LA IMPORTÀNCIA DE DIR-SE DOLORS

Val més

Amb el llibre “Val més matar un home que perdre un bon costum” editat per Contravent.

 

L’autor Miquel Giménez[1]  i l’editor Quim Torres aposten per un projecte de futur iniciant amb la seva protagonista, singular cuinera jubilada d’Avià, una col·lecció d’intriga i misteri.

 

En definitiva, una de “crims”.

Potser hi ha qui esperava quelcom més d’una novel·la d’en Miquel  Giménez.

Bé! No tot han de ser Giocondes.

Conegut per la seva incansable i incontenible fluïdesa en l’art de la descripció contextualitzada, potser hi havia creades expectatives de que superés a Doyle, Christie o Simenon per no parlar d’Andreu Martín o l’enyora’t  Vázquez Montalbán entre d’altres de més nostrats.

No ens enganyem! Que la novel·la és previsible, si –ni més ni menys que la majoria del gènere-. Que fa pensar en un remake a la catalana de Mrs. Marple o Jessica Fletxer, també.

Però no sembla que fos aquest l’objectiu de l’autor i, per tant, seria un gran error surfejar nomes per l’evidència que condueix al malentès.

Al que convida i empeny aquest llibre és a la didàctica de la lectura. El llegir més enllà del contingut. El gaudir de la lletra i sobretot recuperar allò que pocs arriben a copsar: que el llegir no ens faci perdre l’escriure.  El llegir pel plaer de llegir.

Com el mateix Miquel Giménez – i citant a una coneguda seva-  reconeix, recompensa seria si la Sra. Dolors esdevingués en lectura de vagó de metro, tren o seient d’autobús. Cultura rodant, diria jo, que aportés normalitat a la literatura catalana  que, com s’ha  pogut comprovar aquest Sant Jordi, és gairebé inexistent  tret de la literatura messiànica, hieràtica, consubstancial o  mediàtica.

Si bé tenim destacats autors que s’esmercen en posar en valor  la literatura en català amb novel·les d’històries  o bé història novel·lada. Tan si val, malgrat ser molt valuosa, la seva presència és minsa.

Sant Jordi 2012

El primer que cal agrair a en Miquel Giménez és haver ampliat més  enllà dels cinc-cents mots el vocabulari d’una cuinera, xifra que és fa constar a tertúlies i debats per denunciar  l’empobriment de la nostra llengua. I no ho ha fet a l’estil Shakespearià, no. Aquest  es va inventar aproximadament uns 10.000 mots per explicar-se, entre ells el de tortura.  Ho fa amb el que  ja hi és, el que ja és té. Amb el que sembla que s’ha oblidat. La llengua és identitat, territori i patrimoni, eina per a la transmissió de la nostra història cultura i tarannà.

El segon que s’ha d’agrair és l’homenatge. El record i reconeixement a una terra i les seves gents oblidades. El bergadà no tan sols és Patum. Terra de màgiques muntanyes i contrades. De ramelleres, fetilleres i llegendes. Amb cursos d’aigua i conques mineres que varen esperonar la nostra revolució industrial amb un reguitzell d’explotacions, centrals hidràuliques  i colònies tèxtils. Un cop abandonades han restat abocades a l’oblit del que ha de romandre a l’ombra del present.

En fer retornar a la Sra. Dolors al bergadà l’ha fet aparèixer  de nou a l’univers  “googlerià” més enllà de la festa del Corpus.

Algun retret?  Curt. Un plus? L’autor.

Un es queda amb ganes de més. I fora bo que l’èxit de la primera albirés una llarga i prolifera sèrie de crims que ens permetin comprovar  que rere la Sra. Dolors hem començat viatge pel Camí dels Bons Homes que tan transitat fora als segles XIII i XIV, a peu i a cavall, ara a lloms de les dos-cents i escaig  planes que fomenten  un bon costum.

Li desitgem a la Sra. Dolors i a la Remei una llarga vida literària en català.  Elles poden fer entendre perquè és important llegir. Per informar-se, conèixer, per plaer i de retruc retrobar aquell bon costum que era aprendre a escriure. Oblidada gimnàstica cultural que ens permet  activar els nostres processos mentals, enriquir el nostre vocabulari i dotar-nos de les eines suficients per ampliar el nostre univers simbòlic. Capacitats que en fer us de la raó ens permetran, no tan sols, obrir portes a altres móns i desfermar emocions,  si no també gaudir compartint-les.

 I ningú millor que el propi autor, l’editor i un bon amic per  presentar-la i fer cinc cèntims.

Val més….

 

Més informació:

 

http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=48

https://www.facebook.com/pages/Val-m%C3%A9s-matar-un-home-que-perdre-un-bon-costum/206726106102945

http://youtu.be/Md_b9XIvmk0


[1]

Guionista de radio i TV, periodista i escriptor, analista polític i tertulià.  Autor de llibres com “Aventis” de relats breus o “El dia que David Niven va venir a esmorzar al Paral·lel”, entre d’altres.

http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=375

http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=30

 

 


 

Articulos similares:

Licencia Creative Commons
LA IMPORTÀNCIA DE DIR-SE DOLORS por Mayte Duarte Seguer, a excepción del contenido de terceros y de que se indique lo contrario, se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Licencia.

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com Llicenciada en Humanitats (UOC) la meva tesis de Llicenciatura ha estat en l'àmbit de l'Antropologia social i religiosa. El meu objecte d’estudi de Màster i Doctorat és envers L’homo tecnològicus. • ESPECIALITZACIÓ POST LLICENCIATURA: MEMBRE (DES DE LA SEVA FUNDACIÓ) DEL PROGRAMA ATAPUERCA PERSONES - FUNDACIÓ ATAPUERCA. I DEL MUSEU DE L'EVOLUCIÓ HUMANA, (BURGOS). ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL, DIDACTICA DE LA PREHISTÒRIA I EVOLUCIÓN HUMANA. Fundación Atapuerca y Sierra Activa. Curs pilot teòric - pràctic, de places limitades, amb l’objectiu de conèixer els jaciments de la Serra d’ Atapuerca i el seu context geològic. • METODOLOGIA DE LA FORMACIÓ OBERTA I A DISTÀNCIA ENSENYAMENTS (TEORIES, MÈTODES, TÈCNIQUES, PRÀCTICA...) PER A LA FORMACIÓ DE MESTRES.. E-Learning Creació de cursos on-line: Plataforma CMS (Sistemes de gestió de cursos), LMS (Sistemes de Gestió d’ Aprenentatge),VLE (Ambients Virtuals d’ aprenentatge). Creació de materials: Unitats Didàctiques, Debat telemàtic documentat dirigit/moderat per un especialista/expert, Power Points, Imatges, Vídeos. Recursos: Pàgines de text pla; HTML; Glossaris; Referències; Arxius carregats en el servidor; enllaços Web; Pàgines Web; Wikis; Blogs; Audiovisuals Aprofitant els coneixements acadèmics treballo per donar aplicacions pràctiques socials, polítiques i científiques a diversos grups a Facebook com administradora. Editora de la Revista Digital d’Humanitats Sàrasuati i membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB). Secretaria del Liceu Maragall de filosofia (amb seu a l'Ateneu Barcelonès). I Fundadora i Presidenta de Dracmaycat (www.dracmaycat.com), la meva experiència inclou treball com a Community Manager, investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, amb una curiosa passió envers els dracs. La figura del Drac a Catalunya, m’ha portat a documentar i estudiar dracs d’arreu del país per difondre i exposar més i millor la imatge del Drac envers la cultura catalana com a tret identitari.

One Trackback

Leave a comment

Add your comment below, or trackback from your own site. You can also subscribe to these comments via RSS.

Your email is never shared. Required fields are marked *

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD