El poble pathan o pashtun és un grup etnolingüístic [1], compost de diverses tribus ubicades a les muntanyes frontereres entre Afganistan i Pakistan, quedant dividits  a banda i banda e la frontera establerta pels britànics quan varen delimitar les fronteres del seu imperi indi. La llengua comuna és el paixto [2], llengua que parlava un company guerrer del profeta i del que es consideren descendents. Poble guerrer, fabricant d’armes, pel qual el rifle és un símbol de prestigi, una mena d’avís de fins a quin punt són valents i lluitadors  Pel que fa a la religió, pertanyen a la branca sunnita de l’ Islam i cal destacar el fort sentiment de pertànyer a un poble i una religió. Però a diferència de la resta de pobles musulmans, la identitat  dels pathans és quelcom més que la religió, a més de la llengua hi ha el pastunwari, codi que els defineix com a pathans. 

     Malgrat el rebuig a la instal·lació d’escoles i dispensaris per part dels britànics, donat que els pashtuns consideraven que aquest era l’últim intent de robar-los la seva independència. L’ educació és un dels factors de canvi social entre els pashtuns. Mentre que en els pobles pathans d’Afganistan a les escoles  s’imparteixen les classes de manera tradicional amb l’estricta observació i recitació de l’ Alcorà. On les nois aviat són instruïdes en la purdah, a fugir de la mirada dels homes. En els pobles pathans de Pakistan, a partir de l’acceptació de la tutela de l’estat, a les escoles s’han inclòs elements, que gaudeixen nois i noies, com ara l’aritmètica i la llengua urdú, així com el respecte per al govern foràni, com queda palès amb el cant de l’himne nacional del Pakistan al final de la classe.   La introducció d’aquests nous elements comporten una més gran flexibilitat pel que fa a la tradició per part dels grups socials més joves. 

     Un altre dels factors de canvi social és l’activitat econòmica que marcada pel conflicte ocasionat pel intervencionisme soviètic (1979-1989). El context violent provocarà migracions de refugiats a banda i banda de la frontera i reforçarà els factors culturals que ajudin a sobreviure al grup. Mentre que alguns pobles de la muntanya segueixen sent autosuficients dedicats a l’agricultura i la ramaderia, indrets com Swat a la terra alta, on la terra és rica i més fèrtil , amb grans extensions que fan possible la seva repartició, produint-se el desenvolupament d’una certa estructura de classe. O bé, com en el cas dels afrídis, en caure en desús l’atac a les caravanes i l’exigència del dret de pas, conjuntament amb la inestabilitat provocada pel conflicte bèl·lic els empeny cap a les ciutats per guanyar-se la vida amb el comerç o treballant a les botigues de recuperació o manufactura, o policies de frontera, que hauran de fer respectar les lleis del govern pakistanès i no pas el pastunwari amb la jèriga tradicional.  

     Els pathans manquen d’una autoritat central. Són acèfals i és per això que l’acció col·lectiva pren tanta rellevància[3]. La jirga presenta molts interrogants, com per exemple:  

• Quina és la situació de les dones, poden presentar litigis per sí mateixes o han d’estar representades per els homes de la seva família?Existeix igualtat en el tracte?
• La jirga s’encarrega de litigis civils i penals. Quina relació té la jirga amb les institucions i lleis governamentals?
• Quins litigis dirimeix la jirga i quins la xària? O bé la jirga segueix el codi de la xària, i és per això que en acabar es reclama la presencia del mayan per que doni la seva benedicció a la decisió presa.

     Com a grup que extreu l’autoritat del passat i que són els ancians qui tenen l’autoritat moral i social marcant la pauta a seguir, com ho demostra la Jèria, segons la distinció feta per Margaret Meat entre societats posfiguratives i prefiguratives[5], els pathans és troben entre les primeres, per la seva composició.  

     El pashtunwali, codi de vida del pathan, regula les normes per les quals les dones s’han de regir, patint una severa limitació en considerar-se les seves actuacions motius primordials d’honor (tor). Ja de joves a l’escola se’ls ensenya la purdah (en urdú, cortina), la fugida de la mirada dels homes, mitjançant  l’ocultació a través de la roba. Cap home de fora de la família immediata els hi podrà veure les cares. Per tant, és una manera efectiva d’exclusió social, que segons el codi de vida islàmic dels pathans, hi ha que ocultar de la vista dels considerats rivals allò que és propi. Procés de tancament propi de les societats que es consideren amenaçades i en perill. S’afirma que les dones tenen un paper bàsic i fonamental entre les bambolines de la societat pathana i molt sovint són una influència molt important a l’hora de fer defensar als homes l’honor tribal o familiar.  

Territori pathan

El període colonial va deixar en herència un llegat que ha condicionat durant molts anys el desenvolupamenteconòmic, social i polític de les antigues colònies. Fruit d’aquest llegat són el problemàtic traçat de fronteres establertes per interessos geopolítics[6]. Els pathans disposen de trets identitaris com són la llengua: el paixto; la lluita i resistència cap a anglesos i russos, així com als estats sorgits de les fronteres; un territori a banda i banda de la frontera entre Pakistan i Afganistan, la regió islàmica amb una cultura i codi social sobre el que s’organitza (pastunwari). Societat agnàtica que ressegueix la línia patrilineal fins a l’amic guerrer del profeta que parlava paixto, es legisla i administra mitjançant la jirga. Si bé, al món islàmic hi ha un fort sentiment d’estat i no tant de nació, els pathans demostren que ells sí que el tenen aquest fort sentiment identitari ètnic amb un codi propi que els defineix com el que són: pathans.   

     La desafortunada intervenció soviètica (1979-1989) donà pas a una llarga guerra civil que provocà la desintegració de l’Estat i la instauració a Kabul del intransigent règim islàmic dels taliban, que proclamà l’octubre del 1997l’Emirat d’Afganistan, eliminant o neutralitzant la resta de grups i guerrilles islamistes. Seguint paràmetres de vincles de sang, llengua, costums i religió[7].

FONT:      ELS PATHANS (1980)   

PRODUCCIÓ I DIRECCIÓ: Granada Televisión International, 1980.   

VERSIÓ CATALANA: Televisió de Catalunya SA   

ANTROPÒLEG: Dr. Akbar Ahmed; NARRADOR: David Naden; GUIÓ:  David Ash; CÀMERA:  Mike Thomson; RECERCA/INVESTIGACIÓ: Andy Hames; SO: Alan Bale; DOBLATGE: Andy Wyatt  

BIBLIOGRAFIA   

• Mòduls UOC.
• Llobera, Josep R. Les polítiques d’identitat cultural. Mòdul IV UOC.
• Harris, Marvin. Introducció a la antropologia general. Alianza Universidad Textos. Alianza editorial SA, Madrid 12ª 1994
• Mead, Margaret . “Cultura y compromiso”, Barcelona: Granica editor: 1977
• Segura i mas, Anton. L’Impero Otomà i el colonialisme. UOC. Món islàmic.
• Geertz, Cifford. La interpretación de las culturas. Gedisa. Barcelona 1996.
• Enciclopèdia catalana on-line.

[1]Llobera, Josep R. Les polítiques d’identitat cultural. Mòdul IV UOC.  Pp 29-37.   [2] Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, escrita en alfabet àrab. Enciclopèdia catalana on-line, on consta com a paixtu.   

[3] Ember, Carol, R; Ember, M. Antropologia cultural. Prentice Hall. Madrid, 1997. pp 311.   

[4] Perspectiva emic: des de la dels propis participants. Perspectiva etic: des de la dels observadors. Harris, Marvin. Introducció a la antropologia general. Alianza Universidad Textos. Alianza editorial SA, Madrid 12ª 1994. Pp156.   

[5] Mead, Margaret “Cultura y compromiso”, Barcelona: Granica editor: 1977, pp. 35 i ss   

[6] Segura i mas, Anton. L’Impero Otomà i el colonialisme. UOC.  Món Islàmic. Pp 44.   

[7] Geertz, Cifford. La interpretación de las culturas. Gedisa. Barcelona 1996. Pp 224 i ss.

Articulos similares:

• Los Nuer escrito el 15 febrero 2010 por Mayte Duarte
• OKUPES A L’ÀFRICA escrito el 24 junio 2010 por Mayte Duarte
• El cor de les tenebres escrito el 14 marzo 2010 por Mayte Duarte
• QÜESTIONS D’HUMANITATS escrito el 21 octubre 2012 por Mayte Duarte
• La ruta de la seda escrito el 23 mayo 2010 por Mayte Duarte
• L’ATENEU debat Oliveres-Sanchis 20/06/2011 escrito el 6 julio 2011 por Mayte Duarte
• 10 DE SETEMBRE 2012 escrito el 10 septiembre 2012 por Mayte Duarte

The ELS PATHAN by Mayte Duarte Seguer, unless otherwise expressly stated, is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain License.