PROJECT SCHEHEREZADE: GÈNERE I XARXES de Susanna Tisler

Tisler  Scheherezade

 

Vaig tenir l’oportunitat —sort o infortuni, no em vull pronunciar, algú ja ho farà per mi— de néixer, créixer i educar-me en una realitat diferent a l’entorn en el qual visc des de fa uns 45 anys. —Vaig arribar aquí als 27—. Allà les nenes no només tenien la possibilitat, ans l’obligació implícita de rebre educació, quan més completa i superior, millor. Havien d’arribar a ser dones, i les dones són les educadores dels fills.

És per aquesta singularitat que qualsevol anàlisi que faci del tema del gènere està òbviament esbiaixat al màxim per aquest fet d’infantesa: no em van formar per ser una dona del tipus com la majoria de les que a Catalunya o a Espanya compartim context generacional. Això és la realitat.

Dic tot això perquè, sí que arribaré a la conclusióque, la manera en que les societats i les cultures eduquen les seves criatures, és força anàleg a com les mateixes cultures i societats maneguen els seus mitjans tecnològics. Però anem per parts.

Per sortir al pas de qualsevol sospita sobre la subjectivitat de les meves reflexions, aclariré  que les anomenades “Xarxes”, han entrat a formar part de la meva vida de la mateixa manera que a tothom. Ni tant sols els meus fills van néixer amb Facebook i Google ja muntats: jo encara menys.

Les Xarxes no són més que un altre canal de relació social, que per la seva rapidesa —immediatesa— passen a tenir un poder d’influència més gran que la premsa, la ràdio i el pati de veïns. I mira que aquests ja n’eren de poderosos! Al cap i a la fi, sigui quina sigui la velocitat de comunicació, sempre hi ha modes, maneres, continguts, estils i nivells. I de vegades et sorprens: en el món cibernètic i en el món tangible, el “real”, es solen cometre les mateixes barbaritats. I parlo, naturalment, de barbaritats en el tema del gènere i la seva conceptualització.

Analitzem una anècdota viscuda recentment:

En una trobada al voltant d’un esdeveniment socio-professional —una presentació, una tertúlia, un visionat d’algun videoclip, no me’n recordo exactament— a l’hora de la copa de cava i el “picapica”, algú em demana si podem quedar per comentar algun projecte i, evidentment, trec la meva arma de butxaca: el mòbil.

Tant bon punt li poso el dit a la pantalla, es veuen dos botons vermells cadascun amb un número de dues xifres, indicant que han entrat moltes notícies des de l’exterior. També titil·la alguna bandereta que probablement avisa d’una alerta o d’un missatge. Es véu clarament que la pantalla de fons és, en aquell moment, una pàgina de Facebook. Surto d’ella i apareixen senyals de tres trucades perdudes. Continuo avançant i per fi arribo a la meva agenda -calendari. Quan consulto les activitats que tinc previstes cercant disponibilitat, una veu em diu des de darrere:

—Vaja, què moderna!

—?????

—Felicitats! Hi ha molts xavals de 20 anyets que no entenen de tot això! I una dona com tu…

Bé, no dic res. Em pregunto a mi mateixa: li hauria dit això a un home???

El meu interlocutor directe, el que m’ha demanat la trobada, es limita a quadrar amb mi una data i hora convenient, i sembla que no s’ha adonat de res.

Una altre “aventura” típica del món actual:

Una tarda faig una tertúlia al voltant del meu últim llibre, la novel·la Xènia, i el diagnòstic implacable del públic en sa majoria, malgrat les meves explicacions, és que si està escrit per una dona, parla sobre una dona, i està escrit en primera persona, això ÉS una autobiografia. Jo pregunto:

—Y què és una autobiografia? Perquè això implicaria necessàriament que fos la història de l’autora, i no és el cas…

—Sempre que una dona escriu sobre una dona, és una autobiografia.

Bé, ates tot això, només vull dir que llegir i saber entendre el que es llegeix forma part de la cultura d’un poble. Anem malament si la gent no sap interpretar allò que llegeix. No dic que les autobiografies siguin dolentes, no, són tan bones com la ficció, però per tenir fantasia i poder aprofitar el que llegim, hauríem d’acceptar l’existència d’històries fictícies. Això seria molt positiu per la imatge sociocultural de les dones. I per a una certa modernització mental d’alguns homes.

Bé, tornem al títol d’aquest article: gènere i xarxes?

Les xarxes cibernètiques només són un pas més, són la versió més actual i “avançada” de les xarxes socials que han existit sempre, des que l’home va resultar ser un ésser gregari.

Si estem en una cultura sexista, això és que aquest sexisme perviu d’una actitud històrica no superada. Si no s’eduquen els nens, i per suposat les nenes, la societat seguirà sent sexista i discriminatòria. En el llenguatge, en les xarxes cibernètiques, en el carrer i arreu.

No fa gaire vaig conèixer un senyor que s’ha jubilat i ara s’ha decidit a incorporar a la seva vida privada un ordinador i algun que altre llibre. Quan li diuen que potser la seva dona tot això ja ho coneix , contesta:

—Bé, mentre (les dones) no faltin a la cuina, ja poden fer, ja poden fer…

Susanna Tisler Steiner, escriptora, 2014.

10466868_10203163861569862_2046064505_n

Composició by Susanna Tisler d’il·lustracions de B. Kriukov pel llibre “Las mil noches y una noche” El Ateneo Buenos Aires 1950 3a ed 1961.

 

 

SUSANNA TISLER STEINER

 

 

és una escriptora que va passar d’una dedicació plena durant una cinquantena d’anys a la redacció científica i acadèmica, a l’expressió pròpiament literària. Té una gran quantitat de relats curts, cròniques, i les seves singulars les “Tisleries” (frases curtes). Ha publicat una Tesi Doctoral i 3 llibres, dos poemaris i una primera novel·la.

Articulos similares:

    Sin coincidencias

Licencia Creative Commons
PROJECT SCHEHEREZADE: GÈNERE I XARXES de Susanna Tisler por Mayte Duarte Seguer, a excepción del contenido de terceros y de que se indique lo contrario, se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Licencia.

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com MAYTE DUARTE SEGUER, 07/05/1962 - Humanista Llicenciada en Humanitats en l’àmbit dels Estudis Culturals i l’antropologia religiosa amb una tesina sobre la significació simbòlica de l’arquetip del Drac “El Drac a Catalunya: Presència i evolució del Drac en el Bestiari català”. La seva experiència inclou investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, documentant i estudiant la imatge del Drac en la cultura catalana com a significatiu tret identitàri. Cursant Màster de Ciutadania i Drets Humans a la UB amb el seu treball sobre “L’homo tecnològicus: què és lo humà?” Dedicada a la creació, gestió, promoció i difusió de cultura catalana arreu del món vinculada al territori, mitjançant programació i desenvolupament d'activitats destinades al consum cultural. Implicant dites accions culturals amb les xarxes socials mitjançat l'ús de les TIC'S 4.0. • Arqueologia experimental, didàctica de la prehistòria y evolució humana. Fundación Atapuerca y Sierractiva. Març 2011 • Formació de formadors: capacitació digital i creació de materials per a la didàctica presencial i a distància o E-learning. • Community Manager. Administració diversos grups a Facebook, Google+, blogger, twitter... • Creadora de diversos blogs (Project Scheherezade, Dracmaycat, Drako Teksilo, Reflexions des de Tràntor, Mayte Duarte o Lo Drac dixit entre d’altres). • Articulista, reportera i col·laboradora de la revista CATALONIA de l’AICS-American Institut for Catalan Studies) de Huston, Texas. En format digital i paper. www.aicsusa.org-http://aics-catalonia.blogspot.com.es/- https://issuu.com/cataloniamagazine • Enllaç cultural de l'entitat AICS (American Institut Catalan Studies) de Huston, Texas. www.aicsusa.org • Col·laboradora de Llegeix B@rcelona. • Editora i articulista de la revista digital d’humanitats SÀRASUATI-ISSN:1989-654X www.sarasuati.com • Membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB). • Sòcia de l'Ateneu Barcelonès amb seu al carrer de la Canuda 6, 08002 Barcelona. • Sòcia i Secretaria del Liceu Joan Maragall de filosofia amb seu amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre de l'AELC (Associació escriptors en llengua catalana) amb seu a l'Ateneu Barcelonès. Secretaria del Liceu Maragall de Filosofia amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre del Circulo Holmes, Associació espanyola d' Amics de Sherlock Holmes. • Vocal de la Junta Directiva de la FIEC - Federació Internacional d'Entitats Catalanes. • Fundadora i presidenta de Dracmaycat. www.dracmaycat.com • Col·laboradora com experta en els treballs d’Adequació de qualificacions professionals del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya de l'Institut de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya 2014/2015/2016. • Fundadora i presidenta de l'entitat Project Scheherezade pel rescabalament del coneixement femení que per tradició ha estat de transmissió oral. http://projectscheherezade.blogspot.com.es/ • Autora del relat "Boletaire" del Llibre Crims Nostrats d'Edicions Xandri a cura de JR Aramadàs. ISBN XX- 978-84943157-3-2. Barcelona 2015. • Sòcia fundadora i Cap de premsa i comunicacions de l’entitat SOS a la Capacitat intel·lectual, 2015- • Editora de Dracmaycat Edicions amb les publicacions Sherlock&Dragon ISBN 9788461627615 i Cultural is Political ISBN 9788461765102 Mails de contacte: mduarte@dracmaycat.com – mayteduarte62@gmail.com – mduarte@uoc.com

Leave a comment

Add your comment below, or trackback from your own site. You can also subscribe to these comments via RSS.

Your email is never shared. Required fields are marked *

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD