LA IMPORTÀNCIA DE DIR-SE DOLORS
Amb el llibre “Val més matar un home que perdre un bon costum” editat per Contravent.
L’autor Miquel Giménez[1] i l’editor Quim Torres aposten per un projecte de futur iniciant amb la seva protagonista, singular cuinera jubilada d’Avià, una col·lecció d’intriga i misteri.
En definitiva, una de “crims”.
Potser hi ha qui esperava quelcom més d’una novel·la d’en Miquel Giménez.
Bé! No tot han de ser Giocondes.
Conegut per la seva incansable i incontenible fluïdesa en l’art de la descripció contextualitzada, potser hi havia creades expectatives de que superés a Doyle, Christie o Simenon per no parlar d’Andreu Martín o l’enyora’t Vázquez Montalbán entre d’altres de més nostrats.
No ens enganyem! Que la novel·la és previsible, si –ni més ni menys que la majoria del gènere-. Que fa pensar en un remake a la catalana de Mrs. Marple o Jessica Fletxer, també.
Però no sembla que fos aquest l’objectiu de l’autor i, per tant, seria un gran error surfejar nomes per l’evidència que condueix al malentès.
Al que convida i empeny aquest llibre és a la didàctica de la lectura. El llegir més enllà del contingut. El gaudir de la lletra i sobretot recuperar allò que pocs arriben a copsar: que el llegir no ens faci perdre l’escriure. El llegir pel plaer de llegir.
Com el mateix Miquel Giménez – i citant a una coneguda seva- reconeix, recompensa seria si la Sra. Dolors esdevingués en lectura de vagó de metro, tren o seient d’autobús. Cultura rodant, diria jo, que aportés normalitat a la literatura catalana que, com s’ha pogut comprovar aquest Sant Jordi, és gairebé inexistent tret de la literatura messiànica, hieràtica, consubstancial o mediàtica.
Si bé tenim destacats autors que s’esmercen en posar en valor la literatura en català amb novel·les d’històries o bé història novel·lada. Tan si val, malgrat ser molt valuosa, la seva presència és minsa.
El primer que cal agrair a en Miquel Giménez és haver ampliat més enllà dels cinc-cents mots el vocabulari d’una cuinera, xifra que és fa constar a tertúlies i debats per denunciar l’empobriment de la nostra llengua. I no ho ha fet a l’estil Shakespearià, no. Aquest es va inventar aproximadament uns 10.000 mots per explicar-se, entre ells el de tortura. Ho fa amb el que ja hi és, el que ja és té. Amb el que sembla que s’ha oblidat. La llengua és identitat, territori i patrimoni, eina per a la transmissió de la nostra història cultura i tarannà.
El segon que s’ha d’agrair és l’homenatge. El record i reconeixement a una terra i les seves gents oblidades. El bergadà no tan sols és Patum. Terra de màgiques muntanyes i contrades. De ramelleres, fetilleres i llegendes. Amb cursos d’aigua i conques mineres que varen esperonar la nostra revolució industrial amb un reguitzell d’explotacions, centrals hidràuliques i colònies tèxtils. Un cop abandonades han restat abocades a l’oblit del que ha de romandre a l’ombra del present.
En fer retornar a la Sra. Dolors al bergadà l’ha fet aparèixer de nou a l’univers “googlerià” més enllà de la festa del Corpus.
Algun retret? Curt. Un plus? L’autor.
Un es queda amb ganes de més. I fora bo que l’èxit de la primera albirés una llarga i prolifera sèrie de crims que ens permetin comprovar que rere la Sra. Dolors hem començat viatge pel Camí dels Bons Homes que tan transitat fora als segles XIII i XIV, a peu i a cavall, ara a lloms de les dos-cents i escaig planes que fomenten un bon costum.
Li desitgem a la Sra. Dolors i a la Remei una llarga vida literària en català. Elles poden fer entendre perquè és important llegir. Per informar-se, conèixer, per plaer i de retruc retrobar aquell bon costum que era aprendre a escriure. Oblidada gimnàstica cultural que ens permet activar els nostres processos mentals, enriquir el nostre vocabulari i dotar-nos de les eines suficients per ampliar el nostre univers simbòlic. Capacitats que en fer us de la raó ens permetran, no tan sols, obrir portes a altres móns i desfermar emocions, si no també gaudir compartint-les.
I ningú millor que el propi autor, l’editor i un bon amic per presentar-la i fer cinc cèntims.
Més informació:
http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=48
https://www.facebook.com/pages/Val-m%C3%A9s-matar-un-home-que-perdre-un-bon-costum/206726106102945
Guionista de radio i TV, periodista i escriptor, analista polític i tertulià. Autor de llibres com “Aventis” de relats breus o “El dia que David Niven va venir a esmorzar al Paral·lel”, entre d’altres.
http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=375
http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=30
Articulos similares:
- MACROFILOSOFÍA DE LA GLOBALIZACIÓN Y DEL PENSAMIENTO ÚNICO escrito el 15 junio 2012 por Mayte Duarte
- FRANKENSTEIN EDUCADOR escrito el 20 febrero 2011 por Mayte Duarte
- Moon: Redescubriendo el futuro (II) escrito el 22 agosto 2010 por Fernando Rafael Criado Antonio
- El teixit de Penèlope escrito el 19 junio 2011 por Mayte Duarte
- “Immortals” y el mito de Teseo escrito el 13 mayo 2012 por Sebastián Martínez
- CASTELLANO VS TOBA escrito el 26 diciembre 2012 por Mayte Duarte
- El mito de Perseo y “Furia de Titanes” escrito el 12 abril 2010 por Sebastián Martínez

The LA IMPORTÀNCIA DE DIR-SE DOLORS by Mayte Duarte Seguer, unless otherwise expressly stated, is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain License.




BATEIG DE LOKI
LOKI, LA QUIMERA DE BARCELONA
UN NOU ELEMENT DE FOC
MIQUEL GIMÉNEZ GÓMEZ. SANT JORDI 2013
MARIA CARME ROCA. KATÀLEPSIS
EL DRAC (I)
La novela negra de dictadura en Brasil y Argentina: Un panorama del género como medio de protesta a los regímenes
Publicación del GLPI: Espejos de papel
PROGRAMA ESPECIAL JANE GOODALL
RE-CONSTRUCCIÓN DE LA REALIDAD
NIETZSCHE I FOUCAULT: ARQUEOLOGIA I GENEALOGIA D’EUROPA
VERITAT I REALITAT EN ELS NOSTRES DIES