Los Nuer

 

 

 

     A més de nombrosos articles, Evans-Pritchard ha estat autor de tres llibres sobre els nuer, el que ens ocupa és el primer Los Nuer (1940), el segon  el dedicaria al parentiu [1] i el tercer a la religió[2]. 

PORTADA LOS NUER

Los Nuer (Portada)

     El pensament antropològic d’ Evans-Pritchard troba les seves arrels a la tradició britànica i es nodreix de la sociologia francesa, oscil·lant del positivisme funcionalista a un cert idealisme[3], entre el funcionalisme i l’estructuralisme. Per a Evans-Pritchard l’antropologia té el seu camp en l’àmbit de les Humanitats, ja que considera la societat no com un sistema natural sinó moral i l’equipara amb la història com a disciplina contràriament als seus predecessors al que va acusar d’ignorància històrica[4]. A mitjans del segle XX va abandonar la idea de que l’ésser humà és un autòmat (Durkheim-Raddclife-Brown) adherint-se al lliure albir i insistint que la tasca de l’antropologia social era interpretar i no pas explicar. 

  

     Los Nuer va ser publicat el 1940 i juntament amb l’anterior obra (1937) sobre els Azande[5] Evans-Pritchard va iniciar una aproximació sociològica a la societat tribal abastant gran part del que s’inclou sota el terme d’antropologia social. L’obra s’estructura en un prefaci, la introducció i sis capítols. 

  

CAPÍTOL I: L’INTERÉS PEL RAMAT. 

nuer-Ethiopia

nuer-Ethiopia

     El pastoralisme és el mode de subsistència que de grups relativament antònoms de gent especialitzada en ramaderia nòmada , i tendeix a coexistir amb l’agricultura. La seva organització social depèn del grau de mobilitat i la unitat socioeconòmica bàsica és el campament. Per sobre de la unitat domèstica , els grups pastorals solen ser patrilineals i segmentaris, i no tenen un lideratge centralitzat. La visa es centra en el llinatge. La majoria de societats pastorals són més o menys igualitàries; el seu nivell d’integració sociocultural és la tribu[6]. En aquest capítol Evans-Pritchard ens descriu l’interés dels nuer pel ramat, ja que fonamentalment són pastors i el ramat és el seu tresor més preuat i,  la  majoria de les seves activitats socials hi estan relacionades, així com la xarxa de vincles de parentiu que uneix els membres de les comunitats locals. 

  

CAPÍTOL II: L’ECOLOGIA. 

     L’ecologia humana estudia ecosistemes que inclouen persones i es centra en les formes en que els éssers humans fan us dels elements i relacions de la natura. En aquest capítol recull la climatologia, l’orografia així com les tasques d’abastiment com la pesca, la recol·lecció, l’agricultura, que són determinades pel cicle anual de canvis ecològics. L’escassetat d’aliments i una tecnologia bàsica  alhora que la mancança de comerç fa que la interdependència dels membres locals tendeixi cap a corporacions econòmiques i no cap a unitats residencials amb cert caire polític. 

  

CAPÍTOL III: TEMPS I ESPAI. 

     Els conceptes de temps i espai són contemplats no com a cosmologia sinó de dos tipus diferents, com a ecològics i els que ell denomina temps estructural. 

  

CAPÍTOL IV: EL SISTEMA POLÍTIC. 

     diagrama L’organització social dels pobles pastors per les seves característiques comporta que el campament sigui prou inestable fruit dels condicionaments ecològics i l’elecció de pastures i conflictes personals (robatoris, adulteris…). També hi ha poca divisió del treball més enllà de la que s’estableix per raó de gènere. En centrar-se la vida en el llinatge, és en aquest nivell en el que es prenen la majoria de decisions. En el cas del llinatge segmentari  quan es produeixen conflictes intertribals tots els segments s’uneixen en la mesura que es consideren descendents d’un avantpassat comú que creu que és el fundador de la tribu. Això permet que tots els segments puguin fusionar-se en una autoritat política i militar, facilitant que aquestes tribus s’expansionin cap a grups veïns la cohesió dels quals és més feble[7]. En alguns casos les societats pastorals han evolucionat cap a cacicats i fins i tot han esdevingut estats. 

  

     En el cas dels Nuer les tribus estan dividides en segments  que presenten característiques de la pròpia tribu, un sentiment comú i el seu territori únic. Alhora aquests segments estan segmentats i existeix oposició entre les seves parts. El dret nuer és relatiu i és en funció de la posició de les persones de l’estructura social, la distància i relacions de parentiu entre elles, llinatges, grups d’edat… No hi ha òrgans de govern. El seu estat és de parentiu i acèfal. L’anarquia ordenada, com l’anomena Evans-Pritchard, en la que viuen és fruit d’una educació molt estricta i igualitària. El nuer és alhora profundament democràtic i excitable fins a incórrer en la violència. L’autoritat és conferida per la posició ritual i el sexe i l’edat acostumen a ser els que localment condicionen la influència. 

  

CAPITOL IV: EL SISTEMA DE LLINATGES. 

 

     Els estudis de parentiu es troben dins del marc d’un esquema evolutiu. Evans-Pritchard a Los Nuer tan sols examina les característiques que tenen a veure amb el sistema territorial, la resta les desenvoluparà en el segon volum ja esmentat. Un clan Nuer és el més gran grup d’agnats que tracen la seva filiació a un avantpassat comú i entre els quals el matrimoni és prohibit i les relacions sexuals són incestuoses, amb una genealogia molt segmentada. El llinatge segmentari és un grup no residencial molt típic d’algunes societats pastorals, la distància genealògica és molt important ja que determinarà el tipus d’associacions polítiques en cas de conflictes entre llinatges o intertribals[8]. El clan esdevé en un sistema de llinatges i roman constant mentre que els llinatges efectius són molt dinàmics. 

  

CAPÍTOL VI: ELS GRUPS D’EDAT. 

Els nuer

Els nuer

     Per ser membre de ple dret de la societat hi ha que assolir la majoria d’edat, aquesta divisió s’assenyala a moltes societats amb diverses cerimònies i arriba plenament amb el matrimoni o el naixement de la primera descendència. En algunes societats els graus d’edat assumeixen funcions importants, tant polítiques com militars[9]. Aquests grups d’edat entre els nuer són més importants  nivell social que en d’altres pobles del Sudan. Tots els iniciats  alhora pertanyen a un mateix grup d’edat i estan organitzats independentment a cada tribu, si bé acostumen a coincidir. Malgrat els desitjos dels joves de fer incursions guerreres per assolir honor i fama el seu grup, en els nuer no és pot considerar com una organització militar, sinó característica del principi segmentari ja esmenat. Els grups d’edat influeixen mitjançant un llenguatge i model de parentiu, no actuen mai col·lectivament però funcionen localment entre individus. Al final del capítol Evans-Pritchard recopila i sintetitza el treball de camp i n’extreu conclusions. 

     El medi ambient en els Nuer imposa una manera de viure que  té alhora un sistema de conceptes que no són hereus del medi ambient, però sobre el qual s’estableix el que l’autor considera el “sistema polític”: Una anarquia ordenada, oferint des de aquest dualisme una visió materialista i d’altre alhora idealista. 

  

     Conscient de les limitacions de la investigació, Evans-Pritchard considera el seu treball més que un  “estudi sociològic en detall” una “contribució a l’etnologia”[10]. 

  

     En la lectura s’aprecia un canvi d’apreciació en l’autor en el transcurs del llibre en la seva pròpia consideració  de que el material que disposava era escàs i per això mateix partia “d’una curta digressió  per la teoria sociològica” i acaba tractant d’establir una teoria que vagi més enllà de l’anàlisi de “conjunts socials i una suposada relació entre aquests conjunts”[11]. Aquesta evolució es produeix mentre intenta ubicar aquest poble mitjançant l’encaix del seu mode de subsistència i dins del marc de les forces naturals seguint a Mauss pel que fa a la recollida de dades i distanciant-se del concepte “organització político-domèstica” en veure diferents “sistemes” entre grups territorials i polítics d’una banda i grups de descendència per l’altra. En l’aspecte “estructural” la seva aportació és l’aplicació del mètode als grups socials, territorials, polítics o de descendència patrilineal. 

  

 

  

Notes:
[1] Evans-Pritchard, E.E. “Kinship and Marriage Among the Nuer”. Oxford: Clarendon Press. 1951
[2] Evans-Pritchard, E.E. “Nuer Religion”. Oxford: Clarendon Press. 1956
[3] Llobera, JR. El camp i el mètode de l’antropologia. Mòdul 1 UOC, p38.
[4] Evans-Pritchard, 1978:53
[5] Evans-Pritchard, E.E. Brujería, magia y oráculos entre los azande. Barcelona. Anagrama 1976.
[6] Llobera, JR. L’evolució i l’estructura de les societats humanes. Mòdul 3 UOC, p 24-28.
[7] Llobera, JR. L’evolució i l’estructura de les societats humanes. Mòdul 3 UOC, p 26-29.
[8] Llobera, JR. Les eines conceptuals i teòriques de l’antropologia.. Mòdul 2 UOC, p 26-27.
[9] Llobera, JR. Les eines conceptuals i teòriques de l’antropologia. Mòdul 2 UOC, p 48-49
[10] Evans-Pritchard, Los Nuer ,1997, p 28.
[11] Evans-Pritchard, Los Nuer ,1997, p 284.
Bibliografia:
Evans-Pritchard, E. E. Los Nuer / E.E. Evans-Pritchard ; traducción de Carlos Manzano. 3ª ed. Barcelona : Anagrama, 1997.
Llobera, JR. Mòduls 2 i 3 UOC.
Harris, Marvin Antropología cultural / Marvin Harris ; [traducción: Vicente Bordoy y Francisco Revuelta]. Madrid : Alianza Editorial, 1998.
Ember, Carol R. Antropología cultural / Carol R. Ember, Melvin Ember ; traducción: Daniel Candel… [et al.] ; revisión técnica: Ubaldo Martínez Veiga Edició 8ª ed.  Madrid : Prentice-Hall, cop. 1997.
Mauss, Marcel, 1872-1950. Sociología y antropología: precedida de una introducción a la obra de Marcel Mauss / tr. C. Levi-Strauss — Madrid : Tecnos, 1971.

  

bibliografia complementària:

Articulos similares:

Licencia Creative Commons
Los Nuer por Mayte Duarte Seguer, a excepción del contenido de terceros y de que se indique lo contrario, se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Licencia.

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com MAYTE DUARTE SEGUER, 07/05/1962 - Humanista Llicenciada en Humanitats en l’àmbit dels Estudis Culturals i l’antropologia religiosa amb una tesina sobre la significació simbòlica de l’arquetip del Drac “El Drac a Catalunya: Presència i evolució del Drac en el Bestiari català”. La seva experiència inclou investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, documentant i estudiant la imatge del Drac en la cultura catalana com a significatiu tret identitàri. Cursant Màster de Ciutadania i Drets Humans a la UB amb el seu treball sobre “L’homo tecnològicus: què és lo humà?” Dedicada a la creació, gestió, promoció i difusió de cultura catalana arreu del món vinculada al territori, mitjançant programació i desenvolupament d'activitats destinades al consum cultural. Implicant dites accions culturals amb les xarxes socials mitjançat l'ús de les TIC'S 4.0. • Arqueologia experimental, didàctica de la prehistòria y evolució humana. Fundación Atapuerca y Sierractiva. Març 2011 • Formació de formadors: capacitació digital i creació de materials per a la didàctica presencial i a distància o E-learning. • Community Manager. Administració diversos grups a Facebook, Google+, blogger, twitter... • Creadora de diversos blogs (Project Scheherezade, Dracmaycat, Drako Teksilo, Reflexions des de Tràntor, Mayte Duarte o Lo Drac dixit entre d’altres). • Articulista, reportera i col·laboradora de la revista CATALONIA de l’AICS-American Institut for Catalan Studies) de Huston, Texas. En format digital i paper. www.aicsusa.org-http://aics-catalonia.blogspot.com.es/- https://issuu.com/cataloniamagazine • Enllaç cultural de l'entitat AICS (American Institut Catalan Studies) de Huston, Texas. www.aicsusa.org • Col·laboradora de Llegeix B@rcelona. • Editora i articulista de la revista digital d’humanitats SÀRASUATI-ISSN:1989-654X www.sarasuati.com • Membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB). • Sòcia de l'Ateneu Barcelonès amb seu al carrer de la Canuda 6, 08002 Barcelona. • Sòcia i Secretaria del Liceu Joan Maragall de filosofia amb seu amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre de l'AELC (Associació escriptors en llengua catalana) amb seu a l'Ateneu Barcelonès. Secretaria del Liceu Maragall de Filosofia amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre del Circulo Holmes, Associació espanyola d' Amics de Sherlock Holmes. • Vocal de la Junta Directiva de la FIEC - Federació Internacional d'Entitats Catalanes. • Fundadora i presidenta de Dracmaycat. www.dracmaycat.com • Col·laboradora com experta en els treballs d’Adequació de qualificacions professionals del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya de l'Institut de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya 2014/2015/2016. • Fundadora i presidenta de l'entitat Project Scheherezade pel rescabalament del coneixement femení que per tradició ha estat de transmissió oral. http://projectscheherezade.blogspot.com.es/ • Autora del relat "Boletaire" del Llibre Crims Nostrats d'Edicions Xandri a cura de JR Aramadàs. ISBN XX- 978-84943157-3-2. Barcelona 2015. • Sòcia fundadora i Cap de premsa i comunicacions de l’entitat SOS a la Capacitat intel·lectual, 2015- • Editora de Dracmaycat Edicions amb les publicacions Sherlock&Dragon ISBN 9788461627615 i Cultural is Political ISBN 9788461765102 Mails de contacte: mduarte@dracmaycat.com – mayteduarte62@gmail.com – mduarte@uoc.com

Leave a comment

Add your comment below, or trackback from your own site. You can also subscribe to these comments via RSS.

Your email is never shared. Required fields are marked *

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD