Ciències Noètiques: H2O

 

     La paraula “noètic” prové del grec nous, per al qual no hi ha un equivalent exacte en català.  Es refereix al “coneixement intern”, una mena de consciència intuïtiva d’accés directe i immediat al coneixement més enllà del que està a disposició dels nostres sentits normals i el poder de la raó. Les Ciències noètiques són exploracions de la natura i el potencial de la consciència mitjançant múltiples formes de coneixement, incloent la intuïció, el sentiment, la raó i els sentits. La Ciència noètica explora el “cosmos intern” de la ment (consciència, ànima, esperit) i com es relaciona amb el cosmos exterior “del món físic. S’ocupen de la naturalesa mateixa de la consciència i de l’extensió de les fronteres de nostre pensament. 

     Alex Loro Andrés, Ciber Voluntari cultural, des de l’any 2001, de la Fundació Sophia amb seu a Palma de Mallorca, i des de  Badalona  contribueix,  sobretot amb el  manteniment de les seves planes web. Y,  últimament en l’àmbit de les exposicions i les conferències fent de pont i organitzant, l’any 2008, una exposició fotogràfica sobre els maies, i el 2009 l’ Exposició de l’aigua de Masaru Emoto. La Fundació Sophia és una institució cultural privada de caràcter docent, que sota el protectorat del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports espanyol, es dedicada a la investigació,estudi i difusió del pensament i l’art de les civilitzacions antigues i les cultures tradicionals. Fundació que primer de tot pretén rescatar el pensament, la cultura i els valors de les cultures tradicionals, siguin antigues o modernes. Segons aquest principi, pretenen situar-se dins de les seves possibilitats, en una visió allunyada d’allò que s’ha vingut anomenant com a “eurocentrisme” una visió on Occident és el centre de la història. Des d’aquesta perspectiva, organitzen cicles anuals de conferències i seminaris dedicats al pensament i la cultura de civilitzacions com Grècia, Egipte o els maies. Aquestes activitats poden ser impartides pels propis membres de la Fundació, egiptòlegs, antropòlegs, etc., o per catedràtics convidats de diferents universitats o escoles del país o de l’estranger. 

     La Fundació també realitza labors de mecenatge a joves artistes que no disposen d’un espai adequat per exposar la seva obra. Els hi cedeix la sala d’exposicions a la seu de la Fundació i s’encarrega de la difusió. A canvi, es demana que l’artista cedeixi una de les seves obres, que resta al fons artístic de la Fundació. Altres activitats relacionades amb la cultura i les arts són la producció de les pròpies exposicions (que duen a terme els voluntaris de l’àrea de belles arts i que pots veure a www.exposophia.com ), l’organització de diverses activitats com recitals de poesia, cursos d’apreciació musical, vídeofòrums on es projecten pel·lícules amb alguna mena de rerefons filosòfic i que després es comenten en taula rodona, tallers d’escultura, promoció del voluntariat (www.voluntariadocultural.com ), l’edició d’una revista en paper i digital (www.mundosophia.com )… i d’altres activitats. 

    L’exposició El missatge de l’aigua” respon a una voluntat per part de la Fundació de col·laborar en el projecte “La dècada de l’aigua”, instaurat per l’ONU el 2003, dècada que va del 2005 fins el 2015. L’exposició de Masaru Emoto connecta amb els principis bàsics de la Fundació: Les cultures tradicionals sempre han tingut un cert respecte per la natura que les envoltava. Entenien el cosmos i la natura com un ésser viu, com un tot global del qual totes les criatures en formem part. Fins i tot era més que això, la natura era la seva mare, d’ella prenien només el necessari per sobreviure, abans li demanaven permís, desprès hi donaven gràcies.  Al s. XVII, però, i sobretot per causa de les teories racionalistes i empiristes, el cosmos i la natura es van convertir en una “màquina de rellotgeria”. La nova visió entenia l’univers com una mena de mecanisme de rellotgeria format per engranatges. Aquesta visió va significar a la pràctica el tret de sortida de l’explotació incontrolada dels recursos naturals, els problemes de la qual patim avui dia. En paraules de Francis Bacon, filòsof del s. XVII, extretes de la seva obra Novum Organum, la meta de la ciència era “esdevenir els amos de la natura”, torturant-la fins arrancar-li tots els seus secrets. 

     Front els problemes mediambientals que patim avui dia, l’exposició “El missatge de l’aigua” i els sorprenents treballs de Masaru Emoto representen una petita part d’un nou moviment que intenta recuperar una mica d’aquell respecte per la natura de l’home de les cultures tradicionals, podríem dir-ne, una “nova ciència amb consciència”. El la Fundació pretén és que mitjançant l’Exposició convidar a la reflexió.  

     L’exposició itinerant “El Missatge de l’Aigua”, consta de fotografies de Cristalls d’aigua del Dr. Masaru Emoto, va ser-hi al Centre Cívic Dalt la Vila el desembre del 2009, a Badalona. La mostra creada per la Fundació Sophia, amb el resultat dels experiments del científic japonès Masaru Emoto, i impresa amb la col·laboració de CID, Palma Aquàrium i Sol Melià. Aquesta exposició itinerant realitza un recorregut per la geografia espanyola com un projecte de difusió cultural adherit a la “Dècada de l’Aigua”, proclamada per les Nacions Unides.  “El Missatge de l’Aigua” és format per 120 imatges que el Dr. Emoto ha captat a través dels experiments de laboratori realitzats al seu centre d’investigació. 

      Inaugurat el 1994, allà va dissenyar el procés necessari per la obtenció de les imatges dels cristalls d’aigua. El professor Emoto va agafar 50 plaques de Petri de 0,50 cc, depositant una gota d’aigua a cada una d’elles, congelant-les durant dues hores a 25º sota zero. Posteriorment, i utilitzant un microscopi de camp obscur d’entre 200 i 500 augments en una habitació a 5º sota zero, va fotografiar les proves cristal·litzades de cada flascó. Per aconseguir les imatges, és necessari realitzar aquest procés d’una forma força ràpida i en pocs minuts, perquè la calor que desprèn el cos humà i el mateix microscopi acceleren la descongelació. També s’ha d’afegir la dificultat de treballar en aquestes condicions climàtiques adverses. L’equip format al centre d’investigació va trigar més de 2 mesos per a disposar de la primera foto, però actualment s’han aconseguit més de 75.000. Una vegada desenvolupat el mètode, el professor Emoto va col·locar l’aigua sota diferents influències, com l’efecte de peces musicals, de paraules, d’imatges… i va fotografiar els cristalls que poden ser observats a la mostra organitzada per la Fundació Sophia. 

 

       “Aquesta exposició és possible gràcies a l’estreta col·laboració de les institucions que el Dr. Emoto i jo representem”, va comentar el Dr. Francis J. Vilar, president de la Fundació Sophia. Las fotografies, distribuïdes en 23 panells, mostren com les partícules d’aigua cristal·litzen en formes belles després de ser exposades a paraules o sons harmoniosos, i en formes desagradables quan les partícules són exposades a paraules feridores o música estrident. Els visitants podran veure els efectes de la música clàssica sobre l’aigua, així com la seva reacció davant sentiments o idees especials. Autor de varis “best sellers” com el Missatge de l’Aigua, El Missatge Ocult de l’Aigua i El Veritable Poder de l’Aigua, el Dr. Emoto va adquirir rellevància internacional per les seves investigacions, que evidencien que la paraula escrita i parlada afecta a les partícules d’aigua, que ell s’ha dedicat a fotografiar sota diferents influències. 

 ————————————————————————————————-

 

 

      Masaru Emoto va néixer a Yokohama el Juliol de 1943. És llicenciat en Relacions  Internacionals per la Universitat de Yokohama i és un reconegut expert en medicina tradicional, titulat en 1992 per la Open International University for Alternative Medicine de la India. En 1986 va fundar l’empresa IHM Corporation a Tokyo. Poc després va iniciar els seus treballs sobre l’estudi de gotes d’aigua microscòpiques als Estats Units amb la tecnologia d’anàlisi per ressonància magnètica. Va arribar a la conclusió, després de les seves investigacions, de que l’aigua pot arribar a mostrar la seva vertadera naturalesa a través de partícules de cristall congelades.  

     L’exposició “El Missatge de l’Aigua”que organitza la Fundació Sophia, s’adhereix als objectius de difusió educativa de la “Década de l’Aigua”, proclamada per les Nacions Unides. 

 

 

 

 2005-2015: Dècada Internacional per a l’Acció  

 

“L’aigua, font de vida”  

      Basant-se en el títol del primer Informe de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics en el món “Aigua per a tots, Aigua per la Vida”, l’Assemblea de les Nacions Unides va decidir proclamar, en la seva resolució A/RES/58 / 217 , el període 2005-2015 Dècada Internacional per al’Acció “L’aigua, font de vida”, començant el Dia Mundial de l’Aigua (22 de març de 2005). La Resolució indica que el Decenni ha de tenir com a objectiu principal ocupar més a fons de les qüestions relatives a l’aigua i de l’execució de programes i projectes sobre aigua, per tal d’ajudar a assolir els objectius relatius a l’aigua acordats a nivell internacional i continguts en el Programa 21, els Objectius de Desenvolupament de l’ONU per al Mil·lenni i el Pla d’aplicació de Johannesburg. 

Per a més informació, serveixi’s contactar amb: 

UN Department of Economic and Social Affairs (UN DESA)
Division of Sustainable Development
2, United Nations Plaza
New York
United States of America
Email:
unwater@un.org 

 

 

 Bibliografia

Articulos similares:

Biografia de Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com

Dejanos tu comentario:

Dejanos tu comentario debajo, o un trackback desde tu sitio web. Tambien puedes subscribirte a este hilo de comentarios via RSS.

Tu correo electronico no se compartira bajo ninguna circunstancia Los campos obligatorios estan marcados con un asterisco *

Por cuestiones simplemente de SPAM y de estilo (correos insultantes o maleducados) el editor se reserva el derecho de publicar estos comentarios hasta que los haya leido y dado su conformidad. NO es una cuestion de censurar ideas, sino gamberradas digitales

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD