CINC CÈNTIMS

UOC

 

     El dia dos d’abril, dijous, a les 5:00 pm al centre de suport de Barcelona és va dur a terme una Conferència a càrrec d’en Gonçal Mayos. La proposta d’en Gonçal era ajudar-nos a fer una correcta avaluació crítica de qüestions que, cada vegada més, exigeix necessàriament una anàlisi interdisciplinar i superar, per tant, la incomunicació, analitzant i criticant tòpics tradicionals.

     Ens va definir tres perspectives diferents alhora d’analitzar el Pensament:

  • La versió clàssica, exemplaritzada mitjançant l’Eclesiastès (la part més nihilista de l’Antic Testament) Lo que fue eso será i lo que se hizo eso se hará, pues no hay nada nuevo bajo el sol….És el s’anomena “filosofia perenne” Les idees són universals i atemporals.
  • La versió il·lustrada, exemplaritzada amb la gran paradoxa il·lustrada: Gran defensa dels drets humans i les llibertats alhora que existeix l’esclavatge i la dona és inexistent com a individu i persona.
  • I la versió de la Història escondita, exemplaritzada amb Nietzsche: La història canvia constantment segons la reinterpretem. Tot pensador té una força retroactiva i per això la història és revisada una vegada i una altra. A més Nietzsche és lamenta de la mancança de Història pel que fa a conductes tant humanes com són la ira, l’enveja o la vergonya.

 

Pel que fa a l’hora de no incorre en tòpics ens va aconsellar en no caure en el parany dels següents síndromes:

  • La síndrome Fahrenheit 451: La superioritat del que té un coneixement que no té la majoria, creant-se així un cos tancat.
  • La síndrome de Pierre Menard escriptor d’ El Quixot de Jorge Luis Borges: Un súper erudit de l’obra comença a escriure’l seguint la mateixa lògica de l’autor, el resultat és una obra i dos autors.La síndrome Everhard, deixeble de Leibniz i contemporani de Kant al que va acusar de plagiar al seu mestre, aquí podem inserir que no existeix el moment zero, el pensament es composa de multituds de peces d’un trencaclosques immens, però només certes mirades són capaces d’unir determinades peces creant un sistema. Leibniz tenia diverses peces però va ser Kant qui va configurar el dibuix i no per això era un plagi, sinó que aquí emergeix la seva grandesa.
  • La síndrome New Age o en paraules gràfiques de Gonçal: el redescobriment de la sopa d’all. No calen crec jo més comentaris. En els gurus d’avui en dia descobrim a Spinoza, estoics, Plató…

 

     Bé, crec que això és més o menys el que va exposar-se, però no descarto que hi hagin errors, omissions o males interpretacions, per tant convido a tots el que hi eren a afegir, corregir o modificar qualsevol dels punts anteriors i si més no a ampliar-los amb les seves opinions, evidentment començant pel Gonçal.

 

     Les meves conclusions són moltes i variades, vaig gaudir participant i com ja sabeu em va saber a poc, i fent gala de la “meva capacitat de síntesi extrema” segons en nostre consultor, extreure el més destacat:

  • La importància de la mirada transversal, contextualitzada i empàtica (però sempre objectivament)
  • Que l’eslògan de la humanitat podria reduir-se a: Tothom col·labora però ningú comparteix, pel que fa a tots els àmbits des de el del Pensament fins als rols de gènere.
  • Que la dona no és que ho hagi dit mai res, senzillament no ha estat mai escoltada.
  • Que no existeix el moment zero, és com l’ou o la gallina.
  • Que ens hem d’adaptar als nous temps i les noves tecnologies, donat que les properes fonts historiogràfiques que no podrem passar per alt serà la xarxa d’Internet, que tenen un paper tant preeminent com el varen tenir els fulletons sorgits de la impremta de Gütemberg.
  • A les humanitats també cal innovar, i cal fer-se noves preguntes per cercar noves visions de la història.

     A continuació us deixo la ressenya d’un dels llibres i autors que en Gonçal ens va recomanà, i sento no estendre’m més pel que fa Troia i l’esperit grec, a Olímpia de Gouges i la Revolució francesa, Hume, Hegel, Kant, …..

 

 

EDICIÓN Y SUBVERSIÓN – Robert Darnton Publicado por Scouser

     Acercarse a la historia política desde la historia cultural es una de las más interesantes vertientes que están teniendo lugar en los últimos años en la historiografía. Un enfoque distinto y novedoso que nos permite sentir con mayor cercanía el pasado que estudiamos, ya que se normalmente se basa en fuentes que todavía podemos admirar como lo hicieron en el tiempo que se estudia. Libros como Un palacio para el rey o La fabricación de Luis XIV ofrecen estimulantes visiones de la historia política a través de elementos que durante mucho tiempo han pasado inadvertidos o ignorados: el palacio del Buen Retiro como símbolo del fracaso del reinado de Felipe IV o la pompa y la suntuosidad de la corte del rey Sol como elemento necesario de su programa político.

 

     Dentro de esta novedosa categoría podemos insertar Edición y subversión, de Robert Darnton, quién tuvo la suerte de hallar la tierra prometida de cualquier historiador: un archivo bien surtido de documentación que había permanecido virgen a través del tiempo: el de la Société typographique de Neuchatel, pequeña ciudad suiza cercana a la frontera francesa. En los archivos de esta editorial encontró la correspondencia que mantuvo esta casa con diferentes escritores galos durante los años anteriores a la Revolución Francesa.
Los nombres de éstos no nos dicen nada hoy en día: Brissot, el abate Le Senne o Mauvelain son los casos que nos describe, a modo de prosopografía, de lo que debió ser un grupo tan numeroso como lo son ahora las jóvenes rubias americanas que viajan a Hollywood pensando en convertirse en estrellas: durante los reinados de Luis XV y Luis XVI, los jóvenes franceses y del resto de Europa marchaban a París con la intención de remover las conciencias como lo habían hecho anteriormente Voltaire o Rousseau. Habían crecido en provincias, donde leyeron a los grandes filósofos contemporáneos, los cuales se habían hecho con fama inmortal gracias a su ingenio y su pluma. Sin embargo, una vez en París, el ingenio que podrían haber demostrado en sus tierras de origen no tardaba en resultar inútil para salir adelante. Estos aspirantes a filosófos terminaban rápidamente en la pobreza, marginados en Grub Street, donde sus ideas apenas eran escuchadas.

 

     Estos personajes van a formar lo que Darnton denomina “baja literatura en la Ilustración tardía”. Frente a las obras de sus ídolos, las que estos escritores publicaran tienen un marcado carácter soez y difamatorio, un claro ejemplo del más bajo libelo: son los autores de los famosos libros y dibujos que denigran la figura de los reyes, la nobleza y el clero con, por ejemplo, las escenas sexuales que muestran la corrupción de las clases privilegiadas. Una muestra son Los fastos de Luis XV, que bajo la idea de ser una obra sobre la historia del reinado de este monarca, no era más que la descripción de sus aventuras sexuales. Así, donde antes la Ilustración ofrecía argumentos intelectuales, en los años inmediatamente anteriores a la Revolución se rebajaba a la crítica más burda. Eran el equivalente, para la época, del afortunadamente desaparecido Aquí hay tomate.

 

     Analizando la carrera de estos personajes, dos son las conclusiones que se obtienen. Primero, y quizá más sugerente desde nuestro punto de vista, es que su carrera, junto al estudio de numerosas bibliotecas privadas del período, nos muestran que estas obras de escasa calidad y mucho escándalo estaban más presentes que la Ilustración más elevada y, a la postre, famosa. Si esto es así, sugiere Darnton la necesidad de revisar la historia triunfal que se transmite del Siglo de las Luces, que quizá pudo ser menos elevado de lo que imaginamos.

 

     Un efecto más directo tuvo la otra conclusión del libro: la erosión de la popularidad de la Monarquía que produjo la continua avalancha de estos panfletos (y su éxito). Reconoce el propio Darnton que resulta complicado conocer exactamente el daño que recibió por estas obras, pero es muy probable que la imparable pérdida de prestigio de la Monarquía francesa en su propio país en la década de 1780 les deba mucho, sobre todo si tenemos en cuenta lo apuntado en el párrafo anterior. El odio que se manifestó durante los años de la Revolución se corresponde más con la indignación que pueden provocar estos libelos que con la reflexión que suscitaban, por el contrario, los ensayos de los “hermanos mayores” de estos panfletistas.

 

http://www.hislibris.com/?p=578

Articulos similares:

Licencia Creative Commons
CINC CÈNTIMS por Mayte Duarte Seguer, a excepción del contenido de terceros y de que se indique lo contrario, se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Licencia.

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com MAYTE DUARTE SEGUER, 07/05/1962 - Humanista Llicenciada en Humanitats en l’àmbit dels Estudis Culturals i l’antropologia religiosa amb una tesina sobre la significació simbòlica de l’arquetip del Drac “El Drac a Catalunya: Presència i evolució del Drac en el Bestiari català”. La seva experiència inclou investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, documentant i estudiant la imatge del Drac en la cultura catalana com a significatiu tret identitàri. Cursant Màster de Ciutadania i Drets Humans a la UB amb el seu treball sobre “L’homo tecnològicus: què és lo humà?” Dedicada a la creació, gestió, promoció i difusió de cultura catalana arreu del món vinculada al territori, mitjançant programació i desenvolupament d'activitats destinades al consum cultural. Implicant dites accions culturals amb les xarxes socials mitjançat l'ús de les TIC'S 4.0. • Arqueologia experimental, didàctica de la prehistòria y evolució humana. Fundación Atapuerca y Sierractiva. Març 2011 • Formació de formadors: capacitació digital i creació de materials per a la didàctica presencial i a distància o E-learning. • Community Manager. Administració diversos grups a Facebook, Google+, blogger, twitter... • Creadora de diversos blogs (Project Scheherezade, Dracmaycat, Drako Teksilo, Reflexions des de Tràntor, Mayte Duarte o Lo Drac dixit entre d’altres). • Articulista, reportera i col·laboradora de la revista CATALONIA de l’AICS-American Institut for Catalan Studies) de Huston, Texas. En format digital i paper. www.aicsusa.org-http://aics-catalonia.blogspot.com.es/- https://issuu.com/cataloniamagazine • Enllaç cultural de l'entitat AICS (American Institut Catalan Studies) de Huston, Texas. www.aicsusa.org • Col·laboradora de Llegeix B@rcelona. • Editora i articulista de la revista digital d’humanitats SÀRASUATI-ISSN:1989-654X www.sarasuati.com • Membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB). • Sòcia de l'Ateneu Barcelonès amb seu al carrer de la Canuda 6, 08002 Barcelona. • Sòcia i Secretaria del Liceu Joan Maragall de filosofia amb seu amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre de l'AELC (Associació escriptors en llengua catalana) amb seu a l'Ateneu Barcelonès. Secretaria del Liceu Maragall de Filosofia amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre del Circulo Holmes, Associació espanyola d' Amics de Sherlock Holmes. • Vocal de la Junta Directiva de la FIEC - Federació Internacional d'Entitats Catalanes. • Fundadora i presidenta de Dracmaycat. www.dracmaycat.com • Col·laboradora com experta en els treballs d’Adequació de qualificacions professionals del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya de l'Institut de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya 2014/2015/2016. • Fundadora i presidenta de l'entitat Project Scheherezade pel rescabalament del coneixement femení que per tradició ha estat de transmissió oral. http://projectscheherezade.blogspot.com.es/ • Autora del relat "Boletaire" del Llibre Crims Nostrats d'Edicions Xandri a cura de JR Aramadàs. ISBN XX- 978-84943157-3-2. Barcelona 2015. • Sòcia fundadora i Cap de premsa i comunicacions de l’entitat SOS a la Capacitat intel·lectual, 2015- • Editora de Dracmaycat Edicions amb les publicacions Sherlock&Dragon ISBN 9788461627615 i Cultural is Political ISBN 9788461765102 Mails de contacte: mduarte@dracmaycat.com – mayteduarte62@gmail.com – mduarte@uoc.com

Comments are closed.

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD