Potser hi ha qui esperava quelcom més d’una novel·la d’en Miquel  Giménez.

Bé! No tot han de ser Giocondes.

Conegut per la seva incansable i incontenible fluïdesa en l’art de la descripció contextualitzada, potser hi havia creades expectatives de que superés a Doyle, Christie o Simenon per no parlar d’Andreu Martín o l’enyora’t  Vázquez Montalbán entre d’altres de més nostrats.

No ens enganyem! Que la novel·la és previsible, si –ni més ni menys que la majoria del gènere-. Que fa pensar en un remake a la catalana de Mrs. Marple o Jessica Fletxer, també.

Però no sembla que fos aquest l’objectiu de l’autor i, per tant, seria un gran error surfejar nomes per l’evidència que condueix al malentès.

Al que convida i empeny aquest llibre és a la didàctica de la lectura. El llegir més enllà del contingut. El gaudir de la lletra i sobretot recuperar allò que pocs arriben a copsar: que el llegir no ens faci perdre l’escriure.  El llegir pel plaer de llegir.

Com el mateix Miquel Giménez – i citant a una coneguda seva-  reconeix, recompensa seria si la Sra. Dolors esdevingués en lectura de vagó de metro, tren o seient d’autobús. Cultura rodant, diria jo, que aportés normalitat a la literatura catalana  que, com s’ha  pogut comprovar aquest Sant Jordi, és gairebé inexistent  tret de la literatura messiànica, hieràtica, consubstancial o  mediàtica.

Si bé tenim destacats autors que s’esmercen en posar en valor  la literatura en català amb novel·les d’històries  o bé història novel·lada. Tan si val, malgrat ser molt valuosa, la seva presència és minsa.

El primer que cal agrair a en Miquel Giménez és haver ampliat més  enllà dels cinc-cents mots el vocabulari d’una cuinera, xifra que és fa constar a tertúlies i debats per denunciar  l’empobriment de la nostra llengua. I no ho ha fet a l’estil Shakespearià, no. Aquest  es va inventar aproximadament uns 10.000 mots per explicar-se, entre ells el de tortura.  Ho fa amb el que  ja hi és, el que ja és té. Amb el que sembla que s’ha oblidat. La llengua és identitat, territori i patrimoni, eina per a la transmissió de la nostra història cultura i tarannà.

El segon que s’ha d’agrair és l’homenatge. El record i reconeixement a una terra i les seves gents oblidades. El bergadà no tan sols és Patum. Terra de màgiques muntanyes i contrades. De ramelleres, fetilleres i llegendes. Amb cursos d’aigua i conques mineres que varen esperonar la nostra revolució industrial amb un reguitzell d’explotacions, centrals hidràuliques  i colònies tèxtils. Un cop abandonades han restat abocades a l’oblit del que ha de romandre a l’ombra del present.

En fer retornar a la Sra. Dolors al bergadà l’ha fet aparèixer  de nou a l’univers  “googlerià” més enllà de la festa del Corpus.

Algun retret?  Curt. Un plus? L’autor.

Un es queda amb ganes de més. I fora bo que l’èxit de la primera albirés una llarga i prolifera sèrie de crims que ens permetin comprovar  que rere la Sra. Dolors hem començat viatge pel Camí dels Bons Homes que tan transitat fora als segles XIII i XIV, a peu i a cavall, ara a lloms de les dos-cents i escaig  planes que fomenten  un bon costum.

Li desitgem a la Sra. Dolors i a la Remei una llarga vida literària en català.  Elles poden fer entendre perquè és important llegir. Per informar-se, conèixer, per plaer i de retruc retrobar aquell bon costum que era aprendre a escriure. Oblidada gimnàstica cultural que ens permet  activar els nostres processos mentals, enriquir el nostre vocabulari i dotar-nos de les eines suficients per ampliar el nostre univers simbòlic. Capacitats que en fer us de la raó ens permetran, no tan sols, obrir portes a altres móns i desfermar emocions,  si no també gaudir compartint-les.

 I ningú millor que el propi autor, l’editor i un bon amic per  presentar-la i fer cinc cèntims.

Més informació:

http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=48

https://www.facebook.com/pages/Val-m%C3%A9s-matar-un-home-que-perdre-un-bon-costum/206726106102945

http://youtu.be/Md_b9XIvmk0

[1]

Guionista de radio i TV, periodista i escriptor, analista polític i tertulià.  Autor de llibres com “Aventis” de relats breus o “El dia que David Niven va venir a esmorzar al Paral·lel”, entre d’altres.

http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=375

http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=30