviccions per a mantenir-me dempeus.

setembre 2012

Puix que no he trobat la platja sota les llambordes, no per això deixaré de cercar la mar. Per què malgrat el malbaratament sofert  pel tan cobejat  estat del benestar, les premisses sobre les quals va esser dissenyat són tan vàlides avui com ahir. I com sempre la diferència rau en  l’ús i maneres que se li dóna.

I per fer-ho jo també crec que s’ha de superar la condició psicològica del que es coneix com a “Indefensió apresa” [1].

Martin Seligman (Indefensió, 1975)[2] ens la descriu com un dels mecanismes que poden provocar una situació de pessimisme crònic en els individus. El tan conegut a casa nostra com “no hi ha res a fer” “una flor no fa estiu” o “passi el que passi, tot anirà malament” de manera que en creure que, fem el que fem no arreglarem ni canviarem pas res, cadascú esdevé en el seu propi botxí. I no tan sols ideològicament, anímicament també.

Maltractats al llarg de 299 anys, la majoria ha estat víctima de la manca de convicció de l’eficàcia de la pròpia conducta per a canviar el curs dels esdeveniments, s’ha assolit com inevitable la pròpia manca de control. No ens enganyem, l’èxit del condicionant rau en el fet de que així un es deslliura defugint, sense càrrecs de consciència, de la pròpia responsabilitat envers la realitat que l’oprimeix. I això em porta a reflexionar sobre la dignitat personal en l’àmbit social què, si be es contagiosa des de l’anonimat, és torna cada cop més difícil de constatar alhora de les accions reals.

En Eudald Carbonell ens proporcionava i recordava amb l’agosarada mirada de qui es pregunta: D’on venim? Qui som? Cap a on anem? Que:[3]

 “La identitat és el concepte que vol explicar la capacitat que té un grup d’ humans per implicar-se en la defensa col·lectiva dels seus valors culturals i de les seves realitzacions socials. Així, la identitat nacional catalana, com totes les altres, és el producte de tot tipus d’interaccions econòmiques i socials en l’àmbit històric diacrònic”.

Com ja he dit, fins avui – 10 de setembre de 2012 – molt s’ha escrit sobre què, quan, com, per què, qui i potser. És a partir d’avui, que deixant de banda els condicionaments sociològics, culturals i polítics que ens han conformat, vull ser jo qui ompli planes i planes signant d’una vegada i per totes com a usuària, per fi, registrada.

Si som el que recordem, aquest 11 de setembre cal fer història, cal fer memòria.


Articulos similares:

Licencia Creative Commons
10 DE SETEMBRE 2012 por Mayte Duarte Seguer, a excepción del contenido de terceros y de que se indique lo contrario, se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Licencia.

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com MAYTE DUARTE SEGUER, 07/05/1962 - Humanista Llicenciada en Humanitats en l’àmbit dels Estudis Culturals i l’antropologia religiosa amb una tesina sobre la significació simbòlica de l’arquetip del Drac “El Drac a Catalunya: Presència i evolució del Drac en el Bestiari català”. La seva experiència inclou investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, documentant i estudiant la imatge del Drac en la cultura catalana com a significatiu tret identitàri. Cursant Màster de Ciutadania i Drets Humans a la UB amb el seu treball sobre “L’homo tecnològicus: què és lo humà?” Dedicada a la creació, gestió, promoció i difusió de cultura catalana arreu del món vinculada al territori, mitjançant programació i desenvolupament d'activitats destinades al consum cultural. Implicant dites accions culturals amb les xarxes socials mitjançat l'ús de les TIC'S 4.0. • Arqueologia experimental, didàctica de la prehistòria y evolució humana. Fundación Atapuerca y Sierractiva. Març 2011 • Formació de formadors: capacitació digital i creació de materials per a la didàctica presencial i a distància o E-learning. • Community Manager. Administració diversos grups a Facebook, Google+, blogger, twitter... • Creadora de diversos blogs (Project Scheherezade, Dracmaycat, Drako Teksilo, Reflexions des de Tràntor, Mayte Duarte o Lo Drac dixit entre d’altres). • Articulista, reportera i col·laboradora de la revista CATALONIA de l’AICS-American Institut for Catalan Studies) de Huston, Texas. En format digital i paper. www.aicsusa.org-http://aics-catalonia.blogspot.com.es/- https://issuu.com/cataloniamagazine • Enllaç cultural de l'entitat AICS (American Institut Catalan Studies) de Huston, Texas. www.aicsusa.org • Col·laboradora de Llegeix B@rcelona. • Editora i articulista de la revista digital d’humanitats SÀRASUATI-ISSN:1989-654X www.sarasuati.com • Membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB). • Sòcia de l'Ateneu Barcelonès amb seu al carrer de la Canuda 6, 08002 Barcelona. • Sòcia i Secretaria del Liceu Joan Maragall de filosofia amb seu amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre de l'AELC (Associació escriptors en llengua catalana) amb seu a l'Ateneu Barcelonès. Secretaria del Liceu Maragall de Filosofia amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre del Circulo Holmes, Associació espanyola d' Amics de Sherlock Holmes. • Vocal de la Junta Directiva de la FIEC - Federació Internacional d'Entitats Catalanes. • Fundadora i presidenta de Dracmaycat. www.dracmaycat.com • Col·laboradora com experta en els treballs d’Adequació de qualificacions professionals del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya de l'Institut de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya 2014/2015/2016. • Fundadora i presidenta de l'entitat Project Scheherezade pel rescabalament del coneixement femení que per tradició ha estat de transmissió oral. http://projectscheherezade.blogspot.com.es/ • Autora del relat "Boletaire" del Llibre Crims Nostrats d'Edicions Xandri a cura de JR Aramadàs. ISBN XX- 978-84943157-3-2. Barcelona 2015. • Sòcia fundadora i Cap de premsa i comunicacions de l’entitat SOS a la Capacitat intel·lectual, 2015- • Editora de Dracmaycat Edicions amb les publicacions Sherlock&Dragon ISBN 9788461627615 i Cultural is Political ISBN 9788461765102 Mails de contacte: mduarte@dracmaycat.com – mayteduarte62@gmail.com – mduarte@uoc.com

Leave a comment

Add your comment below, or trackback from your own site. You can also subscribe to these comments via RSS.

Your email is never shared. Required fields are marked *

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD