El cor de les tenebres

EL COR DE LES TENEBRES Joseph Conrad

 

     El concepte de la selecció natural i les relacions interespecífiques van ser traslladades abusivament en una versió simple i errònia a les relacions socials amb l’objectiu d’argumentar una posició política i ideològica, més teòrica que cercava justificar les desigualtats socials i el “laissez faire” a les lleis de la natura. Coneixent-se  aquesta tendència ideològica com  a darwinisme social, si bé, poc té a veure amb les idees de Darwin o amb les que fan referència al que és social, no sent considerada per Darwin com a part de la seva teoria. Determinats grups varen intentar justificar l’ Imperialisme mitjançant l’argument de que els individus i les col·lectivitats amb més gran capacitat serien els més aptes per a sobreviure, mentre que els que no gaudien d’aquestes qualitats estaven condemnats a l’extinció o a la supeditació. L’home blanc, amb la seva depurada tècnica, organització i superior civilització es trobava facultat per a “civilitzar” i fer servir en benefici propi als pobles inferiors. El darwinisme social va desembocar directament en el racisme i la xenofòbia que arribaria a expressar-se de manera molt radical al llarg de la primera meitat del segle XX. Desenvolupat per Herbert Spencer, considerava justificat la dominació i fins i tot desaparició d’un poble a mans d’un altre convertint-se en el sostrat ideològic “científic” de l’ Imperialisme.

 

 

     El darwinisme social contempla tant les teories formals de canvi social elaborades  per teòrics de principis de segle XX com Lester Ward o William Graham Summer. Les nocions predarwinianas d’evolució sociocultural en antropologia varen fusionar-se amb el pregressivisme de Spencer als esquemes evolutius dels primers antropòlegs, com Henry Maine, John Lubbock, Lewis Henry Morgan i E.B. Tylor (Burrow, 1966). Com a ideologia política s’oposava pràcticament a totes les formes de control governamental sobre els processos socials o econòmics, argumentant que interferien amb la llei “natural” de la competició.

 

New Imperialism

     El colonialisme és tan antic com l’ Imperi. Les colònies eren considerades fonts d’ingressos , tant en metalls preciosos com amb mercats per als imperis capitalistes. Tant els governants com els missioners es veien a sí mateixos com a portadors de la civilització, portant l’ordre, a Déu i la prosperitat.

 

     J.A.Hobson[1] va ser el primer en desenvolupar una teoria de l’ imperialisme, que per a ell, era essencialment un control polític que es va originar en el medis financers de les metròpolis. Grups com ara missioners, estadistes i soldats tindrien un paper subordinat. Hobson va intentar vincular l’expansió de l’ Imperi l’expansió de l’ Imperi a una inversió financera massiva als països d’ultramar. Insistia en el fet que l’ imperialisme només beneficiava  els plutòcrates i no pas a la metròpoli en el seu conjunt. La teoria marxista de l’ imperialisme va ser formulada primer per Rudolf Hilferding Financial Capital i Nikolai Bukharin Imperilism and Word Capital. La teoria marxista insistia en el fet que en els països capitalistes els percentatges de beneficis anaven a la baixa i que eren més alts a les colònies.

 

     Vladimir Lenin a The ighest Stage of Capitalism va aportar a la teoria anterior que el capitalisme estava en una fase agònica i per a sobreviure havia d’utilitzar tots els mitjans a l’abast, incloent-hi la transferència de capital a l’estranger i també guerres imperialistes per a adquirir noves possessions colonials. Segons Lenin, l’estadi imperialista del capitalisme presenta cinc trets principals: la creació de monopolis, l’aparició d’un capital financer, la importància crucial de les exportacions de capital, la creació de càrtels internacionals i una divisió territorial del món entre els grans poders capitalistes. A més, l’ imperialisme també va ser un corpus d’idees sobre la conquesta i l’administració de països i pobles. Els no europeus eren vistos com a pobles exòtics, l’altre era conceptualitzat com a salvatge, la tradició clàssica els hauria anomenat bàrbars i el cristianisme pagans. Un altre terme  nou va ser el de pobles no civilitzats. Aquesta superioritat europea s’originaria ja al segle XVI basant-se en la arrogància religiosa i la xenofòbia. La superioritat en tecnologia militar va situar entre d’altres factors l’home europeu en el lloc més alt de l’escala. La combinació de la raça amb el darwinisme social, va sorgir una doctrina extrema que considerava la lluita de les races com a part de l’ordre evolutiu de les coses, en el qual les espècies inferiors anirien desapareixent lentament.

 

     Coneixem el terme xenofòbia en la seva definició de por o rebuig cap el que és aliè, estranger, expressat cap a d’altres grups ètnics o racials. La xenofòbia es manifesta com un rebuig al que és “diferent” i “desconegut”, ideològicament és un rebuig a tota expressió cultural aliena a la pròpia.

 

Després de llegir El cor de les tenebres (1902) i fer una ullada al món d’avui dia, descobreixo que xenofòbia és un concepte que no tan sols manté la seva vigència, sinó que fins i tot s’ha enquistat radicalitzant-se en determinades societats i cultures. Fruit de la globalització, a les societats modernes, la xenofòbia s’ha estès barrejada amb els processos de migració, la diversitat tant cultural, racial com religiosa. La por a la pèrdua de la pròpia identitat i l’estatus econòmic i social empeny a la sobrevaloració de la pròpia raça, cultura i tradicions per damunt de les altres. Si bé ara no com un acte “civilitzador” sinó com a un acte de supervivència. No difereix gaire una part de la societat actual d’aquell anglès mig d’abans del final el segle XIX que era autocomplaent i confiat. La cultura occidental encara es considera un model a seguir amb la seva ciència i tecnologia, ja sigui en la implantació de la “democràcia” arreu del planeta o com el model econòmic, religiós o ecològic.

 

     L’agent Kurtz, ha estat destacat per la fictícia Societat per a l’eliminació de les Costums Salvatges per a realitzar un informe, una guia sobre la colonització del Congo i que el comença amb l’argument “ que nosaltres els blancs, des de la cota de desenvolupament que hem assolit “necessariament els hem de semblar [als salvatges] criatures sobrenaturals, ens hi acostem amb el poder d’una divinitat”.[2] Malgrat que per molt apel·lar als més elevats sentiments altruistes, en Kurtz reprimeix el seu instint racista i acaba exclamant “Exterminar tots els salvatges”.

 

     La supressió de la post data de l’informe sobre La supressió  dels costums salvatges, fruit segons Marlow, “d’un impuls de lleialtat inconscient o el compliment d’una d’aquestes iròniques necessitats que s’amaguen en els fets de l’existència humana”[3] permet que l’home de la companyia perdi el seu interès per ell i pogué lliurar-lo a un periodista que el publicarà, de manera que les seves idees, teories i reflexions no es  perdin per sempre. Kurtz no serà oblidat, fos com fos, el que no era és vulgar. I Marlow malgrat no tenir massa clar que l’individu es mereixés totes les penúries que varen haver de passar per trobar-lo.

 

     Marlow es reserva un espai privilegiat per a l’experiència moral i l’experiència política. Alter ego de Conrad, que és un desterritorialitzat en un món territorialitzat com el del segle XIX, Marlow té un discurs que oscil·la entre el recolzament de l’ imperialisme i la defensa dels drets humans.

 

 

     El centre d’Àfrica és l’ indret fosc  al que l’home blanc ha de portar la llum. Conrad encara veu “l’altre” com el salvatge. Si bé l’arribada de l’home blanc no implica la irrupció de la llum enmig de la foscor, ans al contrari sembla que la potencia. Marlow condemna als fort però menysprea als  febles. La llum i la foscor s’associen des del principi al Be i al Mal. A mesura que s’acosta a cor de la de les tenebres, la pietat per les víctimes de l’esclavitud, l’angoixa pel clima i  insalubritat de l’ambient van cedint  l’espai al silenci. Constantment es fa referència a la veu d’en Kurtz, que és l’home blanc que ha estat corromput i demonitzat pel contacte amb la selva, sembla encarnar tot el Mal possible, el camí cap el centre de la foscor és el camí cap a l’abisme de la seva ànima.  mentre que “l’altre” és mancat de veu.    La idea de la supervivència del més apte ja és un argument per a justificar la dominació i la submissió de pobles al segle XIX. Conrad dóna testimoni de les deshonroses actituds colonials, alhora que no pot deixar d’imaginar aquest món bipolar, sense adonar-se que el que ell percep com a tenebres és el món no europeu que es resisteix a l’ imperialisme. El cor de les tenebres a més fer referència al Bé i el Mal, també presenta el misteri de l’ànima humana, la foscor i la impossibilitat de desxifrar els seus enigmes més profunds així com la inevitable acceptació del seu Destí, que formen part de l’essència humana.

 

     Conrad treballa durant tota la novel·la la noció de la situació límit, dimensió que propicia que el personatge de kurtz presenti tota la seva riquesa i complexitat, donat que sense poder evitar-ho transita sense voler o sense poder evitar-ho per la frontera entre la humanitat i el salvatgisme,  entre la lucidesa i la bogeria, l’ideal i la barbàrie, la integritat moral i l’assassinat miserable i degradant. La transició d’un a l’altre, aquesta constant bipolaritat que de vegades fins i tot es barreja, juntament amb la seducció de la noblesa espiritual per l’abominable porten, en definitiva, al sense sentit mateix de l’existència.

 

     Aquest llibre ens il·lustra sobre com l’ànima humana, impulsada per nobles ideals, pot arribar a lliscar fins el límit de la barbàrie. L’escenari esdevé com un factor actiu desencadenant d’impulsos, accions i reaccions. La visió de la natura descarnada porta al viatger a reflexionar sobre l’escala de valors propis i la relació que manté amb el món; quina és la seva posició com a ésser humà en el marc de la immensitat que l’envolta, la connexió que s’estableix amb un dels símbols centrals de l’existència (el riu de la vida) . Aquest viatger no és tan sols els personatges del llibre, ni tan sols el seu autor, aquest viatger ens defineix a tots i cada un de nosaltres. Conrad ens situa ben bé al cor de les nostres tenebres.

 

 

Bibliografia

Conrad,J. El cor de les tenebres. Edicions 62. Barcelona 2008.

  • Mòduls 3 i 4 UOC.
  • Barfield, Thomas. Diccionario de Antropologia. Edicions Bellaterra 2000 SL. Barcelona 2001. Pp 195.
  • Bohannan, Paul. Para raros, nosotros. Introducción a la antropologia cultural. Pp 280-293.

Notes:

[1] Imperialism. A Study va ser llegida pels marxistes i influí sobretot l’obra de Rudolf Hilferding, Nikolai Bukharin i Vladimir Lenin.
[2] Pp. 92.
[3] Pp. 135.

 

 

Articulos similares:

Licencia Creative Commons
El cor de les tenebres por Mayte Duarte Seguer, a excepción del contenido de terceros y de que se indique lo contrario, se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Licencia.

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com MAYTE DUARTE SEGUER, 07/05/1962 - Humanista Llicenciada en Humanitats en l’àmbit dels Estudis Culturals i l’antropologia religiosa amb una tesina sobre la significació simbòlica de l’arquetip del Drac “El Drac a Catalunya: Presència i evolució del Drac en el Bestiari català”. La seva experiència inclou investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, documentant i estudiant la imatge del Drac en la cultura catalana com a significatiu tret identitàri. Cursant Màster de Ciutadania i Drets Humans a la UB amb el seu treball sobre “L’homo tecnològicus: què és lo humà?” Dedicada a la creació, gestió, promoció i difusió de cultura catalana arreu del món vinculada al territori, mitjançant programació i desenvolupament d'activitats destinades al consum cultural. Implicant dites accions culturals amb les xarxes socials mitjançat l'ús de les TIC'S 4.0. • Arqueologia experimental, didàctica de la prehistòria y evolució humana. Fundación Atapuerca y Sierractiva. Març 2011 • Formació de formadors: capacitació digital i creació de materials per a la didàctica presencial i a distància o E-learning. • Community Manager. Administració diversos grups a Facebook, Google+, blogger, twitter... • Creadora de diversos blogs (Project Scheherezade, Dracmaycat, Drako Teksilo, Reflexions des de Tràntor, Mayte Duarte o Lo Drac dixit entre d’altres). • Articulista, reportera i col·laboradora de la revista CATALONIA de l’AICS-American Institut for Catalan Studies) de Huston, Texas. En format digital i paper. www.aicsusa.org-http://aics-catalonia.blogspot.com.es/- https://issuu.com/cataloniamagazine • Enllaç cultural de l'entitat AICS (American Institut Catalan Studies) de Huston, Texas. www.aicsusa.org • Col·laboradora de Llegeix B@rcelona. • Editora i articulista de la revista digital d’humanitats SÀRASUATI-ISSN:1989-654X www.sarasuati.com • Membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB). • Sòcia de l'Ateneu Barcelonès amb seu al carrer de la Canuda 6, 08002 Barcelona. • Sòcia i Secretaria del Liceu Joan Maragall de filosofia amb seu amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre de l'AELC (Associació escriptors en llengua catalana) amb seu a l'Ateneu Barcelonès. Secretaria del Liceu Maragall de Filosofia amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre del Circulo Holmes, Associació espanyola d' Amics de Sherlock Holmes. • Vocal de la Junta Directiva de la FIEC - Federació Internacional d'Entitats Catalanes. • Fundadora i presidenta de Dracmaycat. www.dracmaycat.com • Col·laboradora com experta en els treballs d’Adequació de qualificacions professionals del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya de l'Institut de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya 2014/2015/2016. • Fundadora i presidenta de l'entitat Project Scheherezade pel rescabalament del coneixement femení que per tradició ha estat de transmissió oral. http://projectscheherezade.blogspot.com.es/ • Autora del relat "Boletaire" del Llibre Crims Nostrats d'Edicions Xandri a cura de JR Aramadàs. ISBN XX- 978-84943157-3-2. Barcelona 2015. • Sòcia fundadora i Cap de premsa i comunicacions de l’entitat SOS a la Capacitat intel·lectual, 2015- • Editora de Dracmaycat Edicions amb les publicacions Sherlock&Dragon ISBN 9788461627615 i Cultural is Political ISBN 9788461765102 Mails de contacte: mduarte@dracmaycat.com – mayteduarte62@gmail.com – mduarte@uoc.com

One Trackback

  • 9 octubre 2012 | Permalink |

    […] els prejudicis de l’Europa colonial. Guy Cassiers ens proposa  a través de la relectura de El cor de les tenebres de Joseph Conrad un viatge al més negre de la consciència, un descens al fons de  les tenebres de la Vella Europa. […]

Leave a comment

Add your comment below, or trackback from your own site. You can also subscribe to these comments via RSS.

Your email is never shared. Required fields are marked *

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD