A més de nombrosos articles, Evans-Pritchard ha estat autor de tres llibres sobre els nuer, el que ens ocupa és el primer Los Nuer (1940), el segon  el dedicaria al parentiu [1] i el tercer a la religió[2]. 

Los Nuer (Portada)

     El pensament antropològic d’ Evans-Pritchard troba les seves arrels a la tradició britànica i es nodreix de la sociologia francesa, oscil·lant del positivisme funcionalista a un cert idealisme[3], entre el funcionalisme i l’estructuralisme. Per a Evans-Pritchard l’antropologia té el seu camp en l’àmbit de les Humanitats, ja que considera la societat no com un sistema natural sinó moral i l’equipara amb la història com a disciplina contràriament als seus predecessors al que va acusar d’ignorància històrica[4]. A mitjans del segle XX va abandonar la idea de que l’ésser humà és un autòmat (Durkheim-Raddclife-Brown) adherint-se al lliure albir i insistint que la tasca de l’antropologia social era interpretar i no pas explicar. 

     Los Nuer va ser publicat el 1940 i juntament amb l’anterior obra (1937) sobre “els Azande”[5] Evans-Pritchard va iniciar una aproximació sociològica a la societat tribal abastant gran part del que s’inclou sota el terme d’antropologia social. L’obra s’estructura en un prefaci, la introducció i sis capítols. 

CAPÍTOL I: L’INTERÉS PEL RAMAT. 

nuer-Ethiopia

     El pastoralisme és el mode de subsistència que de grups relativament antònoms de gent especialitzada en ramaderia nòmada , i tendeix a coexistir amb l’agricultura. La seva organització social depèn del grau de mobilitat i la unitat socioeconòmica bàsica és el campament. Per sobre de la unitat domèstica , els grups pastorals solen ser patrilineals i segmentaris, i no tenen un lideratge centralitzat. La visa es centra en el llinatge. La majoria de societats pastorals són més o menys igualitàries; el seu nivell d’integració sociocultural és la tribu[6]. En aquest capítol Evans-Pritchard ens descriu l’interés dels nuer pel ramat, ja que fonamentalment són pastors i el ramat és el seu tresor més preuat i,  la  majoria de les seves activitats socials hi estan relacionades, així com la xarxa de vincles de parentiu que uneix els membres de les comunitats locals. 

CAPÍTOL II: L’ECOLOGIA. 

     L’ecologia humana estudia ecosistemes que inclouen persones i es centra en les formes en que els éssers humans fan us dels elements i relacions de la natura. En aquest capítol recull la climatologia, l’orografia així com les tasques d’abastiment com la pesca, la recol·lecció, l’agricultura, que són determinades pel cicle anual de canvis ecològics. L’escassetat d’aliments i una tecnologia bàsica  alhora que la mancança de comerç fa que la interdependència dels membres locals tendeixi cap a corporacions econòmiques i no cap a unitats residencials amb cert caire polític. 

CAPÍTOL III: TEMPS I ESPAI. 

     Els conceptes de temps i espai són contemplats no com a cosmologia sinó de dos tipus diferents, com a ecològics i els que ell denomina temps estructural. 

CAPÍTOL IV: EL SISTEMA POLÍTIC. 

     L’organització social dels pobles pastors per les seves característiques comporta que el campament sigui prou inestable fruit dels condicionaments ecològics i l’elecció de pastures i conflictes personals (robatoris, adulteris…). També hi ha poca divisió del treball més enllà de la que s’estableix per raó de gènere. En centrar-se la vida en el llinatge, és en aquest nivell en el que es prenen la majoria de decisions. En el cas del llinatge segmentari  quan es produeixen conflictes intertribals tots els segments s’uneixen en la mesura que es consideren descendents d’un avantpassat comú que creu que és el fundador de la tribu. Això permet que tots els segments puguin fusionar-se en una autoritat política i militar, facilitant que aquestes tribus s’expansionin cap a grups veïns la cohesió dels quals és més feble[7]. En alguns casos les societats pastorals han evolucionat cap a cacicats i fins i tot han esdevingut estats. 

     En el cas dels Nuer les tribus estan dividides en segments  que presenten característiques de la pròpia tribu, un sentiment comú i el seu territori únic. Alhora aquests segments estan segmentats i existeix oposició entre les seves parts. El dret nuer és relatiu i és en funció de la posició de les persones de l’estructura social, la distància i relacions de parentiu entre elles, llinatges, grups d’edat… No hi ha òrgans de govern. El seu estat és de parentiu i acèfal. L’anarquia ordenada, com l’anomena Evans-Pritchard, en la que viuen és fruit d’una educació molt estricta i igualitària. El nuer és alhora profundament democràtic i excitable fins a incórrer en la violència. L’autoritat és conferida per la posició ritual i el sexe i l’edat acostumen a ser els que localment condicionen la influència. 

CAPITOL IV: EL SISTEMA DE LLINATGES. 

     Els estudis de parentiu es troben dins del marc d’un esquema evolutiu. Evans-Pritchard a Los Nuer tan sols examina les característiques que tenen a veure amb el sistema territorial, la resta les desenvoluparà en el segon volum ja esmentat. Un clan Nuer és el més gran grup d’agnats que tracen la seva filiació a un avantpassat comú i entre els quals el matrimoni és prohibit i les relacions sexuals són incestuoses, amb una genealogia molt segmentada. El llinatge segmentari és un grup no residencial molt típic d’algunes societats pastorals, la distància genealògica és molt important ja que determinarà el tipus d’associacions polítiques en cas de conflictes entre llinatges o intertribals[8]. El clan esdevé en un sistema de llinatges i roman constant mentre que els llinatges efectius són molt dinàmics. 

CAPÍTOL VI: ELS GRUPS D’EDAT. 

Els nuer

     Per ser membre de ple dret de la societat hi ha que assolir la majoria d’edat, aquesta divisió s’assenyala a moltes societats amb diverses cerimònies i arriba plenament amb el matrimoni o el naixement de la primera descendència. En algunes societats els graus d’edat assumeixen funcions importants, tant polítiques com militars[9]. Aquests grups d’edat entre els nuer són més importants  nivell social que en d’altres pobles del Sudan. Tots els iniciats  alhora pertanyen a un mateix grup d’edat i estan organitzats independentment a cada tribu, si bé acostumen a coincidir. Malgrat els desitjos dels joves de fer incursions guerreres per assolir honor i fama el seu grup, en els nuer no és pot considerar com una organització militar, sinó característica del principi segmentari ja esmenat. Els grups d’edat influeixen mitjançant un llenguatge i model de parentiu, no actuen mai col·lectivament però funcionen localment entre individus. Al final del capítol Evans-Pritchard recopila i sintetitza el treball de camp i n’extreu conclusions. 

     El medi ambient en els Nuer imposa una manera de viure que  té alhora un sistema de conceptes que no són hereus del medi ambient, però sobre el qual s’estableix el que l’autor considera el “sistema polític”: Una anarquia ordenada, oferint des de aquest dualisme una visió materialista i d’altre alhora idealista. 

     Conscient de les limitacions de la investigació, Evans-Pritchard considera el seu treball més que un  “estudi sociològic en detall” una “contribució a l’etnologia”[10]. 

     En la lectura s’aprecia un canvi d’apreciació en l’autor en el transcurs del llibre en la seva pròpia consideració  de que el material que disposava era escàs i per això mateix partia “d’una curta digressió  per la teoria sociològica” i acaba tractant d’establir una teoria que vagi més enllà de l’anàlisi de “conjunts socials i una suposada relació entre aquests conjunts”[11]. Aquesta evolució es produeix mentre intenta ubicar aquest poble mitjançant l’encaix del seu mode de subsistència i dins del marc de les forces naturals seguint a Mauss pel que fa a la recollida de dades i distanciant-se del concepte “organització político-domèstica” en veure diferents “sistemes” entre grups territorials i polítics d’una banda i grups de descendència per l’altra. En l’aspecte “estructural” la seva aportació és l’aplicació del mètode als grups socials, territorials, polítics o de descendència patrilineal. 

Notes:

[1] Evans-Pritchard, E.E. “Kinship and Marriage Among the Nuer”. Oxford: Clarendon Press. 1951

[2] Evans-Pritchard, E.E. “Nuer Religion”. Oxford: Clarendon Press. 1956

[3] Llobera, JR. El camp i el mètode de l’antropologia. Mòdul 1 UOC, p38.

[4] Evans-Pritchard, 1978:53

[5] Evans-Pritchard, E.E. Brujería, magia y oráculos entre los azande. Barcelona. Anagrama 1976.

[6] Llobera, JR. L’evolució i l’estructura de les societats humanes. Mòdul 3 UOC, p 24-28.

[7] Llobera, JR. L’evolució i l’estructura de les societats humanes. Mòdul 3 UOC, p 26-29.

[8] Llobera, JR. Les eines conceptuals i teòriques de l’antropologia.. Mòdul 2 UOC, p 26-27.

[9] Llobera, JR. Les eines conceptuals i teòriques de l’antropologia. Mòdul 2 UOC, p 48-49

[10] Evans-Pritchard, Los Nuer ,1997, p 28.

[11] Evans-Pritchard, Los Nuer ,1997, p 284.

Bibliografia:

Evans-Pritchard, E. E. Los Nuer / E.E. Evans-Pritchard ; traducción de Carlos Manzano. 3ª ed. Barcelona : Anagrama, 1997.

Llobera, JR. Mòduls 2 i 3 UOC.

Harris, Marvin Antropología cultural / Marvin Harris ; [traducción: Vicente Bordoy y Francisco Revuelta]. Madrid : Alianza Editorial, 1998.

Ember, Carol R. Antropología cultural / Carol R. Ember, Melvin Ember ; traducción: Daniel Candel… [et al.] ; revisión técnica: Ubaldo Martínez Veiga Edició 8ª ed.  Madrid : Prentice-Hall, cop. 1997.

Mauss, Marcel, 1872-1950. Sociología y antropología: precedida de una introducción a la obra de Marcel Mauss / tr. C. Levi-Strauss — Madrid : Tecnos, 1971.

bibliografia complementària:

• Meyer Fortes & Evans-Pritchard, African political systems (1950).

• E.E.Evans-Pritchard, The Nuer: a description of the modes of livelihood and political institutions of a Nilotic people (1940).

• E.E.Evans-Pritchard, Nuer religion (1956).

• E.E.Evans-Pritchard, “Nuer marriage ceremonies”, en Africa, vol. 18, N° 1, p. 29-40 (1948).

• E.E.Evans-Pritchard, Kinship and Marriage Among the Nuer. Oxford: Clarendon Press (1951a).

• E.E.Evans-Pritchard, “Kinship and Local Community among the Nuer”. in African Systems of Kinship and Marriage. A.R. Radcliffe-Brown and D.Forde, eds., London: Oxford University Press. p. 360-391 (1951b).

• E.E.Evans-Pritchard, “Nuer Spear Symbolism”, en Anthropological Quarterly, N° 26, p. 1-19 (1953).

• Jon D. Holtzman, 2006, “Nuer Journeys, Nuer Lives”, Pearson Education, Inc., Boston, MA.

• Sharon Hutchinson, 1996, Nuer Dilemmas, University of California Press, Berkley.

• Maggie McCune 1999, Till The Sun Grows Cold, Headline Book Publishing Ltd, ISBN 0-7472-7539-4.

• Deborah Scroggins, 2004, Emma’s War, Pantheon Books, New York.

• Dianna J. Shandy, 2007, “Nuer-American Passages: Globalizing Sudanese Migration,” Gainesville: University Press of Florida.

Articulos similares:

• ATAPUERCA: Los orígenes (I) escrito el 20 junio 2010 por Mayte Duarte
• ATAPUERCA: Los orígenes (II) escrito el 11 julio 2010 por Mayte Duarte
• OKUPES A L’ÀFRICA escrito el 24 junio 2010 por Mayte Duarte
• ELS PATHAN escrito el 7 marzo 2010 por Mayte Duarte
• El cor de les tenebres escrito el 14 marzo 2010 por Mayte Duarte
• La ruta de la seda escrito el 23 mayo 2010 por Mayte Duarte
• Etnografía sonora. Reflexiones prácticas (I) escrito el 14 diciembre 2009 por Miguel Alonso Cambron

The Los Nuer by Mayte Duarte Seguer, unless otherwise expressly stated, is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain License.