La egiptología nació en el siglo XVIII, pero ni en Egipto ni siquiera en el continente africano, sino en Francia. El motivo de que fuera el viejo continente quién inventara esta nueva ciencia se debe en parte a las milicias de Napoleón Bonaparte, que con su afán expansionista estaba de paso por Egipto. A Napoleón le acompañaban estudiosos y dibujantes que fascinados por las maravillas de esta antigua civilización dieron nombre a la ciencia que conocemos hoy en día: la egiptología (1).

Parece ser que los propios egipcios no sentían un especial interés por la gran riqueza histórica y cultural de su tierra. Es más, durante milenios hubieron numerosos saqueos en busca de riquezas y oro. Dichos saqueos los perpetraban los propios egipcios desde hace milenios, tanto de joyas que habían en el interior de las tumbas, como también piedras que robaban las propias pirámides, en un momento en que la arqueología aún no existía, y no había nadie que controlara esta clase de actos vandálicos. Sin ir más lejos, en la localidad de Saqqara Sur (1997)  una misión que trabajaba en la zona fue saqueada y los integrantes tuvieron que abandonarla (2). Lo curioso es que un siglo más tarde del nacimiento de la egiptología, aún seguían saqueando las tumbas y llevándose las pertenencias para venderlas. “A finales del XIX” recuerda Lynn Gamwell, “las antigüedades eran bastante baratas en Viena, en parte porque los objetos a disposición no escaseaban -era fácil sacarlos de Grecia o Egipto para ponerlos a la venta- y porque para el gusto de la capital austriaca, gobernada entonces por el estilo Biedermeier, los restos arqueológicos no eran signo de distinción” (3).

Hasta no hace mucho, los guardianes que vigilaban las tumbas se podían sobornar con baksheesh (4) de manera que podían entrar en el interior de lugares donde nadie que no fuera arqueólogo debería pisar jamás. Este tipo de turismo codicioso  teníaen general pocos escrúpulos y lo que buscaba era visitar el país a un coste muy bajo, importándoles muy poco las misiones arqueológicas que trabajaban en la zona y con un gran afán por recorrer a sus anchas lugares vedados de paso (5). Casi se puede decir que es gracias al ingenio de los faraones, de los constructores de mastabas, pirámides y hipogeos, que gracias a sus falsas salidas conseguían despistar a los ladrones para que no tuvieran acceso a la tumba del difunto.

ZAHI HAWASS, Y LA MISIÓN DE DAR CALIDAD A LA EGIPTOLOGÍA

Afortunadamente, los tiempos han cambiado mucho desde que el Dr. Zahi Hawass en el 2002 fue nombrado secretario general del Consejo Superior de Antigüedades del gobierno egipcio -CSA-. La egiptología a nivel mundial ha cambiado desde que Egipto valora más su patrimonio y desde que se han impuesto algunas restricciones totalmente necesarias:

1. Nadie puede tocar una piedra en Egipto sin tener el consentimiento del CSA, si un egiptólogo quiere excavar en una determinada zona, primero tiene que tener los permisos del CSA y demostrar tener una formación universitaria especializada que avale la capacitación para llevar a cabo la investigación dentro del yacimiento.
2. Los guardianes que se dejan sobornar por turistas para entrar en emplazamientos cerrados al público son automáticamente despedidos.
3. El expolio y el robo ilegal de objetos en tumbas, yacimientos y otros artefactos que pudieran ser extraídos ilegalmente de Egipto está más vigilado y penado por el CSA. Por fortuna se vigila y se controla mucho más el patrimonio egipcio que en etapas históricas anteriores de este país.
4. El CSA cree que la cuna de la egiptología debería ser Egipto y forma a sus estudiantes aspirantes a Egiptólogos a recibir una mejor formación. La egiptología ha sido una ciencia llevada por investigadores de otros países tan importantes como Italia, Francia, Alemania, el Reino Unido y Estados Unidos.

Referente al tercer punto se tendría que añadir que el CSA está haciendo todo lo posible para recuperar su patrimonio, la gran mayoría sacado de forma ilegal, entre las que incluso hay algunas piezas expuestas en Museos de renombre: “ … una lucha constante para recuperar todas las piezas esparcidas por el mundo de forma fraudulenta y ilegal: En los últimos ocho años, nuestro objetivo ha sido recuperar las antigüedades egipcias que fueron introducidas de contrabando en otros países”, apuntó Hawass, quien destacó que hasta ahora han recobrado casi 5.000 artefactos arqueológicos que serán expuestos en el Museo Egipcio a finales del próximo verano (6).

LA EGIPTOLOGÍA ESPAÑOLA

La egiptología española es una ciencia naciente en nuestro país y justo ahora está empezando a despuntar. Sin lugar a dudas estamos un poco lejos de nuestros vecinos europeos, aunque el Dr. Zahi Hawass (7) no opinara lo mismo en una entrevista realizada por el Instituto Valenciano de Egiptología  La Puerta de Maat, donde se puso a nuestro país en igualdad de condiciones con otros países extranjeros, afrimando además que “las misiones españolas en Egipto están realizando un trabajo excelente”. El esfuerzo que realizan los egiptólogos españoles es doble debido a que los libros que nos llegan traducidos al español, como El libro de los muertos, suelen ser traducciones derivadas de otras traducciones (en inglés o francés) y por lo tanto de poca fiabilidad.

La realidad es que las universidades españolas no disponen de departamentos propios de egiptología, así como sí las tienen otras universidades de la UE como el Reino Unido o Alemania. Hasta hace pocos años si un estudiante quería formarse en egiptología tenía que recurrir a otros países como Italia o Francia, entre otros, para poder llevar a cabo sus estudios egiptológicos avanzados. No hay duda de que estos países nos llevan años de ventaja y que la egiptología española, como ciencia, aún tiene que crecer mucho. Aún y así, en este último año, se ha conseguido reconocer la egiptología como un estudio reglado de carácter oficial, cosa que hasta ahora no había podido ser posible.

NOTAS AL PIE

[1] La egiptología es una ciencia que estudia la civilización del antiguo Egipto desde el V a.C hasta la época de los Ptolomeos. Esta ciencia está estrechamente ligada con la arqueología y varias épocas de la historia antigua. Cada egiptólogo está especializado en una micro época de la historia de Egipto.

[2] Entrevista realizada a J. Cervelló el 24 de mayo de 2006 mientras se encontraba en una localidad cercana a El Cairo. Actualmente, los saqueos son casos aislados, y muy raramente se dan casos de este tipo.

[3] Noticia que apareció en el diario El País el 5 de septiembre de 2009, en el que se habla de la problemática de artilugios sacados de Grecia y Egipto.

[4] Las   eran las propinas que se solían dar a los guardianes para entrar de forma ilegal, pero desde que Zahi Hawass está al mando se ha regularizado, y ya no se permite la entrada a ninguna clase de turista.

[5] En la entrevista que el IVDE realizó a Zahi Hawass, se cuenta como el Dr. Hawass quiere hacer desistir esta clase de turismo que lo quiere ver todo, haciendo referencia a aquellas cosas que no están a disposición del público.

[6] Hawass se ha querellado contra varios países por recuperar objetos que fueron sacados del país de forma ilegal. La finalidad es que regresen a Egipto, lugar del que nunca tendrían que haber salido, según Hawass.

[7] En la página personal del Dr. Hawass se puede encontrar más información sobre la actualidad egiptológica: http://www.drhawass.com/. Entre ellas, una conferencia realizada en abril sobre artilugios robados: http://www.drhawass.com/blog/conference-stolen-antiquities

HEMEROTECA DIGITAL:

http://www.elpais.com/articulo/arte/antiguo/siempre/moda/elpepuculbab/20090905elpbabart_1/Tes

http://www.egiptologia.com/paseando-con-faraones/930-seccion-de-entrevistas.html

La puerta de Maat nº 11. Ed. Instituto Valenciano de Egiptología. Valencia, 2009. [Páginas 35 a 39]

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=345596

PROGRAMA RADIOFÓNICO

Paseando con faraones, programa nº 30 (entrevista realizada el 24 de mayo de 2006 a J. Cervelló)

En la civilització egípcia, la mort és considerada una alteració en l’ordre de l’univers, una manifestació del caos que s’ha de reconduir cap a l’ordre còsmic. També és una peça que trenca amb la ordenada  mentalitat egípcia, i per això és necessari un element que restauri l’ordre còsmic. Aquest ordre es restaura fent tornar a l’individu a la vida, però fer-ho no és fàcil, sinó que es necessiten una sèrie de rituals per assegurar-ne la seva supervivència.  Els vius són els que han d’assegurar les diferents formes de vida eterna. Ian Shaw i Paul Nicholson [1] (2004) diuen que hi ha diferents maneres d’assegurar-la: exercici de la pietat als deus, el procés de momificació i la provisió d’estatuetes i altres elements funeraris -ushabti o shawabti [2]- , però també n’hi han d’altres ben importants com l’obertura de boca i la psicostasia.

Els egipcis, com tots els éssers humans sentien dol quan algú moria, però per ells era més important restaurar l’equilibri de la terrible pèrdua, perquè la mort era un esdeveniment molt gran i caòtic, i a l’antic Egipte no hi havia lloc per al desordre -caos- que la mort representava.  La mort física d’un home era tant sentida en les societats de discurs mític com en les societats de discurs lògic, la diferència només radica en la manera de veure les coses entre una societat i l’altra. H. Frankfort [3] (2004), posa un exemple de caos en la mort dient: “La muerte del rey indicaba que los poderes del mal habían empezado a dominar temporalmente…”. Shaw i Nicholson (2004) identifiquen el caos amb el Nun, l’oceà primordial.

El déu dels morts és Osiris, i tothom qui moria s’identificava amb Osiris, però això no va ser sempre així. En l’època predinàstica, és creia que en Occident es trobava la mort. En morir, els egipcis deien que el transpassat se’n havia anat amb el cap d’occident -Osiris, el que està enterrat en el Castell Blanc [4] -. Osiris, era el que governava a tots els que estaven a occident: els morts, però també era considerat el déu de la fertilitat. Josep Cervelló (1996) també apunta que Osiris representa un conjunt de creences còsmiques i soteriològiques [5]. A partir de la Dinastia III [6] és quan la figura d’Osiris pren més força, i tothom qui traspassa la vida s’acaba identificant amb Osiris. En un principi només s’identifiquen amb Osiris la reialesa, però més endavant també s’acaben identificant els particulars. En canvi, no tothom podia ser identificat amb Osiris, només aquells justos de cor, marcats per la virtut i el bé, i per això era necessari el ritual de la psicostasia [7]. El lloc on solen anar els difunts és al camp dels joncs. [8]

Abans d’entrar en detall sobre els diferents rituals, és important examinar els components dels que està formada la persona i per quins canvis ha de passar , per assegurar la seva supervivència en el més enllà i que la seva ànima no es perdi per sempre més.  Els egipcis creuen que l’essència de la persona està composta de diferents elements que es mantenen units mentre l’individu és viu, però que es separen en morir. Per una banda, tenim la força vital de la persona o “Ka”. El ka és el que distingeix una persona viva d’una que no ho està, però la força vital segueix estant viva després de mort. Aquests és un element que sorgeix en el moment que neix la persona i està integrada en ella com el seu doble. El Ka és el sustent de la persona, per tant un cop ja resideix en el món ctònic, el ka torna al cos, i requereix el mateix sustent que quan estava viu [9], per això s’ha d’alimentar i fer-li ofrenes d’aliments o representacions en les parets d’imatges o objectes per a alimentar-lo. La representació del ka en jeroglífic són dos braços alçats, segons Collier i Manley [10] (2003) que estan dotats d’una potència màgica per a rebutjar qualsevol influència maligna.

El ba és l’ànima, un element que possibilita el contacte amb el món dels vius. Pot entrar i sortir de la tomba que és la casa on viu el difunt, però sempre necessitarà tornar-hi per a mantindre la seva identitat. La forma del ba és cap d’ocell i cos humà [11]. El ba comprèn tots aquells elements no físics que fan que la persona sigui única, com per exemple la personalitat. En canvi, també es pot trobar el ba en objectes inanimats dotats de poder, o en les manifestacions físiques de determinats déus. Així doncs, la manifestació física d’Osiris serien els fills d’Horus.

Un tercer element és l’aj o esperit transfigurat que es produeix quan ka, la força vital i el ba o ànima s’uneixen. Un cop units el difunt queda integrat en l’ordre còsmic, i això li proporciona una existència duradora i no subjecta a canvi. Un cop el difunt adquireix l’aj se’l defineix com a ésser sobrenatural. Aquest element és molt important, pel que fa a l’ordre còsmic, perquè és quan definitivament s’ha pogut restablir l’equilibri.

Per a que tot aquest procés de transformació sigui efectiu, es necessita d’un cos momificat per a la supervivència del seu Ka, per a que es pugui alimentar -Kau- [12]. El procés de momificació es portava a lloc en dos departaments:en el primer es rentava el cos del cadàver per a purificar-lo, i en la sala adjunta és on es portaria a terme la fase quirúrgica [13]. Un cop s’havia rentat el cos, se’l depilava i es tractava amb natró, una substància que disolt el greix corporal. Després es procedia al secat del cos, normalement amb lli i tinta. Un cop fet aquest pas, es procedia a l’extracció de les visceres. En alguns casos també s’ha vist l’exctracció del cervell pel nas, però normalment no s’extreia del cos, sinó que hi introduïen resines i olis calents o s’afegia una solució de natró a la base del crani. Per a l’extracció de les visceres es feia servir un objecte de sílex amb el que feien una incisió d’uns 10 cm de llargada on extreien els pulmons, el pàncrees, el fetge i les intestins. El cor es deixava en el seu lloc, però si no es trobava en bon estat, s’extreia, s’embalsamava i es tornava a posar a dins del cos. Les visceres eren rentades i es barrejaven amb natró, i una espècie d’alcohol “shedehem” al que se li agregaven herbes aromàtiques. Les visceres es dipositaven als vasos cànops, un recipient on es dipositaven, i que a partir del Regne Mig van passar a tenir forma de cap humà. Aquests vasos cànops es van fer servir des la IV dianstia [14] fins a època romana. En aquests vasos es podien veure les inscripcions dels propietaris i el títol que ostentaven, però també la invocació als quatre fills d’Horus:Imseti, protector del fetge; Hapy, protector dels pulmons, Duamtuef de l’estomac i Quebejsenuf dels intestins. Aquests deus protegien el contingut dels vasos, i com que el que contenen els vasos és part del difunt, també es troba sota la protecció de les quatre deesses funeràries: Isis, Neit, Neftis i Selkis. Seguint amb el ritual de momificació, aquesta pràctica la portaven a terme quatre membres: Un sacerdot representant Anubis [15] i que porta una màscara de xacal.  En segon lloc també hi ha un Canceller diví que fent el rol d’Horus està present en tota la fase d’envenat de la mòmia. Com que tots els rituals funeraris a l’antic Egipte són màgics i religiosos, no poden faltar els sacerdots lectors, que són els encarregats de llegir les fórmules màgiques que acompanyen a les operacions tècniques, i que són indispensables pel difunt. Alguns d’aquests sacerdots de rang més elevat són tractats de fill d’Horus. Finalment tenim els subalterns que són els que se’n encarreguen de tots els preparatius i que no falti de res per a la correcta momificació. Es creu que aquest tipus de pràctiques es realitzaven a prop de la necrópolis, potser perquè després per enterrar-los ho tenien més a prop.

Altres rituals entorn a la mort a part del ritual de la momificació són l’obertura de boca i la psicòstasi, però recordant a Shawn i Nicholson, s’ha de dir que hi han altres rituals no mencionats com la de pintar una iconografia adequada per a la persona difunta, ja que no només s’alimentava de menjar sinó de tots aquells ushebtis -estatuetes, amulets màgics- i representacions de déus que representaven la persona. Així doncs, aquí només veurem en que consistien aquests dos rituals: l’obertura de boca i la psicostasia.

L’obertura de boca és l’última cerimònia ritual que es celebrava abans de dipositar el difunt definitivament a la tomba. Els sacerdots eren els qui practicaven l’obertura de boca al cadàver per a assegurar  que aquest a l’altre vida tornés a respirar, caminar, menjar de nou i parlar. El ritual comprèn dues tradicions, per una banda l’animació del cadàver, i l’altra de caire més cultural: l’animació de l’estatueta. En canvi, la fusió de les dues mai va ser complerta. El ritual és un conjunt d’escenes en les que hi intervé un diàleg que és diferent en funció de si es tracta del Baix o l’Alt Egipte. En aquest ritus s’hi poden trobar altres ritus: els introductoris; els d’animació d’estàtues, els de cerimònia de vestidura, el banquet funerari i el ritus de clausura. Les primeres escenes són de purificació i imposició dels objectes sagrats que estaven carregats de poder resurrector sobre la mòmia del difunt. Aquests objectes eren molt diversos des d’armes i bastons de mandat a ganivets i gerres. La escena més important era la imposició sobre la boca del ganivet “peseshkaf”. Les persones presents en aquest acte eren artesans i religiosos. Dins la part religiosa, cal destacar al sacerdot Sem, oficiat per un sacerdot lector que oficiava les fórmules. Quan el difunt acabava de consumir els seus aliments, el sacerdot lector era qui l’invitava a participar del banquet funerari. El sacerdot Imy-is era l’encarregat del culte funerari i de comprovar el destí dels objectes que s’havien de posar a la tomba. Posteriorment també hi participaven els familiars en l’anomenat “el fill ben estimat”, que representava el fill d’Osiris i que etava encarnat per un dels fills del difunt, però si no havia tingut descendència, era el sacerdot Sa-meref qui se’n encarregava. En el ritual també hi havia nou companys que encarnaven als fills d’Horus i eren els que havien de traslladar el sarcòfag. El grup d’artesans eren els qui fabricaven els estatuestes i estaven vinculats a la cerimònia, però no participaven d’ella.

Finalment, l’altre gran ritual és la psicòstasi, Anubis és qui acompanya al difunt a la sala de les dues Maat [16], on es troba el tribunal d’Osiris. Aquest tribunal està compost per 42 déus que jutgen els actes que el difunt havia fet en vida. Cada un dels deus, penalitza una culpa de la seva vida. En aquesta sala, es mesura el pes de l’ànima en la balança de la justícia. En un extrem de la balança es col.loca el cor del difunt, i en l’altre extrem una estatueta de la deessa Maat –la deesa de la justicia-. Podeu veure aquesta representació en la fotografia que encapçala l’article. El cor representa la conciència i la memòria de l’individuu, mentre que la estatueta de Maat –a vegades susbtituïda per la ploma de Maat-, simbolitzen la veritat. En aquest moment, el difunt ha de fer la confessió negativa, mencionant 42 pecats que no ha comès. El escriba Tot és qui pren nota de com evoluciona la balança, si es decanta més cap al cor, perquè els pecats pesen massa, o si es decanta cap a la veritat. Si la balança es decanta cap a Maat, el difunt és just de veu i és admès per Osiris en el camp dels Joncs per a que visqui eternament. En aquest cas, el difunt es dirigeix primer a Osiris i després als 42 membre del jurat. Per altra banda, si el cor pesa massa, degut als pecats, el difunt no podrà ser acceptat per Osiris i viure la vida eterna al Camp dels Joncs, sinó que una terrible bèstica meitat hipopòtam i meitat lleó, el devorarà. Aquesta bèstia anomenada “Ammit” [17] o la devoradora és la que anul.larà el difunt per a tota l’eternitat.

NOTES A PEU DE PÀGINA

[1] Les persones eren les encarregades de cuidar dels seus difunts i dona’ls-hi menjar. Si això no era possible, un sacerdot feia la tasca de guaitar pel mort.

[2] Els ushabti o shawabti, es refereix a les figuretes funeràries, que van fer aparició durant el Regne mig. Normalment eren d’aspecte mumiforme derivades de les escultures funeràries del Regne Antic. Etimològicament ushebti vol dir “aquell que respon”, i així es va generalitzar l’ús d’aquest terme en l’Època Tardana. La finalitat d’aquestes estatuetes era evitar que el difunt tingués excessos de treball en el Més Enllà.

[3] Veure el capítol 8 “La sucesión real” de H. Frankfort (2004) Pag. 33 i 125 on s’explica el fenomen del caos. Shaw i Nicholson (2004) pag. 265, també l’identifiquen amb el Nun -una divinitat que personifica l’oceà primordial.

[4] El castell blanc està situat a Menfis, i representa el lloc mític on està enterrat Osiris. Recordo que Osiris és un déu, i només va existir en la mitologia egípcia, no pas com a personatge històric. Veure capítol 2, pags. 48 a 59 de H. Frankfort

[5]  J. Cervelló (1996) pag. 60, cita 98 -segon paràgraf-, i pag. 141, cita 248 -primer paràgraf-

[6] Entre el 2686 – 2613 aC

[7] Ritual funerari que consisteix en la pesar el cor. S’explica cap a final de l’article.

[8] El jonc és el símbol de l’Alt Egipte, perquè Osiris pertanyia a Abidos tot i que més tard -mitològicament- Frankfort digui que es va enterrar a Menfis

[9] Requereix aliments

[10] Veure Collier i Manley (2003)

[11] Opere citato 10

[12] Kau, plural de Ka

[13] es fa una incisió a la part esquerra per a extreure les vísceres que seran gaurdades en els vasos cànops

[14] Segons Shaw i Nicholson entre el 2613-2494 aC

[15] Anubis és un déu xacal, mitològicament Anubis era qui menjava les visceres del difunt

[16] Maat és la deessa de la justícia

[17] Ammit era una bèstia que devorava aquells que no eren justos de cor i no mereixien estar entre el camp dels Joncs amb Osiris, de manera que perdien la vida eterna.

DICTIOGRAFIA:

• MANUAL BÀSICS DE CONSULTA DE LA UOC (Universitat Oberta de Catalunya):

• http://cv.uoc.edu/uoc/A/MODULS/90/90_365/web/main/res.html

BIBLIOGRAFIA:

• SHAWN, I y NICHOLSON, P. Diccionario Akal del Antiguo Egipto. Ed. Akal S.A. Madrid, 2004

• FRANKFORT, H. Reyes y Dioses. Alianza Editorial. Madrid, 2004

• CERVELLÓ, J. Egipto y África. Ed. Ausa. Sabadell, 1996

• COLLIER, M. Y MANLEY, B. Introducción a los jeroglíficos egípcios. Alianza Editorial. Madrid, 2003

IL.LUSTRACIÓ:

1. Representa el ritual en el que es jutja el cor del difunt.

     Desde Sarasuati estamos muy contentos de presentar una nueva sección que, regularmente, aparecerá entre nuestros artículos a partir de ahora. A continuación os dejo una breve presentación de su responsable, Elena Moragas, que se encargará no solamente de mostrarnos una visión particular de la Historia Antigua, sino que además será la coordinadora de la sección y de todos aquellos y aquellas que querais publicar en Sarasuati.

Un saludo,

Iván Matellanes Fresnadillo

Benvolguts, estrenem una nova secció dedicada a la història antiga, i a totes aquelles civilitzacions que van formar part de l’antiguitat: sumeris, acadis, asiris, mesopotàmics i egipcis entre d’altres. Donarem resposta a les preguntes que versen sobre l’antiguitat d’aquestes civilitzacions i com van influïr en el pas del temps en d’altres cultures coetanies a la seva. Us animem a redescobrir el passat, a mirar el present amb una altra perspectiva diferent al discurs linial i categoritzat que fa la nsotra societat de la història. En definitiva a obrir la nostra ment a altres cultures del món antic, i a redescobrir les seves costums, la seva mitologia i la seva particular manera de veure el món. Us hi esperem!

1. Primera part: Heka, una força màgica: reflexions des de la sala 18 de la col·lecció egípcia del Museu del Louvre (Prof. Núria Torras)

     Per als antics egipcis, la màgia formava part del seu sistema cultural, de les seves creences. L’ús de la màgia s’estenia a totes les capes de la societat, del faraó al camperol. D’origen diví, havia estat confiada als homes per a pal·liar els cops dels esdeveniments –manifestació de les forces negatives del caos– i preservar l’ordre còsmic. Emprar-la requeria determinats coneixements i practicar-la constituïa tot un art, una habilitat. El ritual màgic implicava dues parts: un text per dir (logos) seguit d’una acció per fer (praxis).

     A la sala 18 de l’ala Sully del Museu del Louvre s’exposen alguns d’aquests textos i objectes utilitzats en els rituals màgics de protecció i embruix. En aquesta part del seminari us proposem una visita temàtica virtual que, peça a peça, ens permetrà observar la presència i l’ús de la màgia en contextos ben diferenciats: la vida quotidiana, l’estat, el temple i el món funerari.

2. Segona part: Mite, poder i Estat a l’antic Egipte (Prof. Josep Cervelló)

“Alegra’t, oh terra sencera: han arribat els bons temps!

Ha estat nomenat un senyor sobre totes les nacions (…).

L’aigua dura i no escasseja,

El Nil duu una crescuda abundant. (…)

Els déus estan contents i alegres de cor,

I la vida transcorre entre l’alegria i la meravella”

(Himne per la pujada al tron de Ramesses IV)

Poesia? Propaganda? O una concepció del poder oposada a la nostra?

     En aquesta segona part del seminari analitzarem la concepció i la praxi del poder a l’Egipte dels faraons, així com els mecanismes sociològics (perspectiva etic) i ideològics (perspectiva emic) que van conduir a l’aparició de l’Estat egipci, el primer Estat territorial de la història de la Humanitat. Això ens permetrà reflexionar sobre el sentit del poder i de l’Estat en les civilitzacions de discurs mític. La idea és que, paral·lelament a l’exposició dels arguments, encetem tots plegats un diàleg obert sobre aquestes suggestives qüestions.

3. Programa:

10:30 – 12:00 h. Primera Part

12:00 – 12:30 h. Descans

12:30 – 14:00 h. Segona Part

4. Data i horari: Dissabte, 12 de desembre de 2009, de 10:30 a 14:00 h.

5. Lloc: Sala d’actes de la seu central de la UOC a Tibidabo (Av. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona, a tocar de la Ronda de Dalt)

Seminari adreçat a: estudiants d’“Història I” i de “Prehistòria i Història Antiga” de la UOC d’aquest semestre o de semestres passats; estudiants de la UOC en general; estudiants i persones relacionades amb l’IEPOA de la UAB; qualsevol persona interessada (sense limitació, fins l’esgotament de les places)

Preu del Seminari: 20 €

Inscripcions: de dilluns 30 de novembre a divendres 11 de desembre de 2008, per e-mail: Miquel.Carceller@uab.cat ÉS NECESSARI INSCRIURE’S (PLACES LIMITADES). Pagament: En efectiu, 10 minuts abans de l’inici de l’activitat

Ponents:

Núria Torras Benezet és llicenciada en Història i Diploma d’Estudis Avançats (DEA) en Arqueologia i Egiptologia per la Universitat de Barcelona. De 2003 a 2005 obté una formació doctoral especialitzada en Egiptologia a l’École Pratique des Hautes Études, al Collège de France i a l’Institut Catholique de París. Actualment és professora de “Prehistòria i història antiga” i d’“Història I” en els Estudis d’Humanitats de la UOC. És coordinadora i professora del Postgrau en “Gestió del patrimoni arqueològic”a la UOC. Realitza la Tesi doctoral a l’Institut d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra, on és membre del grup de recerca consolidat en paisatge cultural. És especialista en geografia sagrada, religió i màgia a l’Egipte faraònic i col·labora amb el centre d’egiptologia W. Golénischeff de París. Com a arqueòloga ha participat en diverses campanyes d’excavació en jaciments ubicats a Catalunya, França i Egipte i d’àmbits cronològics variats (des de la Prehistòria fins a l’Edat Mitjana).

Josep Cervelló Autuori és doctor en Prehistòria i Història Antiga i màster en Egiptologia per la Universitat de Barcelona. És professor d’“Història I” de la UOC i professor i coordinador dels programes de Postgrau en Egiptologia de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la UAB (entre ells, un Màster Oficial). És especialista en llengua, història i religió egípcies. Entre les seves publicacions destaquen els volums Egipto y África. Origen de la civilización y la monarquía faraónicas en su contexto africano, Sabadell: Ausa, 1996, i El antiguo Egipto. Introducción a la civilización faraónica, Barcelona: Ediuoc, 2001. Ha editat diversos volums col·lectius i és autor d’una quarantena d’articles egiptològics especialitzats. Actualment dirigeix dos projectes de recerca: des de 2006, un projecte d’anàlisi epigràfica a Saqqara (Egipte), finançat per la Generalitat de Catalunya, i des de 2009, un projecte d’estudi i traducció dels Textos de les Piràmides, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

Hola a totes i a tots,

     Tinc el plaer d’adjuntar-vos el document informatiu del viatge-UOC: Seguint les petjades d’Alexandre. L’altre Egipte: Alexandria i els oasis del desert líbic, que arriba a la seva cinquena edició. Es tracta d’un recorregut per Alexandria i els oasis del desert occidental d’Egipte, en el qual s’alternen les visites arqueològiques i les rutes pel desert, els monuments, els paisatges espectaculars, la gent, la immensitat, el silenci, la pau interior…!

     Espero que la proposta us sembli engrescadora i que, tot i les dates una mica intempestives, algunes i alguns de vosaltres us ho pugueu combinar i us animeu a acompanyar-nos. Pel que fa al preu del viatge, és important que sapigueu que està pràcticament tot inclós i que, per tant, la despesa afegida durant el recorregut és mínima.

Aquí teniu el document doc amb una explicació més concreta: Seguint les petjades d’Alexandre. L’altre Egipte: Alexandria i els oasis del desert líbic (35)

     Arqueonet.net és una empresa de serveis culturals especialitzada en la divulgació de les grans civilitzacions de l’antiguitat, tant a escoles com a associacions culturals, esplais, biblioteques, museus i, en general, a totes les persones que vulguin conèixer d’una manera divertida i amena, la història de les més importants cultures del món antic.

     A través de tallers, xerrades, cursos, exposicions i visites culturals, podreu aprendre de la mà d’arqueòlegs i altres especialistes a desxifrar un jeroglífic, a fer una mòmia, a escriure amb la primera escriptura de la història o visitar les principals col·leccions d’art del món.

Agenda Activitats Novembre 2009

Curs Babilònia, la Porta de Déu: Dimarts 3, 10, 17 i 24 (17’15-18:15) a Tegma Cultural (Balmes, 319 – 4ºB -Barcelona-)

Tutankhamon, de la descoberta de la tomba a la maledicció del faraó: Dimecres 4 (19:00-20:30) al Fnac Diagonal Mar www.clubcultura.com

Curs Grans descobriments de l’Arqueologia: Dimarts 3, 10, 17, 24 (19:00-20’30) a Can Lleonart (Alella) www.canlleonart.com

Sortida a Tarragona: Dimecres 11 (8:00-14:00) des de Can Lleonart (Alella) www.canlleonart.com

Roma, ciutat eterna. Aproximació a l’antiga capital de l’Imperi Romà: Dilluns 16 (19’30-21:00) al Fnac l’Illa Diagonal www.clubcultura.com

Juli Cèsar (I): aproximació musical. Dimarts:  17 (19’30-21:00) Fnac l’Illa Diagonal www.clubcultura.com

El Saqueig d’Iraq: Dimecres 18 (17’30-19:00) a Tegma Cultural (Balmes, 319 – 4ºB -Barcelona-)

Juli Cèsar (II): una història mítica. Dilluns: 23 (19’30-21:00) al Fnac l’Illa Diagonal www.clubcultura.com

Roma Cara B, visita ala Roma que normalment no es veu. Dimarts: 24 (19’30-21:00) Fnac l’Illa Diagonal www.clubcultura.com

Persèpolis, la capital dels Reis de Reis. Dijous: 25 (19’30-21:00) a la Fundació Claror (c/Sardenya,333 -Barcelona-) www.claror.cat

Para más información, bajate el documento original en PDF Arqueonet - Agenda 11/2009 (9)

     A través de un correo del profesor Josep Cervelló, me complace informaros de la publicación de un nuevo manual de historia de Egipto, coordinado por José Miguel Parra Ortiz, íntegramente escrito por especialistas españoles de cada etapa. Este libro es el resultado de un trabajo colectivo, donde un equipo de egiptólogos españoles de reconocido prestigio internacional estudia los tres mil años de historia de Egipto faraónico, desde la prehistoria hasta la llegada de los Ptolomeos. El Antiguo Egipto ofrece al lector una visión completa y actualizada de la historia del valle del Nilo, más allá de la mera enumeración de faraones. Expertos en cada uno de los períodos y los probelmas que abordan, los autores han logrado profundizar en los aspectos sociales y económicos de la civilización egipcia, consiguiendo así ofrecer al lector un ameno y detallado recorrido por la misma. Una amplia selección de ilustraciones (fotografías, didujos, planos de situación) acompaña al texto y convierte este volumen en una lectura atractiva tanto para la el historiador, como para los estudiantes o los aficionados a la historia antigua.

Índice:

Introducción,  por José Miguel Parra Ortiz.

Capítulo I. La Prehistoria. Desde el Paleolítico hasta Nagada II,  por Ana Isabel Navajas Jiménez.

Capítulo II. La aparición del Estado y la Época Tinita,  por Josep Cervelló Autuori.

Capítulo III. El Reino Antiguo, por José Miguel Parra Ortiz.

Capítulo IV. El primer Período Intermedio, por Juan Carlos Moreno García.

Capítulo V. El Reino Medio, por Andrés Diego Espinel.

Capítulo VI. El Segundo Período Intermedio, por Juan Carlos Moreno García.

Capítulo VII: El Reino Nuevo I: La construcción del imperio, por José Manuel Galán Allué.

Capítulo VIII: El Reino Nuevo II: La Época Ramésida, por José Lull García.

Capítulo IX. El Tercer Período Intermedio, por José Lull García.

Capítulo X. La Baja Época, por José Miguel Serrano Delgado.

J.M. Parra Ortiz (coord.), El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política, Madrid: Marcial Pons, 2009. ISBN (13): 9788492820023

Más información en la web http://www.marcialpons.es/fichalibro.php?id=100857282

«Vindrà un temps en què semblarà inútil que Egipte hagi honorat pietosament i amb inesgotable religiositat la divinitat, i tota la santa veneració dels déus caurà esvaïda. La divinitat, en efecte, es retirarà de la terra al cel, i abandonarà Egipte. I aquella terra que havia estat la seu de la religió perdrà la seva glòria, òrfena de la presència dels númens. (…) Llavors aquesta terra santíssima, seu de santuaris i de temples, serà plena de sepulcres i de morts. Oh Egipte, Egipte! De la teva religió tan sols sobreviuran les faules, incloses les més increïbles per als teus descendents, i només quedaran les paraules gravades sobre les pedres, que narraran les teves pietoses empreses…»

(Corpus Hermeticum, Asclepius, III, 24; segles II-III d.C.)

     Tot i el to apocalíptic, el text hermètic va preveure amb força clarividència el destí final de l’Egipte dels faraons. El que havia estat una de les grans civilitzacions de l’Antiguitat es va dissoldre en els primers segles de l’Era i va desaparèixer sota noves sensibilitats culturals aviat concretades en el Cristianisme, sense deixar pràcticament més rastre que els santuaris i els temples, els sepulcres i els morts, les “paraules gravades” o jeroglífics i les “faules” que aquestes narren.

     A partir del segle XVII, els europeus van començar a sentir-se atrets pels monuments d’Egipte i per les històries que els autors clàssics explicaven d’aquella terra misteriosa i d’antic esplendor. El 1822, J-F. Champollion va desxifrar els jeroglífics i una nova ciència, l’Egiptologia, va començar a desvetllar els secrets històrics i culturals del país del Nil.

     Amb aquest viatge, que enguany arriba a la seva 14ª edició, us convidem a descobrir la civilització dels faraons i la terra on va florir. Admirarem els vestigis de l’Egipte antic, però ens interessarem també pel Caire medieval i per la realitat de l’Egipte musulmà actual. Ho farem en un recorregut complet, ple de sorpreses, ric en experiències culturals i humanes, confortable i molt lúdic. L’objectiu és el de conèixer l’alteritat, l’alteritat històrica però també l’alteritat actual. Estem segurs que l’experiència us resultarà estimulant i molt enriquidora. Som-hi?

VIATGE A EGIPTE
14ª edició

13-27 d’agost de 2009

PROGRAMA

Dia - Nit

• 13 agost Vol Barcelona-Caire (MS 768; sortida: 15:20 h.) Caire
• 14 agost Museu Egipci i passejada pel Caire fatimita Caire
• 15 agost Memfis i Saqqara Caire
• 16 agost El-Fayum, Dashur i Meidum Caire
• 17 agost Guiza (piràmides i esfinx) Caire
• 18 agost Viatge en autocar Caire-Hurghada-Luxor
• A Hurghada: snorkeling al Mar Roig Luxor
• 19 agost Temples de Karnak i Luxor. Museu de Luxor Luxor
• 20 agost West Bank (1): Deir el-Medina, muntanya tebana
• i Vall dels Reis Luxor
• 21 agost West Bank (2): colossos de Memnon, Vall dels
• Nobles, Ramesseum, Deir el-Bahari, Medinet Habu Luxor
• 22 agost Dia lliure a Luxor Luxor
• 23 agost Matí: viatge en autocar Luxor-Assuan.
• Pel camí: temple d’Edfu
• Tarda: temples de Files Assuan
• 24 agost Temples d’Abu Simbel (opcional)
• Obelisc inacabat i alta presa d’Assuan Assuan
• 25 agost Dia lliure a Assuan
• Vespre: tren llitera Assuan-Caire Tren
• 26 agost “Vell Caire” i Caire medieval Caire
• 27 agost Vol Caire-Barcelona (MS 767; arribada: 14:20 h.)

INFORMACIÓ GENERAL

     El viatge està concebut com unes “vacances culturals” i s’adreça a persones interessades en l’arqueologia, l’art i la història de les civilitzacions de l’Antiguitat, que desitgin apropar-se al passat però també al present dels llocs visitats amb guia especialitzada i lluny dels tòpics dels viatges turístics convencionals.

Preu del viatge: 1.500 € (suplement habitació individual: 285 €)

     Nota: Per a fer el viatge cal reunir, com a mínim, un grup de 30 persones. El màxim són 40 persones. L’organització del viatge informarà els inscrits quan s’hagi arribat al nombre mínim esmentat.

INSCRIPCIÓ

La inscripció és oberta fins divendres 10 de juliol de 2009.

Per inscriure’s, cal seguir les passes següents:

1. Omplir la butlleta d’inscripció (enviar un mail a l’Àngela) i remetre-la com a fitxer adjunt a l’Àngela Ureña ( angela-urena@hotmail.com ), responsable de la inscripció. Cal enviar una butlleta per persona.
2. Esperar la confirmació per e-mail de la plaça o places.
3. Un cop rebuda la confirmació de la plaça o places, abonar per transferència bancària al c/c d’Image Tours la quantitat de 300 € per persona en concepte de dipòsit (vegeu Modalitat de pagament). Opcionalment, es pot contractar una assegurança de cancel·lació que cobreix el 100% del preu del viatge i costa 20 € (consulteu condicions a: www.imagetours.es). Si es desitja, s’haurà de fer constar en la butlleta d’inscripció (casella 13) i s’abonarà juntament amb el dipòsit, de manera que la quantitat total per transferir serà de 320 €.
4. Enviar per fax a Image Tours (93 265 37 97) el resguard de la transferència bancària.

     La resta de l’import del viatge (1.200 €) s’abonarà també per transferència bancària al c/c d’Image Tours la setmana del 10 al 17 de juliol de 2009. També s’haurà d’enviar per fax a Image Tours el resguard de la transferència bancària.

MODALITAT DE PAGAMENT

Només transferència bancària al c/c d’Image Tours, majorista de viatges: La Caixa 2100-3288-35-2200135915

     Molt important! En els impresos de transferència s’han de fer constar clarament les dades següents:

1. Cognom del viatger que fa la transferència i nombre de places que paga (ex: Rius-3);
2. Concepte: EGIPTE 09.

      El preu del viatge inclou

• Bitllet d’avió Barcelona-Caire-Barcelona en vol regular de la companyia Egyptair
• Taxes d’aeroport
• Assegurança de viatge
• Estada en hotels de 5 estrelles-luxe en règim d’allotjament en habitació doble i esmorzar (bufet lliure): Sofitel Le Sphinx (Caire), Sonesta St. George (Luxor), Mövenpick (Assuan)
• Trasllats interns (transfers aeroport, viatges i visites) en autocar amb aire condicionat
• Dinar, excursió en vaixell i snorkeling a Hurghada
• Tren llitera Assuan-Caire (en cabina doble, amb sopar i esmorzar)
• Professor acompanyant: Josep Cervelló, professor d’Egiptologia de la UAB i d’Història de la UOC
• Guia local (infraestructura turística)
• Propines
• Dossier de viatge

      El preu del viatge no inclou:

•  Visat (s’abonarà a destí). Preu: 25 €
• Àpats. Compteu uns 150 € per persona en total
• Excursió opcional a Abu Simbel. Preu del vol: 160 €
• Entrades als recintes arqueològics i als museus. Cost total de les entrades: uns 80 € amb International Student Card (ISC) i el doble sense ISC. Visites opcionals: piràmide de Quèops (uns 10/20 €); tomba de Tutankhamon (uns 6/12 €).

Nota 1.- Per les entrades, no és vàlid cap altre carnet que no sigui l’ISC. Us el faran a Turisme Juvenil de la Generalitat (per exemple, al Palau Robert de Barcelona). No hi ha límit d’edat: l’única condició és estar matriculat d’algun tipus d’estudi oficial. Documentació: resguard de matrícula escolar –universitària o altra–, DNI i dues fotografies.

Nota 2.- Com en els viatges anteriors, hem sol·licitat al Servei d’Antiguitats egipci un permís especial amb reducció del 50% en els preus de les entrades per tot el grup. Tot i així, val la pena portar l’ISC, perquè el permís del Servei d’Antiguitats no cobreix algunes entrades emblemàtiques (i més cares).

Nota 3.- El passaport ha de tenir una vigència mínima de sis mesos a partir de la data d’inici del viatge (és a dir, no ha de caducar abans de febrer de 2010).

Nota 4.- Es farà una àmplia sessió informativa sobre el viatge (programa, hotels, indumentària, calçat, costums, compres, medicaments, protecció solar…) el dissabte 11 de juliol de 2009 (concretarem el lloc i l’hora més endavant). D’entrada informem que no cal fer cap profilaxi ni vacunació i que val la pena anar bronzejant-se i “fent cames”!!

     Aunque se pueda considerar como una Revolución neolítica [1], este no fue un proceso rápido o violento que cambiase la situación anterior, sino una serie de transformaciones que, entre 10000 y 5000aC, fueron modificando aspectos importantes en la conducta humana. El resultado de esta Revolución silenciosa [2] fue un cambio generalizado en la concepción de las relaciones del hombre con el medio, que afectó a todos y cada uno de sus aspectos de la vida. Durante este breve artículo usaré el término Neolitización [3] para referirme a este proceso, puesto que este término insiste en la misma dinámica del proceso y admite diversas vías paralelas, cosa que no pasa con otra terminología, que parece centrarse más en el fin.

     Posiblemente, una de las características más populares del proceso de neolitización es la aparición de la piedra polimentada, aun cuando ya se habían encontrado ejemplos en el Paleolítico superior. Sin embargo, gracias a esta técnica aparecen nuevas herramientas que no podemos encontrar en periodos anteriores, como hachas con mango. Hay que tener muy en cuenta que estas nuevas herramientas no substituyen a las del Paleolítico, las cuales se siguen usando de manera más especializada. Otras innovaciones tecnológicas menos importantes son los molinos de mano, las cestas y la cerámica.

     Otra característica que le sigue en importancia es la domesticación de los animales y plantas, es decir, el paso de una economía de subsistencia, basada en la caza y recolección, a una de producción, basada en la agricultura y la ganadería. El origen de la agricultura es un tema polémico, pues diversas teorías han aparecido: Desde el argumento gradualista [4] de Darwin [5], pasando por el argumento mecanicista [6] de Childe y su crítica de Brainwood [7] y acabando en las teorías demográficas [8] de Binford. Sea cual fuera el origen, una cosa está clara, la agricultura es una solución para un problema: Conseguir lo necesario para comer. Por lo tanto, surgió para resolver una dificultad a la que se enfrentaban algunos pueblos. Quizás por eso las teorías demográficas sean las mejores consideradas en la actualidad, pues postulan que una ampliación de la densidad de población y los problemas que surgen a raíz de esta ampliación (menos terreno para cazar debido a conflictos con otros grupos, etc.) son las causas de necesidad de más alimentos.

     A raíz de la aparición de la agricultura aparece otra característica básica en el proceso de neolitización: El sedentarismo. Si el sedentarismo fue anterior o posterior a la aparición de la agricultura, es un tema que entre los prehistoriadores no se han llegado a poner aun de acuerdo. Sea cual sea la respuesta correcta, la generalización del sedentarismo de manera estable es la consecuencia de la actividad agraria, aun cuando se pueda hablar de comunidades sedentarias entre algunas sociedades cazadoras-recolectoras. La mayoría de arqueólogos tienden a aceptar que el movimiento es algo que el hombre intenta suprimir y el sedentarismo es una condición deseada. Sin embargo, tras varios estudios con culturas nómadas [9] que han tenido que adaptarse al mundo sedentario de nuestra era, estas no consideran el movimiento como algo perjudicial, más bien todo lo contrario, lo consideran una idea insana pues cuando estoy en un lugar, desconozco lo que está pasando en el otro [10].

     La naturaleza de la agricultura obliga a la cooperación en tareas que requieren mucha mano de obra en fases muy concretas del circulo agrario, lo que ayuda en la creación de cabañas y estructuras arquitectónicas solidas de uso claramente comunal [11]. Este trabajo en grupo crea un vínculo social que pudo acabar en guerras territoriales para defender los campos y los recursos alimenticios almacenados. Inevitablemente, nos acercamos hacia un cambio social debido al agrupamiento de personas y a la territorialidad de estas, acabando, con el tiempo, en una jerarquización social.

     Los cambios más importantes, los cuales se han dejado de lado durante muchos años, han sido los cambios mentales y religiosos. El hombre del neolítico tiene una percepción del tiempo y del espacio completamente diferente a la que tenía su antepasado más cercano. Primero, El ritmo cíclico de las actividades agrarias hace nacer en el hombre la concepción del tiempo cíclico y la renovación periódica del mundo. Este cambio de mentalidad está profundamente influenciado por los ciclos periódicos de las estaciones y, por supuesto, por el nuevo sistema agrario, sin el cual esta visión cíclica y de constante renovación no sería posible. Segundo, el territorio en el cual el hombre neolítico vive se convierte en su Cosmos, opuesto al caos exterior. Este cosmos se organiza alrededor de un centro del mundo simbólico [12] lugar de comunicación entre el cielo (dioses), la tierra (los vivos) y el mundo subterráneo (los muertos). Un ejemplo muy ilustrativo del carácter simbólico del centro del mundo es la distribución de las viviendas de un poblado Neolítico en un territorio situado al sur del Valle del Aisne. Las viviendas se encuentran organizadas de manera radial alrededor de un monumento funerario situado en el centro. Por lo tanto, el hábitat se organiza alrededor de un centro, que tendrá el significado arquetípico del centro del mundo. Este cambio de mentalidad parte, posiblemente, del paso de una cultura nómada a una de sedentaria, puesto que todo aquello que no está en tu territorio da la sensación de caótico y peligroso. Posiblemente, esta nueva concepción del espacio ayudase, junto con el sentimiento de territorialidad, a desarrollar las disputas entre grupos vecinos.

     Estos cambios mentales acaban influenciando profundamente al hombre neolítico y a sus creencias religiosas. De tal importancia es la transformación mística del proceso de neolitización que hay quien la concibe como una Revolución religiosa [13]. El ritmo cíclico y la renovación periódica de las cosechas aparece en multitud de mitos de los orígenes [14] recogidos entre poblaciones primitivas que practican el cultivo de los tubérculos o cereales. A raíz de ese mito, todas las actividades religiosas constituyen una rememoración del asesinato primordial [15]. Por lo tanto, las plantas nutritivas son sagradas, puesto que en última instancia proceden del cuerpo de una divinidad. Incluso el concepto de la muerte sucumbe ante esta revolución religiosa, pues aparece como un simple cambio provisional de manera de ser: La muerte se considera un proceso análogo a los ciclos estacionales, El invierno no es nunca definitivo puesto que tras él viene una regeneración total de la naturaleza [16]. Consecuentemente, la existencia humana se valoran en términos de la vida vegetal, y de ahí que el ciclo cósmico se conciba como una repetición indefinida: Nacimiento -> Muerte -> Renacer. Así pues, ya no sólo nos encontramos con una repetición indefinida, sino con la relación de la muerte con la fertilidad, puesto que la muerte lleva de manera inexpugnable a el renacer.

     Lo que el hombre vio en los cereales, lo que aprendió en el trato con ellos y lo que le enseñó el ejemplo de las semillas que pierden su forma bajo la tierra ha sido una lección decisiva en la historia de la humanidad. La agricultura ha revelado al hombre la unidad fundamental de la vida orgánica. Las síntesis mentales más importantes tienen su origen en la revelación de la vida rítmica y de la muerte entendida como regresión. Estas síntesis mentales han sido esenciales para la evolución de la humanidad y sólo han sido posibles después del descubrimiento de la agricultura.

Bibliografía:

- Gordon Childe, V. (1978), Los orígenes de la civilización. Madrid: F.C.E.

- Redman, Ch. (1990), Los orígenes de la civilización. Ed. Crítica, Barcelona.

- Cauvin, J. (1992): El proceso de neolitización en el Próximo Oriente.  Arqueología Prehistórica del Próximo Oriente, UAB 1989, 1990, 1991, Treballs d’Arqueologia 2

- Eliade, M. (1978), De la prehistoria a los misterios de Eleusis, vol. I, cap. II. Madrid: Ed. Cristiandad.

- Eliade, M. (1981) Tratado de historia de las religiones. Madrid: Ed. Cristiandad.

- Eiroa, J. Jorge (2000), Nociones de Prehistoria general. Barcelona: Ariel S.A.

—————————————-

Notas al pie:

[1] Gordon Childe, V. (1978), Los orígenes de la civilización. Madrid: F.C.E.

[2] Redman, Ch. (1990), Los orígenes de la civilización. Ed. Crítica, Barcelona.

[3] Cauvin, J. (1992), El proceso de neolitización en el Próximo Oriente. Arqueología Prehistórica del Próximo Oriente. UAB 1989, 1990, 1991, Treballs d’Arqueologia 2

[4] Teoría que argumenta que el conocimiento es el origen de la agricultura: Origen de agricultura como consecuencia inevitable de saber que una semilla plantada en la tierra se convierte en planta.

[5] DARWIN, C. (1875), The movements and habits of climbing plants, 2nd ed. John Murray, London, UK.

[6] También conocida como la Teoría del Oasis. Una crisis climática afectó negativamente a todos aquellos países que experimentarían una agricultura incipiente. Por lo tanto, los cazadores-recolectores se vieron obligados a refugiarse en las pocas áreas bien regadas que aún quedaban, produciendo una simbiosis entre el hombre y el ganado, que luego lleva a la domesticación.

[7] Las investigaciones posteriores al argumento mecanicista de CHILDE concluían que no se había producido un periodo de desecación importante antes de la aparición de la agricultura. Como DARWIN, BRAINWOOD creía que el conocimiento era un factor determinante. El hombre se instaló en su medio ambiente, siendo los hombres que habitasen en áreas donde abundase el trigo plantadores de trigo.

[8] La agricultura aparece como respuesta a una presión demográfica. La comunidad más sedentaria trastoca los niveles de equilibrio y densidad del grupo más móvil. La introducción de la agricultura fue un intento de atajar la crisis alimentaria surgida cuando los grupos humanos se vieron obligados a habitar en zonas de tensión.

[9] Ha habido muchos estudios prehistóricos comparándo culturas nómadas (como los aborígenes australianos …) actuales con las neolíticas. No se definen como un reflejo fiel del pasado, sino más bien algunas de sus conductas (ante un clima o territorio similar) pueden ayudar areconstruir lo que no se conserva en el registro arqueológico.

[10] Expresión popular de un anciano esquimal.

[11] Como por ejemplo podemos ver en el poblado de Çatal Hüyük, donde la organización aglutinante de las viviendas nos puede mostrar una predisposición a una convivencia en grupo.

[12] Las casas de planta circular con una cobertura semiesférica, a veces con una obertura en la parte superior central, del poblado de Khirokitia (Chipre – VI Milenio) son un buen ejemplo de cómo esta mentalidad integradora del Discurso Mítico respondía al seguimiento de unas formas arquetípicas celestiales y a ideas como la del centro del mundo. (Ver M. Eliade, El mito del eterno retorno, Madrid, Alianza, 1972, pàgs. 16-25).

[13] ELIADE, M. (1978), De la prehistoria a los misterios de Eleusis, vol. I, cap. II. Madrid: Ed. Cristiandad.

[14] Mitos que cuentan como los tubérculos, cereales y árboles de frutos comestibles han nacido de una divinidad inmolada.

[15] Característica muy común en sociedades de Discurso Mítico, donde un acontecimiento se traslada a un tiempo primordial para ser repetido de manera continua a fin de conmemorarlo para que este ser mítico ayude a los vivos. En este caso, este acontecimiento es un asesinato primordial y su conmemoración traerá buenas y abundantes cosechas. Dentro de estas conmemoraciones podemos incluso encontrar sacrificios humanos (con su ejemplo más conocido en la tribu de Bengala de los Khonds)

[16] ELIADE, M. (1981), Tratado de historia de las religiones. Madrid: Ed. Cristiandad, cap. IX.

Título: Del poder de la màgia a la màgia del poder a l’Egipte dels Faraons [Seminario]
Lugar: Sala de conferències del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.

Descripción: A càrrec: Núria Torras i Josep Cervelló, consultors d’Humanitats. Oberta a tothom i recomanada a estudiants Prehistòria i Història I (Grau) d’Humanitats

Descripció de l’activitat: El seminari està estructura en dues parts.

Primera part:

Horari: 10:30 – 12:00 h.

Heka, una força màgica: reflexions des de la sala 18 de la col·lecció egípcia del Museu del Louvre a càrrec de Núria Torras. Per als antics egipcis, la màgia formava part del seu sistema cultural, de les seves creences. L’ús de la màgia s’estenia a totes les capes de la societat, del faraó al camperol. D’origen diví, havia estat confiada als homes per a pal·liar els cops dels esdeveniments –manifestació de les forces negatives del caos– i preservar l’ordre còsmic. Emprar-la requeria determinats coneixements i practicar-la constituïa tot un art, una habilitat. El ritual màgic implicava dues parts: un text per dir (logos) seguit d’una acció per fer (praxis). A la sala 18 de l’ala Sully del Museu del Louvre s’exposen alguns d’aquests textos i objectes utilitzats en els rituals màgics de protecció i embruix. En aquesta part del seminari us proposem una visita temàtica virtual que, peça a peça, ens permetrà observar la presència i l’ús de la màgia en contextos ben diferenciats: la vida quotidiana, l’estat, el temple i el món funerari.

Segona part: 12:30 – 14:00 h.

Segona Part Mite, poder i Estat a l’antic Egipte, a càrrec de Josep Cervelló

“Alegra’t, oh terra sencera: han arribat els bons temps! Ha estat nomenat un senyor sobre totes les nacions (…). L’aigua dura i no escasseja, El Nil duu una crescuda abundant. (…) Els déus estan contents i alegres de cor, I la vida transcorre entre l’alegria i la meravella” (Himne per la pujada al tron de Ramesses IV)

Poesia? Propaganda? O una concepció del poder oposada a la nostra? En aquesta segona part del seminari analitzarem la concepció i la praxi del poder a l’Egipte dels faraons, així com els mecanismes sociològics (perspectiva etic) i ideològics (perspectiva emic) que van conduir a l’aparició de l’Estat egipci, el primer Estat territorial de la història de la Humanitat. Això ens permetrà reflexionar sobre el sentit del poder i de l’Estat en les civilitzacions de discurs mític. La idea és que, paral·lelament a l’exposició dels arguments, encetem tots plegats un diàleg obert sobre aquestes suggestives qüestions.

Hora de Inicio: 10:30 – 14.00

Date: 2009-05-16

Título: INTRODUCCIÓN A LOS TEXTOS DE LOS SARCÓFAGOS [Seminario]
Lugar: Fundació Artur Martorell, Av. Drassanes 3-5, 08001 Barcelona.

 
Descripción: Prof. Dr. Carlos Gracia Zamacona (doctor en Egiptologia per l’École Pratique des Hautes Études de París)

Siendo el mayor corpus textual en egipcio medio, los Textos de los Sarcófagos constituyen una de las principales fuentes de información sobre el antiguo Egipto. Su relevancia es reconocida, por ejemplo, en estudios sobre religión, lengua, socioeconomía, antropología e historia de las ideas. El fin de este seminario es doble: primero, se pretende presentar los Textos de los Sarcófagos desde varios puntos de vista (arqueológico, histórico, literario, religioso y social); segundo, se ilustrarán tales puntos generales por medio del acceso directo a los textos, analizando e interpretando algunas fórmulas en particular.

Requisits: nivell mitjà d’egipci clàssic.

Preu: 40 € (estudiants de grau, llicenciatura, màster o doctorat: 30 €).

Inscripció (obligatòria): des d’avui fins dimecres 29 d’abril, a l’e-mail: Miquel.Carceller@uab.cat

 
Hora de Inicio: 18:00
Date: 2009-05-05
Hora de Finalización: 21:15

Título: LA MÀGIA AL TEMPLE. RITUALS D’ACTIVACIÓ I APOTROPAICS EN ELS TEMPLES EGIPCIS [Seminario]
Lugar: Fundació Artur Martorell, Av. Drassanes 3-5, 08001 Barcelona

Descripción: Prof. Núria Torras Benezet (Professora de Prehistòria i Història Antiga de la UOC)

En la mentalitat de l’egipci antic, l’absència de temples o el cessament del culte hauria implicat la fi del món ordenat. El temple egipci era, abans que cap altra cosa, un edifici consagrat a l’activitat més essencial de la vida terrestre: el manteniment de la creació. Per a poder funcionar, però, el temple havia d’estar activat i aquesta era la funció del ritual d’obertura de la boca. El ritual s’aplicava a les estàtues, relleus, mobiliari, sales, capelles i es repetia en tot l’edifici considerat com un tot indivisible. Mitjançant aquest ritual, el temple cobrava vida, no en un sentit abstracte o general, sinó concret: el temple esdevenia l’encarnació del déu que residia en ell. El seminari tractarà d’aquest i altres rituals màgics realitzats dins els temples, a partir del comentari directe de les fonts textuals i iconogràfiques.

Requisits: nivell mitjà d’egipci clàssic.

Preu: 40 € (estudiants de grau, llicenciatura, màster o doctorat: 30 €).

Inscripció (obligatòria): des d’avui fins dijous 7 de maig, a l’e-mail: Miquel.Carceller@uab.cat .

 
Hora de Inicio: 10:30
Date: 2009-05-09
Hora de Finalización: 14:00

Título: INTRODUCCIÓN A LOS TEXTOS DE LAS PIRÁMIDES [Curso]
Lugar: Fundació Artur Martorell, Av. Drassanes 3-5, 08001 Barcelona

Descripción: Prof. Dr. Miguel Ángel Molinero Polo (Professor Titular d’Història Antiga de la Universidad de La Laguna, Tenerife)

El objetivo del curso es proporcionar un sólido fundamento teórico, unos contenidos y un marco de reflexión metodológica sobre los Textos de las Pirámides (= TP). Con esto se pretende:

1) dar a conocer la especificidad de los TP, las composiciones religiosas más importantes conservadas del Reino Antiguo, al tiempo que se relacionarán y compararán con la literatura religiosa de periodos posteriores. Para eso se analizarán, tanto las características externas de los textos –naturaleza literaria de estas composiciones, lengua, ubicación en las tumbas, etc.–, como sus características internas –significado en el marco de los rituales y de las creencias religiosas y funerarias del Reino Antiguo–;

2) exponer los distintos modelos de análisis de los que han sido objeto los TP por los autores que los han estudiado en el siglo XX a partir de los postulados de la escuela en que éstos se encuadraban;

3) traducir, analizar y comentar pasajes escogidos de los TP.

Requisits: nivell mitjà d’egipci clàssic.

Calendari i horari: Dijous 7, divendres 8, dilluns 11, dimarts 12, dijous 14 i divendres 15 de maig de 2009, de 18:00 a 21:15 h.

Preu: 150 € (estudiants de grau, llicenciatura, màster o doctorat: 130 €).

Inscripció (obligatòria): des d’avui fins dimecres 6 de maig, a l’e-mail: Miquel.Carceller@uab.cat.

Date: 2009-05-07

             En la mentalidad del Antiguo Egipto, los objetos del mundo exterior y los actos humanos no tienen valor intrínseco autónomo. Por un lado, los objetos adquieren valor sólo al participar en una realidad que los transcienda. En otras palabras, un objeto pasa a ser real sólo cuando participa de un símbolo determinado (o arquetipo) o cuando conmemora un acto mítico, siendo entonces su propia existencia una hierofonia. Por otro lado, el valor de los actos humanos está en relación con la reproducción de un acto primordial. El Acto primordial se encuentra en un tiempo primordial (o Sep Tepy) momento dónde el cosmos y el mundo se creó. Todos los actos primordiales se hicieron en ese momento y los protagonistas fueron Dioses o héroes. Por lo tanto, un acto obtiene sentido, realidad, en la medida en que renueva una acción primordial que se produjo en ese momento atemporal. 

             El mito, y con él el rito, es la forma lingüística narrativa que permite el recuerdo y la transmisión de lo arquetípico. El mito en las sociedades de DM no es un reflejo de hechos históricos, sino que consiste en la transposición lingüístico-narrativa de verdades esencialmente cósmicas. Es desde las sociedades del Discurso Lógico [ii] donde se tiende a dar al mito un relevancia histórica, cuando en el Antiguo Egipto carecía de ella. Podemos tomar como ejemplo el mito egipcio de Horus [iii] y Set [iv]: Su razón de ser es la de dar forma narrativa y personificada a la noción de los opuestos cósmicos complementarios, el orden y el caos. Su origen no está en hipotéticas luchas, uniones y desuniones, sino en la necesidad de codificar uno de los principios cosmogónicos y cosmológicos centrales del universo imaginario egipcio: La dualidad del pensamiento egipcio. Por lo tanto, el mito planea siempre en la esfera de lo transcendente, de lo religioso, nunca en el ámbito de lo factual. Tampoco se puede negar una cierta historicidad de algunos personajes míticos, como en el arquetipo del faraón Nemes [v], quien aparece con una maza matando a sus enemigos. El personaje de Nemes sí que existió en la historia del Egipto Pre-dinástico, pero el mito alrededor de él describe una verdad cósmica: El faraón, tras vencer al extranjero, devuelve el orden al cosmos. Ésta imagen del faraón dándole con la maza al enemigo vencido se repetirá a lo largo de la historia de Egipto.

             El mito en sí no puede escribirse, pues se mantiene siempre dentro de lo mental y lo colectivo. Además, al ser una explicación transcendente del cosmos, el mito es atemporal y ahistórico. En este punto, nos encontramos que gracias al mito, la sociedad egipcia podía abolir el tiempo. Me explico, a través de la imitación de estos arquetipos y gestos paradigmáticos, se repite el mito, coincidiendo con éste. Un rito no sólo reproduce exactamente el sacrificio inicial, sino que sucede  en ese mismo momento mítico primordial, repitiéndolo y sucediendo con él.

(…)

Concepciones del tiempo, del pasado y del poder en el Antiguo Egipto. (1ª Parte) by Iván Matellanes Fresnadillo bajo la licencia de Creative Commons Reconocimiento-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.