ACAMPADA BCN

MANIFEST ACAMPADA

28 de MAIG de 2011

Xerrada debat a la Pça Catalunya a les 15:30

a càrrec del Professor titular de filosofia de la UB

Gonçal Mayos: Fútbol i pensament únic

http://www.youtube.com/watch?v=-qa2n6Kb3t8

http://www.youtube.com/watch?v=NAyoVTnI6_U

http://www.youtube.com/watch?v=o6es97O00hg

http://www.youtube.com/watch?v=eg_8Pyu40Q4

http://www.youtube.com/watch?v=1yisHUFxN58

http://www.youtube.com/watch?v=xF9NFEkzvPk

http://www.youtube.com/watch?v=trwkPqUwy1w

http://www.youtube.com/watch?v=jwAxv2jCjIE

http://www.youtube.com/watch?v=jgngZ1I1PWw

http://www.youtube.com/watch?v=jgngZ1I1PWw

http://www.youtube.com/watch?v=yxMXIzrVB4I

Professor titular de filosofia de la Universitat de Barcelona

i consultor d’Humanitats de la UOC.


MD: D’ on crèieu que neix la insatisfacció dels indignats?

GM: La indignació neix sobretot de la cínica manca de credibilitat en les explicacions, argumentacions i “disculpes” que s’han donat a la crisi post 2008. Els indignats consideren molt majoritàriament que això només és un cas especialment greu d’una tendència que s’ha convertit en endèmica i cínicament acceptada per les classes polítiques. Indigna la indiferència i fins i tot la crueltat amb que es manifesten hegemònicament el “pensament únic”, el neoliberalisme o el “consens de Washington” en els mitjans i “els mercats”.

La indignació és una resposta lògica davant la tendència a un clar empitjorament de les condicions de vida a nivell mundial. Especialment, indigna que no es faci res per evitar-ho, més enllà de finançar amb enormes sumes als que van causar la crisi. Indigna que a més es promocioni conscientment el missatge que només hi ha aquest camí (tan costós socialment), que no es busca cap altre i que el futur serà encara pitjor, en la mateixa línia.

MD: Es tracta d’un problema específicament espanyol o més aviat internacional?

GM: Com veiem per la tendència a generalitzar i estendre a altres països, darrere d’importants circumstàncies nacionals (per exemple la situació política i econòmica espanyola), les causes primordials són internacionals i probablement afecten més als països més desenvolupats. Però no els afecta en exclusiva i, a més, aquests tenen en el fons més marge per suavitzar el dolor provocat per la “caiguda”. En última instància sembla que afectarà el conjunt de la humanitat.

MD: Com ha col·laborat vostè amb el moviment dels indignats?

GM: Crec que el moviment dels indignats o de les “acampades” es caracteritza per la desconfiança en la classe política, en els tradicionals mecanismes de partit o sindicat i -fins i tot- en els intel·lectuals “orgànics” o amb tendència a institucionalitzar de forma permanent. Conscient d’això, em considero un indignat més, això si aplicant reflexions i actituds que desenvolupament en les meves classes i investigacions.

MD: Exposeu-lo una mica més concret.

GM: Per exemple se’m va demanar que oferís una xerrada/debat que es va allargar per més de 3 hores (vídeos visibles a Youtube), va ser molt seguida, molt activa i apassionada. Això es va deure segurament al crucial moment en què es va donar: just després del violent desallotjament policial dels indignats a la Plaça Catalunya de Barcelona i la posterior re-ocupació de la plaça, i just hores abans de la victòria futbolística del Barça a la Champions. Aquestes victòries solen celebrar-se a tocar de la plaça Catalunya, on acampen els indignats, el perill era que hi hagués alguna interacció violenta.

Aquest context va facilitar una meravellosa i apassionant reacció a la meva problematització del pensament únic hegemònic, de la nova actitud política en les “acampades” i la importància d’integrar positivament la marea futbolística que s’acostava. Sense abandonar la indignació, es va percebre el valor positiu de reaccions pacífiques que -encara que tinguin un origen futbolístic- també fan que multitud de gent surti al carrer, a les places i faci sentir la seva “presència” i (per què no?) la seva força enorme. Així la gent comprèn el poder que atresora i pot “empoderar-se” d’ ell per fer-se sentir eficaçment.

La idea era enfortir el vincle dels “acampats” amb el conjunt de la societat i evitar qualsevol risc d’enfrontament. Carrers i places són de tots, han de ser el pacífic i habitual lloc de manifestació del sentiment social: ja sigui alegria, ja sigui indignació pel cínic abandonament actual de les més elementals exigències eticopolíticas.

MD: Quines relacions hi ha entre els indignats i les acampades amb el Maig del 68?

GM: Els “indignats” s’assemblen als moviments més radicals i creatius del Maig de 68 pel seu enfrontament als tradicionals disciplinats partits i sindicats “de classe” regits per quadres molt compromesos ideològicament (que llavors tenien com a models a Lenin, Trotski o Mao). Però es diferencien -crec- per haver assumit la necessitat d’ encara majors quotes d’independència institucional, transversalitat ideològica i social, flexibilitat i democràcia interna …

Entre els “indignats” hi ha un clar consens sobre la importància per a la salut del moviment a llarg termini que sempre tots els participants evitin suposar o exercir cap superioritat o guia “intel·lectual” permanent. Cada un dóna els seus arguments i el conjunt és prou lúcid i flexible per saber escollir i propugnar els que més li convenen. Això dóna als “indignats” una flexibilitat i adaptació a les circumstàncies canviants sorprenent i poc experimentada abans (tot i ser una tendència habitual en els anomenats “nous moviments socials”).

Una altra semblança és a la hàbil utilització de les possibilitats de comunicació de masses. Si bé en les “acampades”, igual que en les recents “revolucions àrabs” o en l’altermundisme, s’ha aprofundit molt en l’ús de les tecnologies comunicatives de l’actual “societat xarxa”. Molts dels “indignats” participants són hàbils experts i, fins i tot, potents creadors de nous desenvolupaments i aplicacions que anticipen el futur. Sens dubte, la política professional copiarà moltes de les estratègies comunicatives i mobilitzacions dels “indignats”. Esperem que sigui per bé!

MD: Cap a on s’imagina que es canalitzaran les demandes dels indignats? Algun partit serà capaç de capitalitzar?

GM: Com amb demandes o moviments semblants – l’ecologisme o el feminisme -, crec que els indignats tindran una influència dispersa i transversal, més de concretar en un partit. Ara mateix, tots els partits i Think Thanks estan avaluant el moviment dels “indignats” i les “acampades”. Segurament ho fan amb gran escepticisme, displicència i -fins i tot- resistència, però els dediquen una gran atenció. Les consignes i idees més importants dels “indignats” són analitzades, potser no per aplicar-les ràpidament, però si amb la consciència que marquen l’escenari reivindicatiu i el sentir social.

Alguns partits i governs trigaran més que altres en incorporar-les, però crec que hauran de fer-ho amb moltes d’elles, ja que són reivindicacions que han vingut per quedar-se. El moviment dels “indignats” canviarà, però certs elements d’indignació romandran sens dubte com a claus de l’agenda política dels propers anys o decennis.

MD: Per acabar és optimista o pessimista respecte al resultat del moviment dels indignats?

GM: Vull ser optimista respecte als diversos resultats del moviment dels “indignats” a mitjà termini. A més crec el reconeixement i incorporació a la política oficial de moltes de les seves reivindicacions seria el millor per a tots, incloent als que no acaben de comprendre-ho. Penso que a mitjà termini comportarà un significatiu canvi en l’hegemonia cultural, ideològica o política actual.

No són admissibles la indiferència i el cinisme amb que les classes polítiques nacionals o internacionals han reaccionat a una crisi que en part van causar i, en part, van ser incapaços de preveure. Al principi de la crisi del 2008, el pànic es notava en moltes cares d’aquesta elit, lamentablement només alguns van reconèixer errors i van fer promeses de canvi. Però ni aquests tímids intents en la bona direcció s’han dut a terme en 3 llargs i durs anys. Al contrari, el missatge torna a ser d’un cinisme cruel: tot continuarà igual, tots continuarem fent el mateix; Ai dels damnificats!.

***********************************************

GM: La indignación nace sobre todo de la cínica falta de credibilidad en las explicaciones, argumentaciones y “disculpas” que se han dado a la crisis post 2008. Los indignados consideran muy mayoritariamente que ello sólo es un caso especialmente grave de una tendencia que se ha convertido en endémica y cínicamente aceptada por las clases políticas. Indigna la indiferencia e incluso crueldad con que se manifiestan hegemónicamente el “pensamiento único”, el neoliberalismo o el “consenso de Washington” en los medios y “los mercados”.

La indignación es una respuesta lógica ante la tendencia a un claro empeoramiento de las condiciones de vida a nivel mundial. Especialmente, indigna que no se haga nada para evitarlo, más allá de financiar con enormes sumas a los que causaron la crisis. Indigna que además se promocione conscientemente el mensaje de que sólo hay ese camino (tan costoso socialmente), que no se busca ningún otro y que el futuro será aún peor, en la misma línea.

MD: ¿Se trata de un problema específicamente español o más bien internacional?

GM: Como vemos por la tendencia a generalizarse y extenderse a otros países, detrás de importantes circunstancias nacionales (por ejemplo la situación política y económica española), las causas primordiales son internacionales y probablemente afectan más a los países más desarrollados. Pero no los afecta en exclusiva y, además, éstos tienen en el fondo más margen para atenuar el dolor provocado por la “caída”. En última instancia parece que afectará al conjunto de la humanidad.

MD: ¿Cómo ha colaborado usted con el movimiento de los indignados?

GM: Creo que el movimiento de los indignados o de las “acampadas” se caracteriza por la desconfianza en la clase política, en los tradicionales mecanismos de partido o sindicato e –incluso- en los intelectuales “orgánicos” o con tendencia a institucionalizarse de forma permanente. Consciente de ello, me considero un indignado más; eso sí aplicando reflexiones y actitudes que desarrollo en mis clases e investigaciones.

MD: Exponga algo más concreto.

GM: Por ejemplo se me pidió que ofreciera una charla-debate que se alargó por más de 3 horas (videos visibles en Youtube), fue muy seguida, muy activa y apasionada. Ello se debió seguramente al crucial momento en que se dio: justo después del violento desalojo policial de los indignados en la Plaça Catalunya de Barcelona y la posterior re-ocupación de la plaza, y justo horas antes de la victoria futbolística del Barça en la Champions. Tales victorias suelen celebrarse justo al lado de la Plaça Catalunya, donde acampan los indignados; el peligro era que hubiera alguna interacción violenta.

Ese contexto facilitó una maravillosa y apasionante reacción a mi problematización del pensamiento único hegemónico, de la nueva actitud política en las “acampadas” y la importancia de integrar positivamente la marea futbolística que se avecinaba. Sin abandonar la indignación, se percibió el valor positivo de reacciones pacíficas que –aunque tengan un origen futbolístico- también hacen que multitud de gente salga a la calle, a las plazas y haga sentir su “presencia” y (¿por qué no?) su fuerza enorme. Así la gente comprende el poder que atesora y puede “empoderarse” de él para hacerse sentir eficazmente.

La idea era fortalecer el vínculo de los “acampados” con el conjunto de la sociedad y evitar cualquier riesgo de enfrentamiento. Calles y plazas son de todos; deben ser el pacífico y habitual lugar de manifestación del sentir social: ya sea alegría, ya sea indignación por el cínico abandono actual de las más elementales exigencias eticopolíticas.

MD: ¿Qué relaciones hay entre los indignados y las acampadas con el Mayo del 68?

GM: Los “indignados” se parecen a los movimientos más radicales y creativos del Mayo de 68 por su enfrentamiento a los tradicionales disciplinados partidos y sindicatos “de clase” regidos por cuadros muy comprometidos ideológicamente (que entonces tenían como modelos a Lenin, Trotsky o Mao). Pero se diferencian –creo- por haber asumido la necesidad de aún mayores cuotas de independencia institucional, transversalidad ideológica y social, flexibilidad y democracia interna…

Entre los “indignados” hay un claro consenso sobre la importancia para la salud del movimiento a largo plazo de que siempre todos los participantes eviten suponer o ejercer ninguna superioridad o guía “intelectual” permanente. Cada uno da sus argumentos y el conjunto es suficientemente lúcido y flexible para saber escoger y propugnar los que más le convienen. Ello da a los “indignados” una flexibilidad y adaptación a las circunstancias cambiantes sorprendente y poco experimentada antes (a pesar de ser una tendencia habitual en los llamados “nuevos movimientos sociales”).

Otra semejanza está en la hábil utilización de las posibilidades de comunicación de masas. Si bien en las “acampadas”, al igual que en las recientes “revoluciones árabes” o en el altermundismo, se ha profundizado muchísimo en el uso de las tecnologías comunicativas de la actual “sociedad red”. Muchos de “los indignados” participantes son hábiles expertos e, incluso, potentes creadores de nuevos desarrollos y aplicaciones que anticipan el futuro. Sin duda, la política profesional copiará muchas de las estrategias comunicativas y mobilizadoras de los “indignados”. ¡Esperemos que sea para bien!

MD: ¿Hacia donde imagina que se canalizaran las demandas de los indignados? ¿Algún partido será capaz de capitalizarlas?

GM: Como con demandas o movimientos parecidos –el ecologismo o el feminismo-, creo que los indignados tendrán una influencia dispersa y transversal, más que concretarse en un partido. Ahora mismo, todos los partidos y Think Thanks están evaluando el movimiento de los “indignados” y las “acampadas”. Seguramente lo hacen con gran escepticismo, displicencia e –incluso- resistencia, pero les dedican una gran atención. Las consignas e ideas más importantes de los “indignados” son analizadas, quizás no para aplicarlas rápidamente, pero si con la consciencia que marcan el escenario reivindicativo y el sentir social.

Algunos partidos y gobiernos tardarán más que otros en incorporarlas, pero creo que tendrán que hacerlo con muchas de ellas, pues son reivindicaciones que han venido para quedarse. El movimiento de los “indignados” cambiará, pero ciertos elementos de indignación permanecerán sin duda como claves de la agenda política de los próximos años o decenios.

MD: Para terminar ¿es optimista o pesimista respecto al resultado del movimiento de los indignados?

GM: Quiero ser optimista respecto a los diversos resultados del movimiento de los “indignados” a medio plazo. Además creo el reconocimiento e incorporación en la política oficial de muchas de sus reivindicaciones sería lo mejor para todos, incluyendo a los que no terminan de comprenderlo. Pienso que a medio plazo comportará un significativo cambio en la hegemonía cultural, ideológica o política actual.

No son admisibles la indiferencia y el cinismo con que las clases políticas nacionales o internacionales han reaccionado a una crisis que en parte causaron y, en parte, fueron incapaces de prever. Al principio de la crisis del 2008, el pánico se notaba en muchas caras de esa élite, lamentablemente sólo algunos reconocieron errores e hicieron promesas de cambio. Pero ni esos tímidos intentos en la buena dirección se han llevado a cabo en 3 largos y duros años. Al contrario, el mensaje vuelve a ser de un cinismo cruel: todo va a continuar igual, todos vamos a continuar haciendo lo mismo; ¡hay de los damnificados!.

Articulos similares:

    Sin coincidencias

Licencia Creative Commons
ACAMPADA BCN por Mayte Duarte Seguer, a excepción del contenido de terceros y de que se indique lo contrario, se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Licencia.

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com MAYTE DUARTE SEGUER, 07/05/1962 - Humanista Llicenciada en Humanitats en l’àmbit dels Estudis Culturals i l’antropologia religiosa amb una tesina sobre la significació simbòlica de l’arquetip del Drac “El Drac a Catalunya: Presència i evolució del Drac en el Bestiari català”. La seva experiència inclou investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, documentant i estudiant la imatge del Drac en la cultura catalana com a significatiu tret identitàri. Cursant Màster de Ciutadania i Drets Humans a la UB amb el seu treball sobre “L’homo tecnològicus: què és lo humà?” Dedicada a la creació, gestió, promoció i difusió de cultura catalana arreu del món vinculada al territori, mitjançant programació i desenvolupament d'activitats destinades al consum cultural. Implicant dites accions culturals amb les xarxes socials mitjançat l'ús de les TIC'S 4.0. • Arqueologia experimental, didàctica de la prehistòria y evolució humana. Fundación Atapuerca y Sierractiva. Març 2011 • Formació de formadors: capacitació digital i creació de materials per a la didàctica presencial i a distància o E-learning. • Community Manager. Administració diversos grups a Facebook, Google+, blogger, twitter... • Creadora de diversos blogs (Project Scheherezade, Dracmaycat, Drako Teksilo, Reflexions des de Tràntor, Mayte Duarte o Lo Drac dixit entre d’altres). • Articulista, reportera i col·laboradora de la revista CATALONIA de l’AICS-American Institut for Catalan Studies) de Huston, Texas. En format digital i paper. www.aicsusa.org-http://aics-catalonia.blogspot.com.es/- https://issuu.com/cataloniamagazine • Enllaç cultural de l'entitat AICS (American Institut Catalan Studies) de Huston, Texas. www.aicsusa.org • Col·laboradora de Llegeix B@rcelona. • Editora i articulista de la revista digital d’humanitats SÀRASUATI-ISSN:1989-654X www.sarasuati.com • Membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB). • Sòcia de l'Ateneu Barcelonès amb seu al carrer de la Canuda 6, 08002 Barcelona. • Sòcia i Secretaria del Liceu Joan Maragall de filosofia amb seu amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre de l'AELC (Associació escriptors en llengua catalana) amb seu a l'Ateneu Barcelonès. Secretaria del Liceu Maragall de Filosofia amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre del Circulo Holmes, Associació espanyola d' Amics de Sherlock Holmes. • Vocal de la Junta Directiva de la FIEC - Federació Internacional d'Entitats Catalanes. • Fundadora i presidenta de Dracmaycat. www.dracmaycat.com • Col·laboradora com experta en els treballs d’Adequació de qualificacions professionals del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya de l'Institut de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya 2014/2015/2016. • Fundadora i presidenta de l'entitat Project Scheherezade pel rescabalament del coneixement femení que per tradició ha estat de transmissió oral. http://projectscheherezade.blogspot.com.es/ • Autora del relat "Boletaire" del Llibre Crims Nostrats d'Edicions Xandri a cura de JR Aramadàs. ISBN XX- 978-84943157-3-2. Barcelona 2015. • Sòcia fundadora i Cap de premsa i comunicacions de l’entitat SOS a la Capacitat intel·lectual, 2015- • Editora de Dracmaycat Edicions amb les publicacions Sherlock&Dragon ISBN 9788461627615 i Cultural is Political ISBN 9788461765102 Mails de contacte: mduarte@dracmaycat.com – mayteduarte62@gmail.com – mduarte@uoc.com

Leave a comment

Add your comment below, or trackback from your own site. You can also subscribe to these comments via RSS.

Your email is never shared. Required fields are marked *

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD