Llenguatge naural vs. llenguatge científic

lenguaje

 

     El llenguatge fa referència a quelcom diferent d’ell mateix. És un instrument per “descriure” el món que ens envolta. D’altra banda, les ciències també pretenen explicar aquest món, i per això fan ús d’instruments, entre els que també es troba el llenguatge.

 

     El llenguatge natural fa un ús més acrític dels significats, amb unes estructures poc definides en les que abunden les insuficiències, les reduccions i les ambigüitats, així com les polisèmies. Malgrat que tots els llenguatges humans són convencionals o artificials pel que fa referència a objectes que tan són realitats abstractes o no, conceptes com sentiments o estats anímics, quan hi reflexiono, trobo que el llenguatge ordinari és, efectivament, poc precís, ambigu i fins i tot pot donar peu a més d’una interpretació. En canvi el llenguatge científic recorda a l’hora d’acotar l’objecte a estudi amb la segona part del mètode socràtic (la maièutica).

 

     Les premisses de Frege amb els seus arguments sintàctics i semàntics, la distinció entre noms i descripcions i la Teoria de conjunts de Russell, així com la visió de Winttgenstein  de que no tan sols aprenem a fer servir el llenguatge, sinó també aprenem les convencions tàcites que el reigeixen (Tractatus, 4.002), van obrir les discussions més importants de la segona meitat del segle XX centrades majoritàriament en dos posicions prou diferenciades pel que fa a la relació entre els fets lingüístics i certs fets de tipus psicològic.  Winttgenstein ho fa des de la noció de conducta expressiva. El contingut del llenguatge està determinat en la mida que ho estan els continguts de les nostres creences, intencions o desigs més bàsics. Quine parteix des d’un punt de vista conductista. La determinació del significat i el contingut del llenguatge no pot ser determinada per la conducta dels parlant. Revisant-ne a fons les relacions que s’estableixen entre semàntica i pragmàtica i que encara roman oberta.

 

     L’obsessió que ha envaït a la filosofia en les ultimes dècades concentrant-se en la filosofia del llenguatge per a resoldre alguns dels problemes filosòfics molt generals ens ha portat a sentir la filosofia com quelcom molt llunyà i enrevessat, evidenciant que el llenguatge natural per la seva pròpia idiosincràsia és incapaç de ser objectiu alhora de parlar de sí mateix.

Articulos similares:

    Sin coincidencias

Licencia Creative Commons
Llenguatge naural vs. llenguatge científic por Mayte Duarte Seguer, a excepción del contenido de terceros y de que se indique lo contrario, se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Licencia.

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com MAYTE DUARTE SEGUER, 07/05/1962 - Humanista Llicenciada en Humanitats en l’àmbit dels Estudis Culturals i l’antropologia religiosa amb una tesina sobre la significació simbòlica de l’arquetip del Drac “El Drac a Catalunya: Presència i evolució del Drac en el Bestiari català”. La seva experiència inclou investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, documentant i estudiant la imatge del Drac en la cultura catalana com a significatiu tret identitàri. Cursant Màster de Ciutadania i Drets Humans a la UB amb el seu treball sobre “L’homo tecnològicus: què és lo humà?” Dedicada a la creació, gestió, promoció i difusió de cultura catalana arreu del món vinculada al territori, mitjançant programació i desenvolupament d'activitats destinades al consum cultural. Implicant dites accions culturals amb les xarxes socials mitjançat l'ús de les TIC'S 4.0. • Arqueologia experimental, didàctica de la prehistòria y evolució humana. Fundación Atapuerca y Sierractiva. Març 2011 • Formació de formadors: capacitació digital i creació de materials per a la didàctica presencial i a distància o E-learning. • Community Manager. Administració diversos grups a Facebook, Google+, blogger, twitter... • Creadora de diversos blogs (Project Scheherezade, Dracmaycat, Drako Teksilo, Reflexions des de Tràntor, Mayte Duarte o Lo Drac dixit entre d’altres). • Articulista, reportera i col·laboradora de la revista CATALONIA de l’AICS-American Institut for Catalan Studies) de Huston, Texas. En format digital i paper. www.aicsusa.org-http://aics-catalonia.blogspot.com.es/- https://issuu.com/cataloniamagazine • Enllaç cultural de l'entitat AICS (American Institut Catalan Studies) de Huston, Texas. www.aicsusa.org • Col·laboradora de Llegeix B@rcelona. • Editora i articulista de la revista digital d’humanitats SÀRASUATI-ISSN:1989-654X www.sarasuati.com • Membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB). • Sòcia de l'Ateneu Barcelonès amb seu al carrer de la Canuda 6, 08002 Barcelona. • Sòcia i Secretaria del Liceu Joan Maragall de filosofia amb seu amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre de l'AELC (Associació escriptors en llengua catalana) amb seu a l'Ateneu Barcelonès. Secretaria del Liceu Maragall de Filosofia amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre del Circulo Holmes, Associació espanyola d' Amics de Sherlock Holmes. • Vocal de la Junta Directiva de la FIEC - Federació Internacional d'Entitats Catalanes. • Fundadora i presidenta de Dracmaycat. www.dracmaycat.com • Col·laboradora com experta en els treballs d’Adequació de qualificacions professionals del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya de l'Institut de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya 2014/2015/2016. • Fundadora i presidenta de l'entitat Project Scheherezade pel rescabalament del coneixement femení que per tradició ha estat de transmissió oral. http://projectscheherezade.blogspot.com.es/ • Autora del relat "Boletaire" del Llibre Crims Nostrats d'Edicions Xandri a cura de JR Aramadàs. ISBN XX- 978-84943157-3-2. Barcelona 2015. • Sòcia fundadora i Cap de premsa i comunicacions de l’entitat SOS a la Capacitat intel·lectual, 2015- • Editora de Dracmaycat Edicions amb les publicacions Sherlock&Dragon ISBN 9788461627615 i Cultural is Political ISBN 9788461765102 Mails de contacte: mduarte@dracmaycat.com – mayteduarte62@gmail.com – mduarte@uoc.com

Comments are closed.

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD