ELS PATHAN

  

  

 

     El poble pathan o pashtun és un grup etnolingüístic [1], compost de diverses tribus ubicades a les muntanyes frontereres entre Afganistan i Pakistan, quedant dividits  a banda i banda e la frontera establerta pels britànics quan varen delimitar les fronteres del seu imperi indi. La llengua comuna és el paixto [2], llengua que parlava un company guerrer del profeta i del que es consideren descendents. Poble guerrer, fabricant d’armes, pel qual el rifle és un símbol de prestigi, una mena d’avís de fins a quin punt són valents i lluitadors  Pel que fa a la religió, pertanyen a la branca sunnita de l’ Islam i cal destacar el fort sentiment de pertànyer a un poble i una religió. Però a diferència de la resta de pobles musulmans, la identitat  dels pathans és quelcom més que la religió, a més de la llengua hi ha el pastunwari, codi que els defineix com a pathans. 

 

     Malgrat el rebuig a la instal·lació d’escoles i dispensaris per part dels britànics, donat que els pashtuns consideraven que aquest era l’últim intent de robar-los la seva independència. L’ educació és un dels factors de canvi social entre els pashtuns. Mentre que en els pobles pathans d’Afganistan a les escoles  s’imparteixen les classes de manera tradicional amb l’estricta observació i recitació de l’ Alcorà. On les nois aviat són instruïdes en la purdah, a fugir de la mirada dels homes. En els pobles pathans de Pakistan, a partir de l’acceptació de la tutela de l’estat, a les escoles s’han inclòs elements, que gaudeixen nois i noies, com ara l’aritmètica i la llengua urdú, així com el respecte per al govern foràni, com queda palès amb el cant de l’himne nacional del Pakistan al final de la classe.   La introducció d’aquests nous elements comporten una més gran flexibilitat pel que fa a la tradició per part dels grups socials més joves. 

   

     Un altre dels factors de canvi social és l’activitat econòmica que marcada pel conflicte ocasionat pel intervencionisme soviètic (1979-1989). El context violent provocarà migracions de refugiats a banda i banda de la frontera i reforçarà els factors culturals que ajudin a sobreviure al grup. Mentre que alguns pobles de la muntanya segueixen sent autosuficients dedicats a l’agricultura i la ramaderia, indrets com Swat a la terra alta, on la terra és rica i més fèrtil , amb grans extensions que fan possible la seva repartició, produint-se el desenvolupament d’una certa estructura de classe. O bé, com en el cas dels afrídis, en caure en desús l’atac a les caravanes i l’exigència del dret de pas, conjuntament amb la inestabilitat provocada pel conflicte bèl·lic els empeny cap a les ciutats per guanyar-se la vida amb el comerç o treballant a les botigues de recuperació o manufactura, o policies de frontera, que hauran de fer respectar les lleis del govern pakistanès i no pas el pastunwari amb la jèriga tradicional.  

 

     Els pathans manquen d’una autoritat central. Són acèfals i és per això que l’acció col·lectiva pren tanta rellevància[3]. La jirga presenta molts interrogants, com per exemple:  

  • Quina és la situació de les dones, poden presentar litigis per sí mateixes o han d’estar representades per els homes de la seva família?Existeix igualtat en el tracte?
  • La jirga s’encarrega de litigis civils i penals. Quina relació té la jirga amb les institucions i lleis governamentals?
  • Quins litigis dirimeix la jirga i quins la xària? O bé la jirga segueix el codi de la xària, i és per això que en acabar es reclama la presencia del mayan per que doni la seva benedicció a la decisió presa.

     

     Com a grup que extreu l’autoritat del passat i que són els ancians qui tenen l’autoritat moral i social marcant la pauta a seguir, com ho demostra la Jèria, segons la distinció feta per Margaret Meat entre societats posfiguratives i prefiguratives[5], els pathans és troben entre les primeres, per la seva composició.  

 

     El pashtunwali, codi de vida del pathan, regula les normes per les quals les dones s’han de regir, patint una severa limitació en considerar-se les seves actuacions motius primordials d’honor (tor). Ja de joves a l’escola se’ls ensenya la purdah (en urdú, cortina), la fugida de la mirada dels homes, mitjançant  l’ocultació a través de la roba. Cap home de fora de la família immediata els hi podrà veure les cares. Per tant, és una manera efectiva d’exclusió social, que segons el codi de vida islàmic dels pathans, hi ha que ocultar de la vista dels considerats rivals allò que és propi. Procés de tancament propi de les societats que es consideren amenaçades i en perill. S’afirma que les dones tenen un paper bàsic i fonamental entre les bambolines de la societat pathana i molt sovint són una influència molt important a l’hora de fer defensar als homes l’honor tribal o familiar.  

 

     

Territori pathan

El període colonial va deixar en herència un llegat que ha condicionat durant molts anys el desenvolupamenteconòmic, social i polític de les antigues colònies. Fruit d’aquest llegat són el problemàtic traçat de fronteres establertes per interessos geopolítics[6]. Els pathans disposen de trets identitaris com són la llengua: el paixto; la lluita i resistència cap a anglesos i russos, així com als estats sorgits de les fronteres; un territori a banda i banda de la frontera entre Pakistan i Afganistan, la regió islàmica amb una cultura i codi social sobre el que s’organitza (pastunwari). Societat agnàtica que ressegueix la línia patrilineal fins a l’amic guerrer del profeta que parlava paixto, es legisla i administra mitjançant la jirga. Si bé, al món islàmic hi ha un fort sentiment d’estat i no tant de nació, els pathans demostren que ells sí que el tenen aquest fort sentiment identitari ètnic amb un codi propi que els defineix com el que són: pathans.   

 

     La desafortunada intervenció soviètica (1979-1989) donà pas a una llarga guerra civil que provocà la desintegració de l’Estat i la instauració a Kabul del intransigent règim islàmic dels taliban, que proclamà l’octubre del 1997l’Emirat d’Afganistan, eliminant o neutralitzant la resta de grups i guerrilles islamistes. Seguint paràmetres de vincles de sang, llengua, costums i religió[7].

 

 

FONT:      ELS PATHANS (1980)   

PRODUCCIÓ I DIRECCIÓ: Granada Televisión International, 1980.   

VERSIÓ CATALANA: Televisió de Catalunya SA   

ANTROPÒLEG: Dr. Akbar Ahmed; NARRADOR: David Naden; GUIÓ:  David Ash; CÀMERA:  Mike Thomson; RECERCA/INVESTIGACIÓ: Andy Hames; SO: Alan Bale; DOBLATGE: Andy Wyatt  

BIBLIOGRAFIA   

  • Mòduls UOC.
  • Llobera, Josep R. Les polítiques d’identitat cultural. Mòdul IV UOC.
  • Harris, Marvin. Introducció a la antropologia general. Alianza Universidad Textos. Alianza editorial SA, Madrid 12ª 1994
  • Mead, Margaret . “Cultura y compromiso”, Barcelona: Granica editor: 1977
  • Segura i mas, Anton. L’Impero Otomà i el colonialisme. UOC. Món islàmic.
  • Geertz, Cifford. La interpretación de las culturas. Gedisa. Barcelona 1996.
  • Enciclopèdia catalana on-line.

 

[1]Llobera, Josep R. Les polítiques d’identitat cultural. Mòdul IV UOC.  Pp 29-37.   [2] Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, escrita en alfabet àrab. Enciclopèdia catalana on-line, on consta com a paixtu.   

[3] Ember, Carol, R; Ember, M. Antropologia cultural. Prentice Hall. Madrid, 1997. pp 311.   

[4] Perspectiva emic: des de la dels propis participants. Perspectiva etic: des de la dels observadors. Harris, Marvin. Introducció a la antropologia general. Alianza Universidad Textos. Alianza editorial SA, Madrid 12ª 1994. Pp156.   

[5] Mead, Margaret “Cultura y compromiso”, Barcelona: Granica editor: 1977, pp. 35 i ss   

[6] Segura i mas, Anton. L’Impero Otomà i el colonialisme. UOC.  Món Islàmic. Pp 44.   

[7] Geertz, Cifford. La interpretación de las culturas. Gedisa. Barcelona 1996. Pp 224 i ss.

Articulos similares:

Licencia Creative Commons
ELS PATHAN por Mayte Duarte Seguer, a excepción del contenido de terceros y de que se indique lo contrario, se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Licencia.

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com Llicenciada en Humanitats (UOC) la meva tesis de Llicenciatura ha estat en l'àmbit de l'Antropologia social i religiosa. El meu objecte d’estudi de Màster i Doctorat és envers L’homo tecnològicus. • ESPECIALITZACIÓ POST LLICENCIATURA: MEMBRE (DES DE LA SEVA FUNDACIÓ) DEL PROGRAMA ATAPUERCA PERSONES - FUNDACIÓ ATAPUERCA. I DEL MUSEU DE L'EVOLUCIÓ HUMANA, (BURGOS). ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL, DIDACTICA DE LA PREHISTÒRIA I EVOLUCIÓN HUMANA. Fundación Atapuerca y Sierra Activa. Curs pilot teòric - pràctic, de places limitades, amb l’objectiu de conèixer els jaciments de la Serra d’ Atapuerca i el seu context geològic. • METODOLOGIA DE LA FORMACIÓ OBERTA I A DISTÀNCIA ENSENYAMENTS (TEORIES, MÈTODES, TÈCNIQUES, PRÀCTICA...) PER A LA FORMACIÓ DE MESTRES.. E-Learning Creació de cursos on-line: Plataforma CMS (Sistemes de gestió de cursos), LMS (Sistemes de Gestió d’ Aprenentatge),VLE (Ambients Virtuals d’ aprenentatge). Creació de materials: Unitats Didàctiques, Debat telemàtic documentat dirigit/moderat per un especialista/expert, Power Points, Imatges, Vídeos. Recursos: Pàgines de text pla; HTML; Glossaris; Referències; Arxius carregats en el servidor; enllaços Web; Pàgines Web; Wikis; Blogs; Audiovisuals Aprofitant els coneixements acadèmics treballo per donar aplicacions pràctiques socials, polítiques i científiques a diversos grups a Facebook com administradora. Editora de la Revista Digital d’Humanitats Sàrasuati i membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB). Secretaria del Liceu Maragall de filosofia (amb seu a l'Ateneu Barcelonès). I Fundadora i Presidenta de Dracmaycat (www.dracmaycat.com), la meva experiència inclou treball com a Community Manager, investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, amb una curiosa passió envers els dracs. La figura del Drac a Catalunya, m’ha portat a documentar i estudiar dracs d’arreu del país per difondre i exposar més i millor la imatge del Drac envers la cultura catalana com a tret identitari.

Leave a comment

Add your comment below, or trackback from your own site. You can also subscribe to these comments via RSS.

Your email is never shared. Required fields are marked *

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD