El nom que donem al fetge té poc a veure amb el seu equivalent llatí jecur ni amb el seu equivalent grec hepar, hepatos, tot i que aquest darrer ens ha servit per formar tots els derivats cultes del fetge: hepàtic, hepatòcit, hepatitis, heparina, hepatologia, hepatomegàlia, etc. Al mateix temps, a ningú se li amaga la sorprendent similitud entre fetge i figa, malgrat designar coses tan diverses. I és que la història de la paraula “fetge”, lligada a un antic costum gastronòmic és realment curiosa.

     Una de les delícies culinàrias més apreciades pels francesos, que s’han encarregat d’exportar a tot el món, es el foie gras d’oca, elaborat amb el fetge d’oca hipertrofiat després d’haver sobrealimentat a la dissortada au amb blat de moro. maíz. Ara bé aquesta delícia gastronòmica no la van inventar els francesos, sinò que és en realitat molt més antiga, ja que era una menja molt apreciat a la Grècia clàssica. La única diferència és que els grecs alimentaven a les oques no amb blat de moro -que fins 1604 no van portar els espanyols d’Amèrica- sinò amb figues (en grec, sycon): i per això l’anomenaven hepar sýkoton; és a dir, “fetge atipat amb figues”.

     Els romans van adoptar dels grecs aquesta debilitat pel fetge d’oca, que, just després de matar l’animal, sumergien en un bany de llet amb mel, que acabava d’inflar i perfumar el fetge. També van prendre d’ells el nom d’aquesta deliciosa menja “fetge atipat amb figues”, que van traduïr directament al llatí como ficatum jecur (de ficus, figa). Amb el temps, aquesta expressió es va abreujar i ficatum va substituïr en la parla popular a jecur per tal de designar el fetge, gras o no, de qualsevol animal. Més tard es va ampliar el seu significat per referir-se també al fetge humà. I d’aquest ficatum, deriva el mot català fetge. Però aquesta etimologia és aplicable també a altres llengües romàniques: foie (francès), fegato (italià), fegado, (galle c), ficat (rumanès), fetge (occità), figá (venecià) i figáu (sard). També va originar el castellà hígado, a través de la forma medieval fígado i la posterior substitució de la f per h.

_____Xavier Sierra Valentí________

Dr. en Medicina – Llicenciat en Humanitats

Articulos similares:

• Calb – calvus – calavera – calvari escrito el 25 septiembre 2009 por Xavier Sierra
• Derivats de l’arrel llatina “-vir” escrito el 10 diciembre 2009 por Xavier Sierra

The fetge – figa by Xavier Sierra Valenti (Dr. en medicina y licenciado en Humanidades), unless otherwise expressly stated, is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain License.