PLUJA AL JARDÍ DE L’ATENEU

Dimecres vinent a les 7 de la tarda al Jardí Romàntic de l’Ateneu Barcelonès (C/Canuda nº6), i dins els actes de la Setmana de la Poesia posem una placa amb el text del poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel Pluja al Jardí de l’Ateneu, escrit allí mateix pel poeta mallorquí.

 

 

Com que l’Ateneu és un club privat i no sempre resulta fàcil accedir al Jardí,  l’acte (breu) serà obert a tothom – i servirà d’ excusa per veure la casa i fins i tot per prendre alguna cosa al bar mític de Josep-Maria de Sagarra (per decisió de la família al bar on va matar tantes hores hi ha el bust que tenia a casa seva!).

PLUJA EN EL JARDÍ DE L’ATENEU

Breus vermellors subtils en llamp.
Cercles menuts de verd i blanc
Corbes gracioses de l’herbam,
ajupides en el quadrat.

Una pedra, al mig, posa argents
i ploms en lluita.
I damunt tot,
vellut i negre de palmeres
mai no agitades per cap vent

Barcelona, 1933

Articulos similares:

    Sin coincidencias

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com

Dejanos tu comentario:

Dejanos tu comentario debajo, o un trackback desde tu sitio web. Tambien puedes subscribirte a este hilo de comentarios via RSS.

Tu correo electronico no se compartira bajo ninguna circunstancia Los campos obligatorios estan marcados con un asterisco *

Por cuestiones simplemente de SPAM y de estilo (correos insultantes o maleducados) el editor se reserva el derecho de publicar estos comentarios hasta que los haya leido y dado su conformidad. NO es una cuestion de censurar ideas, sino gamberradas digitales

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD