INDIGNACIÓ = TRANSFORMACIÓ SOCIAL?

el proper dilluns 20 de juny a les 19.30 hores,

a la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès (C/Canuda, nº6)

celebrarem un debat cara a cara al voltant de tema Indignació = transformació social?”,

entre l’economistai president de l’Associació Justícia i Pau, Arcadi OLIVERES,

i l’escriptor, doctor en filosofia i membre de la Fundació Catalunya Oberta, Ferran SÁEZ-MATEU,

Tots dos presentaran les seves argumentacions a favor i en contra respectivamentdel moviment dels Indignats que aquests dies estan concentrats a les places de les nostres ciutats.

No és gaire habitual aquí que dos personatges tan significats de les diverses sensibilitats que giren al voltant d’aquest tema accedeixin a un debat públic;de manera que esperem una confontació d’idees de nivell.

Hi esteu convidats i en tot cas gràcies per fer córrer aquest e-mail entre les persones que hi puguin estar interessades.

Més informació a :
http://www.ateneubcn.org/web/continguts/ca/apartats/menudeines/ateneu_al_dia/noticies/201106/20110620.html

Arcadi Oliveres Boadella

va néixer a Barcelona l’any 1945. L’habitatge familiar era al barri de l’Esquerra de l’Eixample. Estudià als Escolapis del carrer Diputació, on tingué com a professors, entre d’altres, Lluís Maria Xirinacs i Francesc Botey.

Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i va obtenir el títol de llicenciat l’any 1968. De jove va ser membre del moviment escolta (1962-66) i en la seva època d’estudiant destacà pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista. Així, des de l’any 1966 s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants, participant a la famosa “caputxinada”, el març de 1966, assemblea clandestina d’estudiants celebrada a l’església dels Caputxins de Sarrià, sota el setge policial. El maig de 1968 és processat pel Tribunal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, essent absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d’Economia i la defensa de l’advocat Francesc Casares.

Acabats els estudis, el juliol de 1968, començà a treballar per al CEDEC (Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari), des d’on es dedicà a realitzar diferents estudis sobre desenvolupament econòmic municipal i comarcal (sobre Sant Adrià de Besós, l’Alt Penedès i el Bages).

L’any 1969 morí sobtadament el seu pare a causa d’un infart. Per aquesta raó, es veié abocat a deixar el CEDEC i assumir la direcció de l’empresa fundada pel seu pare, Quercus SA, dedicada a la fabricació de productes de suro i a la instal·lació d’aïllaments. L’empresa, en plena crisi del sector, ja patia pèrdues i, després d’uns anys de resistir les dificultats, es veié obligada a fer fallida i liquidació l’any 1978.

Participació en moviments socials i cristians

En aquest període dels anys 70 s’implicà en diferents activitats en favor de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. Així, per exemple, va participar a l’Assemblea de Catalunya i, atesa la proximitat dels locals on es reunia aquesta plataforma amb la seu de la seva empresa, va custodiar durant alguns periodes els arxius clandestins de l’Assemblea. També es va implicar en el naixent moviment veïnal, com a promotor i fundador de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Al mateix temps, va militar, a partir de 1971, en l’organització Cristians pel Socialisme.

Però l’activitat més destacada en aquests anys és, sens dubte, la seva militància a Pax Christi. L’any 1974 començà a participar en aquesta organització internacional catòlica, dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, de la qual va ser copresident, en l’àmbit de Catalunya (juntament amb Frederic Roda i Àngel Colom), entre 1974 i 1990. Entre d’altres activitats, Pax Christi, juntament amb Justícia i Pau, desplegà diverses campanyes d’oposició a la pena de mort en els últims anys del franquisme, tot intentant, sense èxit, la commutació d’algunes penes de mort mitjançant la intercessió del Vaticà. Un altre fet destacat va ser, l’estiu de 1976, l’organització de diferents marxes ciutadanes (Marxa per la Llibertat) per tot Catalunya, reclamant “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. En una d’aquestes marxes, prohibides pel govern, l’Arcadi Oliveres és detingut per la Guardia Civil a La Sènia, passant 72 hores a la garjola, el setembre de 1976.

Precisament, en una de les rutes europees de joves que organitzava Pax Christi, l’any 1974, a Londres, conegué la que serà la seva dona, Janine Künzi, amb qui va contraure matrimoni l’any 1975. D’aquest matrimoni han nascut quatre fills: Bernat, Arnau, Marcel i Albert.

L’any 1977 va participar en la creació de l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR), de la que encara n’és membre actiu.

Després de liquidar l’empresa del seu pare, l’any 1978, entrà a treballar durant un temps a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, fins que, poc després, l’any 1980, començà a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la UAB. Des de llavors fins a l’actualitat ha continuat treballant com a docent en aquesta universitat. L’any 1992 s’ubicà al campus de Bellaterra. L’any 1993 va obtenir el títol de Doctor, amb una tesi sobre el cicle de l’economia de defensa i guanyà una plaça com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada, impartint classes majoritàriament a la Facultat de Ciències Polítiques, a més d’altres centres de la mateixa universitat

Incorporació a Justícia i Pau

L’any 1981 va començar a militar a l’organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau. El qui llavors era el president de Justícia i Pau, Joan Gomis, havia participat en el comité de concessió del Premi Joan XXIII, que concedia anualment Pax Christi, i allà va conèixer l’Arcadi Oliveres, copresident de l’entitat i membre del Jurat. Joan Gomis li encarregà un informe econòmic en relació al 0,7% del PIB d’ajut al desenvolupament, per tal d’adreçar-lo a parlamentaris i responsables polítics. Aquesta col·laboració marca l’inici d’una estreta vinculació de l’Arcadi Oliveres amb Justícia i Pau que dura fins a l’actualitat. Des de llavors, l’Arcadi és membre actiu d’aquesta entitat i és des d’aquí des d’on realitza bona part de les seves activitats en favor dels drets humans, la pau, la justícia social i el desenvolupament.

L’any 1986 va ser nomenat vicepresident de Justícia i Pau i ho va ser fins que el desembre de l’any 2001, després de la mort d’en Joan Gomis, va ser elegit president d’aquesta entitat, càrrec que manté a l’actualitat. Durant els anys 1986 a 1999 va ser també vicepresident i després president (1999-2003) de la Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya, entitat que aplega totes les comissions i associacions espanyoles de Justícia i Pau.

El missatge d’Arcadi Oliveres

En tots aquests anys, l’Arcadi Oliveres ha dedicat les seves energies a múltiples qüestions en defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. En particular, s’ha destacat especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia del subdesenvolupament, de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor d’incrementar l’ajut al desenvolupament, la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.

Concretament, algunes activitats destacades han estat la seva activa implicació en la primera gran campanya en favor del 0,7% (1981-82), en la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983), en la campanya contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984), en la constitució de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (també el 1984), de la qual és president i on imparteix conferències en els seus cursos d’estiu anuals, en la campanya de Justícia i Pau “Catalunya Solidària” (1985), en la campanya contra l’ingrés d’Espanya a la OTAN (1986), en la introducció a Espanya de les Brigades Internacionals de Pau (1987). També destaca el seu paper com a cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (reunions d’Utrecht, 1984 i Malmö, 1987), en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), en la gran campanya de en favor de la cancel·lació del deute extern (1999), en la promoció de la banca ètica a Catalunya, essent elegit president honorari de la Plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS) el 1999, o en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq (2003).

Durant les tancades d’immigrants a diverses esglésies de Barcelona de l’any 2001 va fer, juntament amb altres persones, un important paper com a mediador entre els col·lectius d’immigrants i l’Administració. Posteriorment, es va ocupar del seguiment dels processos de regularització que es van iniciar com a fruit dels acords entre l’Administració i els tancats, dels qual Justícia i Pau es va fer garant.

En els últims anys, el seu activisme s’ha incrementat de forma exponencial. A més d’impulsar el treball de les organitzacions que presideix, molt particularment Justícia i Pau, el seu ritme de conferències per tot Catalunya, i també a fora, s’ha multiplicat, amb una mitjana de dues o tres conferències diàries, a més d’intervencions als mitjans de comunicació, en entrevistes, tertúlies, etc. Ha impartit conferències pràcticament en totes les comarques catalanes i en una llarga llista de poblacions importants espanyoles. També n’ha impartit a París, Brusel·les, Londres, Assisi, Lausanne, Hamburg, Bonn, Bremen, Lisboa, així com a Colòmbia, Argentina o Palestina. Ha participat com a professor de cursos coorganitzats per universitats catalanes a El Salvador i Nicaràgua (UAB) i Bolívia (UPF). Ha estat o és convidat habitual en programes de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, COM Ràdio, Ràdio-4, Ona Catalana, Ràdio Sant Cugat, Ràdio Estel, Audio Video Mision Ràdio.

De l’any 2001 (substituint Joan Gomis, quan aquest va morir) fins al 2007 va presidir la Federació Catalana d’ONG per la Pau, entitat que aplega prop de vint ONG catalanes dedicades a la defensa i promoció dels valors de la cultura de la pau i la no violència.

L’any 2004 va ser elegit president de la Federació Catalana d’Organitzacions Internacionalment Reconegudes, que promou la presència internacional d’entitats catalanes responsabilitat que va exercir fins el 2008. També l’any 2004 va ser nomenat personalment per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, com a membre del Consell de la Ciutat de Barcelona.

L’any 2005 va ser elegit president del recent constituït Consell Català de Foment de la Pau, organisme assessor de la Generalitat de Catalunya i membre del Comitè d’experts del programa per la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). També l’any 2005 va ser reelegit com a president de la Federació Catalana d’ONG per la Pau i de la plataforma d’entitats Finançament Ètic i Solidari (FETS), des d’on intenta que es creï o s’instal·li a Catalunya una banca ètica. Després de la creació de l’ICIP, el 2008, va ser escollit membre de la seva Junta de Govern.

Va participar en les mobilitzacions de protesta contra la reunnió de l’OMC a Seattle (1999). Va participar i impartir conferències al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indies (Colòmbia, 2003). Ha participat i impartit conferències en diverses edicions del Fòrum Social Mundial, a Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), del Fòrum Social de la Mediterrània, celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008).

Tota aquesta activitat la fa compaginant-la amb la docència, que integra en la seva tasca militant, com a professor del Departament d’Economia Aplicada de UAB i professor de diversos doctorats, màsters o cursos de postgrau de diferents universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Institut Sant Fructuós de Tarragona, Universitat de València i Universitat de Castelló) a més de cursos en moltes universitats d’estiu.

Relació d’entitats de les quals és president o membre

Actualment és president de les següents organitzacions:

Associació Justícia i Pau de Barcelona, Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat

Igualment és membre actiu dels organismes o entitats següents:

Consell de la Ciutat de Barcelona, Institut Víctor Seix de Polemologia (actualment director), Comitè Internacional de la Fundació per la Pau
Societat Catalana d’Economia, Consell Assessor d’ATTAC (Associació per la Tributació de les Transaccions Internacionals), Consell Editor de revista Monthly Review, Consell Editorial de la revista Foc Nou, Patronat de la Fundació Tam Tam, Institut Català Internacional de la Pau
Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat (ACSAR), Comité Científic del CCDR (Centre de Desenvolupament Rural de la universitat de Lleida)

Premis

Memorial Vidal i Llecha (1985, primera edició), Premi de la Fundació Lluís Companys (ERC) (2001), Premi de l’entitat Flama del Canigó, Premi de civisme de Radio Molins de Rei, Premi de la revista Alandar, Madrid, Guardó CIEMEN 2006 (modalitat nacional), Reconeixement Emmanuel Mounier Catalunya 2011

Llibres i articles

És autor o coautor dels següents llibres:

0,7, un informe para los parlamentarios, 1982
Introducció a l’economia, editat per l’associació ATTAC, 2003
¿Quién debe a quien? Deuda externa y deuda ecològica (amb Joan Martínez Alier), Editorial Icària
El ciclo armamentista espanyol (amb Pere Ortega, coordinadors), editorial Icària, 2000
Contra la fam i la guerra, Angle editorial, 2005
Un altre món, Angle editorial, 2006
El meu camí a la utopia, Angle editorial, 2008
En qué mundo vivimos, Icària editorial, 2009
Aturem la crisi, Angle editorial, 2010

Ha estat col·laborador regular de les revistes Canigó i Serra d’Or i del Diari de la Pau i el Diari de Sant Cugat, col·laborador periòdic del Diari Avui i ha participat en més de 60 llibres o publicacions.

Ferran Sáez Mateu

(La Granja d’Escarp, Segrià, 1964) és un escriptor i professor universitari, especialista en Montaigne, sobre qui va fer la tesi doctoral.

És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor titular a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Ha estat director de l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordinador del programa de doctorat Política, media, societat de la Universitat Ramon Llull. Entre el 1999 i el 2005 es va ocupar de temes relacionats amb la recerca al Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya, i va formar part del consell de redacció de la revista Idees.

Col·labora regularment als diaris Avui, Ara, La Vanguardia, Elsingulardigital.cat, Catalunya Oberta.cat, al setmanari El Temps, a Catalunya Ràdio, a Barcelona Televisió i a altres mitjans de comunicació, i pertany al consell assessor de revistes de pensament com Transversal o Via.

La seva obra assagística ha estat mereixedora de premis com el Joan Fuster o el Josep Vallverdú. La seva principal línia d’investigació acadèmica és la que correlaciona democràcia i comunicació.

Obres

Assaig

  • Els bons salvatges, L’Arquer, Mina, 2008
  • Mitjans de comunicació i valors, ESADE/Fundació Lluís Carulla, Barcelona, 2008
  • La participació política, Editorial UOC, Barcelona, 2007
  • Què (ens) passa?. Subjecte, identitat i cultura en l’era de la simulació, Proa, Barcelona, 2003
  • Comunicació i argumentació, Trípodos / Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (URL), Barcelona, 2003
  • Dislocacions, Edicions 3 i 4, València, 1999. (Premi Joan Fuster d’assaig 1999)
  • El crepuscle de la democràcia, Edicions 62, Barcelona, 1999. (Premi Josep Vallverdú d’assaig 1998)
  • La invenció de l’Home, Pòrtic/Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998. (Premi Pere Calders)
  • Montaigne i les conceptualitzacions de la diferència antropològica al segle XVI, Universitat de Barcelona-PPU, Barcelona, 1993
  • Michel de Montaigne: Dels Caníbals. Societat Catalana de Filosofia / Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1992

Poesia

  • Omertà, edició d’Angel Caffarena, Ediciones El Guadalhorce, Màlaga, 1992
  • Teoria de la memòria, Universitat de Barcelona, Lleida, 1989

Narrativa

  • Vides improbables. Una història dels heterodoxos catalans, Acontravent, Barcelona, 2010

Obres col·lectives

  • Tombes i lletres, Edicions Sidillà, Girona, 2011
  • Valors tous en temps durs, Barcino, Barcelona, 2011
  • Hermenèutica i Modernitat, Barcelonesa d’Edicions, Barcelona, 2009
  • Valors útils per a la Catalunya del futur, Barcino, Barcelona, 2009
  • Els valors dels catalans, Barcino, Barcelona, 2008
  • Dalis Medienspielen. Falsche Fährten und paranoische Selbsinszenierungen in den Künsten”, Verlag, Bielefeld, 2007
  • Memòria històrica, entre la ideologia i la justícia, Inehca, Barcelona, 2007
  • La rectificació, Destino, Barcelona, 2006
  • Catalunya, reptes ètics, Proa, Barcelona, 2006
  • Del humanismo al humanitarismo, Horsori, Barcelona, 2006
  • Què ens mou? Sis valors a debat, Mina, Barcelona, 2006
  • Identitats, Afers, València, 2006
  • Cataluña-España. Relaciones políticas y culturales, Icària, Barcelona, 2003
  • Parnassius Apollo, Proa, Barcelona, 2002
  • La Modernitat inacabada, Ajuntament de Lleida, Lleida, 2000
  • Idees de Poder”, UIC, Barcelona, 2000
  • Estudis cartesians”, Barcelonesa d’Edicions, 1996

Estudis acadèmics sobre l’autor

  • Josep Murgades: “Ficada de dit a la nafra: l’obra de Ferran Sáez Mateu”, Revista de Catalunya, número 159, any 2001, pp. 89-99
  • Jesús Purroy: “Dislocacions by Ferran Sáez Mateu”, Public Understanding of Science, 10:441, 2001
  • Gonçal Mayos: “Els bons salvatges. El fracàs inevitable de les utopies polítiques modernes” de Ferran Sáez Mateu, VIA. Valors, idees i actituds, n. 8, 2009, pp. 209-211, en el Web de G. Mayos (UB)

WEBGRAFIA ult. consulta 12/06/2011

http://www.justiciaipau.org/comunicats.ca.shtml?x=6227

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0253631

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_S%C3%A1ez_Mateu

Més informació a :
http://www.ateneubcn.org/web/continguts/ca/apartats/menudeines/ateneu_al_dia/noticies/201106/20110620.html

Articulos similares:

    Sin coincidencias

Licencia Creative Commons
INDIGNACIÓ = TRANSFORMACIÓ SOCIAL? por Mayte Duarte Seguer, a excepción del contenido de terceros y de que se indique lo contrario, se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Licencia.

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com MAYTE DUARTE SEGUER, 07/05/1962 - Humanista Llicenciada en Humanitats en l’àmbit dels Estudis Culturals i l’antropologia religiosa amb una tesina sobre la significació simbòlica de l’arquetip del Drac “El Drac a Catalunya: Presència i evolució del Drac en el Bestiari català”. La seva experiència inclou investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, documentant i estudiant la imatge del Drac en la cultura catalana com a significatiu tret identitàri. Cursant Màster de Ciutadania i Drets Humans a la UB amb el seu treball sobre “L’homo tecnològicus: què és lo humà?” Dedicada a la creació, gestió, promoció i difusió de cultura catalana arreu del món vinculada al territori, mitjançant programació i desenvolupament d'activitats destinades al consum cultural. Implicant dites accions culturals amb les xarxes socials mitjançat l'ús de les TIC'S 4.0. • Arqueologia experimental, didàctica de la prehistòria y evolució humana. Fundación Atapuerca y Sierractiva. Març 2011 • Formació de formadors: capacitació digital i creació de materials per a la didàctica presencial i a distància o E-learning. • Community Manager. Administració diversos grups a Facebook, Google+, blogger, twitter... • Creadora de diversos blogs (Project Scheherezade, Dracmaycat, Drako Teksilo, Reflexions des de Tràntor, Mayte Duarte o Lo Drac dixit entre d’altres). • Articulista, reportera i col·laboradora de la revista CATALONIA de l’AICS-American Institut for Catalan Studies) de Huston, Texas. En format digital i paper. www.aicsusa.org-http://aics-catalonia.blogspot.com.es/- https://issuu.com/cataloniamagazine • Enllaç cultural de l'entitat AICS (American Institut Catalan Studies) de Huston, Texas. www.aicsusa.org • Col·laboradora de Llegeix B@rcelona. • Editora i articulista de la revista digital d’humanitats SÀRASUATI-ISSN:1989-654X www.sarasuati.com • Membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB). • Sòcia de l'Ateneu Barcelonès amb seu al carrer de la Canuda 6, 08002 Barcelona. • Sòcia i Secretaria del Liceu Joan Maragall de filosofia amb seu amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre de l'AELC (Associació escriptors en llengua catalana) amb seu a l'Ateneu Barcelonès. Secretaria del Liceu Maragall de Filosofia amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre del Circulo Holmes, Associació espanyola d' Amics de Sherlock Holmes. • Vocal de la Junta Directiva de la FIEC - Federació Internacional d'Entitats Catalanes. • Fundadora i presidenta de Dracmaycat. www.dracmaycat.com • Col·laboradora com experta en els treballs d’Adequació de qualificacions professionals del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya de l'Institut de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya 2014/2015/2016. • Fundadora i presidenta de l'entitat Project Scheherezade pel rescabalament del coneixement femení que per tradició ha estat de transmissió oral. http://projectscheherezade.blogspot.com.es/ • Autora del relat "Boletaire" del Llibre Crims Nostrats d'Edicions Xandri a cura de JR Aramadàs. ISBN XX- 978-84943157-3-2. Barcelona 2015. • Sòcia fundadora i Cap de premsa i comunicacions de l’entitat SOS a la Capacitat intel·lectual, 2015- • Editora de Dracmaycat Edicions amb les publicacions Sherlock&Dragon ISBN 9788461627615 i Cultural is Political ISBN 9788461765102 Mails de contacte: mduarte@dracmaycat.com – mayteduarte62@gmail.com – mduarte@uoc.com

One Comment

  • 19 junio 2011 | Permalink |

    ÚLTIMES NOVETATS
    El proper dilluns 20 es realitzarà el debat “Indignació=transformació social?”. Analitzarem el moviment dels “indignats”, que ha portat centenars de ciutadans a acampar a les principals places de diverses ciutats de l’Estat en senyal de protesta i si aquest moviment pot desembocar en una transformació del model actual. Un cara a cara entre l’economista, Arcadi Oliveres, i el periodista, VICENT SANCHIS. L’acte, obert a tothom, tindrà lloc a les 19.30 hores a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès.

    Els moviment dels ‘indignats’ del 15-M s’autodefineix com un moviment pacífic, sorgit espontàniament i amb la voluntat d’expressar públicament i col•lectiva la indignació de com funciona la societat on vivim i la percepció de no sentir-se representats per uns partits polítics que no entenen que la realitat social ha canviat.

    Però, què hi ha darrera de la plataforma que s’ha organitzat mitjançant les xarxes socials? Qui conforma aquest moviment que es defineix com apolític i asindical? Quines són les seves principals reivindicacions? Després d’un mes de la seva aparició cap on es dirigeix? Serà la base d’una transformació o de la construcció d’un nou model social?

    Totes aquestes qüestions seran analitzades en un debat cara a cara entre l’economista i president de l’Associació Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, i el periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, Vicent Sanchis.

Leave a comment

Add your comment below, or trackback from your own site. You can also subscribe to these comments via RSS.

Your email is never shared. Required fields are marked *

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD