RITA LEVI-MONTALCINI – NEUROCIENTÍFICA

levi-montalcini1

Fa tres anys de la mort als 103 anys, com si s’hagués quedat adormida després de dinar, i fins a la seva mort encara tenia una ment curiosa i lúcida. Ha estat un dels personatges contemporanis més excel·lents: Rita Levi-Montalcini, premi Nobel de Medicina, neurocientífica, que va residir molts anys a Estats Units, on va realitzar bona part de la seva tasca investigadora. Nascuda a Torí, el 1909, la seva germana bessona, Paola, va morir l’any 2000. D’origen jueu sefardita, sempre va ser “lliure i responsable”, com defineix la Unesco a les persones educades, i va actuar en virtut de les seves pròpies decisions. El seu pare, Adamo Levi, ben dotat per les matemàtiques, era de professió enginyer elèctric i la seva mare, Adele Montalcini, pintora amb gran talent.

shapeimage_2

RITA LEVI-MONTALCINI

Va treballar en un forn per pagar-se els estudis fins a 1929, malgrat la seva al·lèrgia al llevat. Fent cas omís a les exigències paternes de no estudiar i de ser en canvi bona mare i esposa, en 1930 es va matricular a la Facultat de Medicina de Torí. Es va graduar amb la màxima qualificació (Summa cum laude) el 1936. En els següents tres anys es va especialitzar en Neurologia i Psiquiatria. Va treballar com a ajudant del famós històleg italià Giuseppe Levi fins que en 1938 Benito Mussolini va publicar el Manifest per la Difesa della Razza, que prohibia a tota persona jueva accedir a alguna carrera acadèmica o professional.

En el transcurs de la Segona Guerra Mundial, va muntar un laboratori al dormitori de la seva pròpia llar, on estudiava el creixement de les fibres nervioses en embrions de pollastre, el que li va servir com a base per a futures investigacions. Essent expulsada el 1943 de la Universitat de Torí a conseqüència de les lleis antisemites suportant les amenaces i envits del fascio. Llavors es va traslladar a Florència i allí va viure clandestinament, alhora que va muntar una petita unitat de recerca a casa, ajudada per alguns col·legues. En 1945, en acabar la guerra, va tornar a Torí amb la seva família i va tornar a recuperar les seves posicions acadèmiques a la Universitat.

El 1947 es va traslladar a la Universitat Washington de Saint Louis, Missouri, després d’una invitació del bioquímic i zoòleg Viktor Hamburger, per investigar els factors de creixement del teixit nerviós en l’embrió de pollastre. Els resultats d’aquesta investigació van ser tan bons que Rita va haver de posposar el seu retorn a Itàlia i va romandre als Estats Units fins a 1969. Allí va conèixer i va col·laborar amb Stanley Cohen, i allà va descobrir l’existència d’un factor de creixement nerviós (NFG), una molècula requerida per al creixement i desenvolupament del sistema nerviós sensorial i simpàtic dels vertebrats. Per demostrar la seva existència va trasplantar cèl·lules tumorals de ratolí a embrions de pollastre i va demostrar que aquestes induïen el desenvolupament dels nervis simpàtics. Rita va observar que el tumor causava un creixement cel·lular similar al que tenia lloc en cultius de teixit nerviós viu al laboratori. Posteriorment Cohen va poder aïllar aquest factor de creixement i va demostrar la seva naturalesa proteica.

El 1956, Rita va prendre el lloc de professor associat i el 1958 ja era professor titular de la Universitat de Saint Louis, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1977. El 1962 va establir una unitat d’investigació a Roma i des de 1969 fins a 1978 va ser Directora del Institut de Biologia Cel·lular del Consell Nacional Italià d’Investigació, a Roma.

rita-levi-montalcini-montalcini1002_su_vertical_dyn

RITA LEVI-MONTALCINI

El 1986 va ser guardonada, al costat del bioquímic Stanley Cohen, amb el premi Nobel de Fisiologia i Medicina pel descobriment dels factors de creixement nerviós; aquests van ser un dels primers que es van descobrir en el món animal. Aquest mateix any havia aconseguit, també al costat de Cohen, el premi Lasker d’Investigació Mèdica Bàsica. Les seves troballes han estat fonamentals per a la compressió dels mecanismes de control que regulen el creixement de cèl·lules i teixits, permetent, al seu torn, un major enteniment de les causes de certs processos patògens com els defectes hereditaris i les mutacions degeneratives. Levi-Montalcini va ser la quarta dona que va aconseguir un Premi Nobel.

Deixa una obra científica extraordinària, però és més important encara el que la seva vida representa com a exemple, com a persona compromesa, valenta i serena, actuant a favor sempre de l’equitat de gènere, de la igual dignitat de tots els éssers humans. Va donar a les seves memòries el títol de Elogi de la imperfecció (1988). En elles analitza les raons que el van portar a adoptar decisions que, a la llum del temps transcorregut, jutja serenament. La consciència de la imperfecció és un esperó per millorar, per superar-se. Rita, que coneixia el cervell millor que ningú, repetia que no volia seguir vivint quan el seu deixés de funcionar-eficientment.

Va contribuir de forma decisiva a esclarir com creixen i es renoven les neurones. El 1979 vaig tenir l’honor de presidir el jurat que li va concedir -gairebé amb els mateixos vots que els que va obtenir Jean Dausset, qui seria també premi Nobel de Medicina poc després (1980)- el Premi Internacional de Medicina Saint Vincent. El 1994 va crear una fundació que ha presidit fins a la seva mort, dedicada a prestar ajuda per a l’educació, a tots els nivells, de dones joves, especialment a l’Àfrica.

Es va inspirar, com tan bé descriu en el seu llibre Les pioneres, a “les dones que van canviar la societat i la ciència a través de la història”. Els seus únics mèrits, deia, han estat la “perseverança i l’optimisme”. Mai es va jubilar. “El cos s’arruga”, comentava, “però no el cervell”. I la inacció, el desencant, la desmotivació, “arruguen” el cervell.

El 1993 va aparèixer el seu llibre El teu futur dirigit als joves. El va dedicar a les seves germanes Nina i Paola “en record de l’esdevenidor que havíem previst i somniat juntes en la nostra llunyana joventut”. Ningú posseeix la pedra filosofal, escriu, però sí l’experiència que proporciona la facultat creadora que distingeix tot ésser humà. Els principis ètics han de dirigir el comportament. “Espero poder ajudar els adolescents perquè siguin capaços de fer front a aquestes etapes tan decisives i delicades del seu camí, quan es preparen per a una confrontació directa amb la vida”. ‘El món ha de inventar’ és el títol d’un dels capítols d’aquest llibre.

rita_levi_montalcini_by_andromeda84-d5pwx0d

Avui els joves ja tenen accés al coneixement del que passa al món en temps real. En adquirir aquesta visió global ens adonem del que ha de canviar-se i el que s’ha de conservar. Les aportacions científiques de Rita Levi-Montalcini han estat fonamentals per al millor coneixement de la fisiopatologia del cervell. Però les seves aportacions humanes són igualment rellevants.

ENTREVISTA: “Quan ja no pugui pensar, vull que m’ajudin a morir amb dignitat” (19/04/09)) http://elpais.com/diario/2009/04/19/domingo/1240113156_850215.html
ENTREVISTA: “El meu cervell amb gairebé cent anys és millor que quan era jove” (24/10/08) http://elpais.com/diario/2008/10/24/sociedad/1224799208_850215.html
“Vivim dominats per impulsos de baix nivell, com fa 50.000 anys” (15/05/05) http://elpais.com/diario/2005/05/15/domingo/1116129153_850215.html

260x01356959677248Rita_Levi_Montalcini

RECONEIXEMENTS I GUARDONS

El 1966, va ser triada membre de la Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.

El 1968, es va convertir en la desena dona triats per a la Acadèmia Nacional de Ciències d’Estats Units.

El 1974, malgrat ser una ateu declarada, va convertir-se en membre de la Acadèmia Pontifícia de les Ciències

El 1983, va ser guardonada amb el Premi Horwitz Louisa Brut de la Universitat de Columbia.

El 1986, Levi-Montalcini i Stanley Cohen van rebre el Premi Nobel de Medicina, així com el Premi Albert Lasker d’Investigació Mèdica Bàsica.

El 1987, va rebre la Medalla Nacional de la Ciència, el més alt honor científic nord-americà.

El 1991, va rebre la Laurea Honoris Causa en Medicina per la Universitat de Trieste, Itàlia. En aquesta ocasió, va expressar el seu desig de formular una Carta de Deures Humans, segons sigui necessari com a contrapart de la Declaració dels Drets Humans massa descuidada. La visió de Rita Levi-Montalcini es va fer realitat amb l’emissió de la Declaració de Trieste de Deures Humans i la fundació el 1993 del Consell Internacional de Drets Humans, ICHD, a la Universitat de Trieste.

Va ser elegida membre estranger de la Royal Society (formadors) en 1995.

El 1999, Levi-Montalcini va ser nominada Ambaixadora de Bona Voluntat de l’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació de les Nacions Unides (FAO) pel director general de la FAO, Jacques Diouf.

El 2001, va ser nominada senadora vitalicia pel president italià Carlo Azeglio Ciampi.

El 2006, Levi-Montalcini va rebre el grau honoris causa en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Torí, a la seva ciutat natal.

El 2008, va rebre el Doctorat Honoris Causa per la Universitat Complutense de Madrid, Espanya.

Va ser membre fundador de Città della Scienza i Accademician de Studium, Accademia vaig donar Casale i l’Monferrato, Itàlia.

PUBLICACIONS

  • Origine ed Evoluzione del nucli Accessori del Nervo abducente nell’embrione di pollastre, Roma, Tip. Cuggiani, 1942.
  • Il messaggio nervoso, amb Pietro Angeletti i Giuseppe Moruzzi, Milano, Rizzoli, 1.975.
  • Nous avenços en la investigació neurobiològica, a “Commentarii”, vol. III, n. 15, Pontifícia Acadèmia Scientiarum de 1976.
  • Dell’imperfezione Elogi, Milano, Garzanti, 1987. ISBN88-11-59390-5. (1999 nuova edizione accresciuta).
  • Obertura vaig donar una nuova frontiera nella neurobiologia, Roma-Napoli, Theoria, 1989. ISBN 88-241-0162-3.
  • Sclerosi Multipla a Itàlia. Aspetti i problemi, amb Mario Alberto Battaglia, Gènova, AISM, 1989. ISBN88-7148-001-5.
  • Presentazione di MaxPerutz, È necessària la Scienza ?, Milano, Garzanti, 1989. ISBN 88-11-59415-4.
  • Prefazione 1 CarloLevi, inedite Poesie. 1934-1946, Roma, Mancosu de 1990.
  • Prefazione 1 Gianni Bonadonna, Donne en medicina, Milano, Rizzoli, 1991. ISBN88-17-84077-7.
  • Presentazione di Gilberto Salmoni, Memòria: un infinit telaio Diàleg do mondo ONU tutto dóna scoprire, Gènova, Costa & Nolan, 1993.
  • Prefazione 1 Giacomo Scotti (a cura di), Non si trova cioccolata. Lettere di bambini jugoslavi nell’orrore guerra della, Napoli, Pironti, 1993. ISBN88-7937-095-2.
  • Scienza, cultura, economia, amb Guido Cimino i Lauro Galzigna, Ancona, Transeuropa, 1993. ISBN 88-7828-101-8.
  • Vito Volterra. Il suo Percorso, en Scienza, tecnologia i Istituzioni a Europa. Vito Volterra i l’origini l’CNR, Roma-Bari, Laterza, 1993. ISBN88-420-4147-5.
  • Il tuo futur, Milano, Garzanti, 1993. ISBN88-11-73837-7.
  • Per i Settanta anni italiana Enciclopèdia della, 1925-1995, en 1925-1995: la Treccani compie 70 anni. Mostra storico-documentària, Roma, Treccani, Istituto della Enciclopèdia Italiana, 1995.
  • Prefazione una Associació Mèdica Americana, l’ús degli animali nella ricerca scientifica. Llibre bianco, Bolonya, Esculapi, 1995.
  • Senz’olio controls vento, Milano, Baldini i Castoldi, 1996. ISBN88-8089-198-7.
  • L’asso nella manica 1 brandelli, Milano, Baldini i Castoldi, 1998. ISBN88-8089-429-3.
  • La Galassia ment, Milano, Baldini i Castoldi, 1999. ISBN88-8089-636-9.
  • Presentazione di Nicola Canal, Angelo Ghezzi i Mauro Zaffaroni, sclerosi Multipla. Attualità i Prospettive, Milano, Masson, 1999. ISBN88-214-2467-7.
  • Intervista a Serena Zoli, Storie di ordinària Resurrezione (i non). Fuori dalla depressione i altri mali Oscuri, Milano, Rizzoli, 1999. ISBN88-17-86072-7.
  • L’Università delle entre la cultura. Conferenza della professoressa Rita Levi-Montalcini, Sondrio, Banca Popolare di Sondrio, 1999.
  • Cantico vaig donar una vita, Milano, Cortina, 2000. ISBN88-7078-666-8.
  • Un univers inquiet. Vita i operi vaig donar Paola Levi Montalcini, Milano, Baldini i Castoldi, 2001. ISBN88-8490-111-1.
  • Tempo di mutamenti, Milano, Baldini i Castoldi, 2002. ISBN88-8490-140-5.
  • Tempo di Azione, Milano, Baldini Castoldi Dalai, 2004. ISBN88-8490-429-3.
  • Abbi il coraggio di conoscere, Milano, Rizzoli, 2004. ISBN88-17-00199-6.
  • Lungo li dv conoscenza della. Un viaggio per Sentieri inesplorati amb Rita Levi-Montalcini, amb Giuseppina Tripodi, Brescia, Serra Tarantola, 2005. ISBN88-88507-56-6.
  • Eva africana època, Roma, Gallucci, 2005. ISBN88-88716-35-1.
  • I Nuovi magellani nell’er @ digital, Amb Giuseppina Tripodi, Milano, Rizzoli, 2006. ISBN88-17-00823-0.
  • Tempo di revisione, amb Giuseppina Tripodi, Milano, Baldini Castoldi Dalai, 2006. ISBN88-8490-983-X.
  • La vita intellettuale, a la vita intellettuale. Professioni, arti, impresa a Itàlia i nel pianeta. Atti del internazionale fòrum, 13 i 14 febbraio 2007, Bolonya, Salone del Podesta di Palazzo Re Enzo, Piazza del Nettuno, Bolonya, Proctor, 2007. ISBN978-88-95499-00-0.
  • Rita Levi-Montalcini racconta la scuola ai ragazzi | Rita Levi-Montalcini amb Giuseppina Tripodi racconta la scuola ai ragazzi, Milano, Fabbri, 2007. ISBN978-88-451-4308-3.
  • Li antenate mar Donne Pioniere nella società i nella scienza dall’antichità ai giorni nostri, amb Giuseppina Tripodi, Roma, Gallucci, 2008. ISBN978-88-6145-033-2.
  • La Clessidra della vita di Rita Levi-Montalcini, amb Giuseppina Tripodi, Milano, Baldini Castoldi Dalai, 2008. ISBN978-88-6073-444-0.
  • Ritmi d’art, Serra Tarantola, 2008 ISBN 88-95839-05-6
  • Cronologia vaig donar una scoperta, Milano, Baldini Castoldi Dalai, 2009. ISBN978-88-6073-557-7.
  • L’altra part del mondo, amb Giuseppina Tripodi, Milano, Rizzoli, 2009. ISBN 978-88-17-01529-5.
Banner Project nou d

ELLES, LES OBLIDADES

http://projectscheherezade.blogspot.com.es/2015/12/elles-les-oblidades-rita-levi-montalcini.html

Més info:

DECLARACIÓN Y PROGRAMA DE ACCIÓN DE VIENA, Trieste 1993
http://www.ohchr.org/Documents/Events/OHCHR20/VDPA_booklet_Spanish.pdf
DECLARACIÓN DE RESPONSABILIDADES Y DEBERES HUMANOS, València 1998
https://dhpedia.wikispaces.com/file/view/Declaraci%C3%B3n+de+responsabilidades+y+deberes+humanos+(con+introducci%C3%B3n+y+otros).pdf

Articulos similares:

Licencia Creative Commons
RITA LEVI-MONTALCINI – NEUROCIENTÍFICA por Mayte Duarte Seguer, a excepción del contenido de terceros y de que se indique lo contrario, se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Licencia.

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com MAYTE DUARTE SEGUER, 07/05/1962 - Humanista Llicenciada en Humanitats en l’àmbit dels Estudis Culturals i l’antropologia religiosa amb una tesina sobre la significació simbòlica de l’arquetip del Drac “El Drac a Catalunya: Presència i evolució del Drac en el Bestiari català”. La seva experiència inclou investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, documentant i estudiant la imatge del Drac en la cultura catalana com a significatiu tret identitàri. Cursant Màster de Ciutadania i Drets Humans a la UB amb el seu treball sobre “L’homo tecnològicus: què és lo humà?” Dedicada a la creació, gestió, promoció i difusió de cultura catalana arreu del món vinculada al territori, mitjançant programació i desenvolupament d'activitats destinades al consum cultural. Implicant dites accions culturals amb les xarxes socials mitjançat l'ús de les TIC'S 4.0. • Arqueologia experimental, didàctica de la prehistòria y evolució humana. Fundación Atapuerca y Sierractiva. Març 2011 • Formació de formadors: capacitació digital i creació de materials per a la didàctica presencial i a distància o E-learning. • Community Manager. Administració diversos grups a Facebook, Google+, blogger, twitter... • Creadora de diversos blogs (Project Scheherezade, Dracmaycat, Drako Teksilo, Reflexions des de Tràntor, Mayte Duarte o Lo Drac dixit entre d’altres). • Articulista, reportera i col·laboradora de la revista CATALONIA de l’AICS-American Institut for Catalan Studies) de Huston, Texas. En format digital i paper. www.aicsusa.org-http://aics-catalonia.blogspot.com.es/- https://issuu.com/cataloniamagazine • Enllaç cultural de l'entitat AICS (American Institut Catalan Studies) de Huston, Texas. www.aicsusa.org • Col·laboradora de Llegeix B@rcelona. • Editora i articulista de la revista digital d’humanitats SÀRASUATI-ISSN:1989-654X www.sarasuati.com • Membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB). • Sòcia de l'Ateneu Barcelonès amb seu al carrer de la Canuda 6, 08002 Barcelona. • Sòcia i Secretaria del Liceu Joan Maragall de filosofia amb seu amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre de l'AELC (Associació escriptors en llengua catalana) amb seu a l'Ateneu Barcelonès. Secretaria del Liceu Maragall de Filosofia amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joanmaragallfilosofia.blogspot.com.es/ • Membre del Circulo Holmes, Associació espanyola d' Amics de Sherlock Holmes. • Vocal de la Junta Directiva de la FIEC - Federació Internacional d'Entitats Catalanes. • Fundadora i presidenta de Dracmaycat. www.dracmaycat.com • Col·laboradora com experta en els treballs d’Adequació de qualificacions professionals del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya de l'Institut de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya 2014/2015/2016. • Fundadora i presidenta de l'entitat Project Scheherezade pel rescabalament del coneixement femení que per tradició ha estat de transmissió oral. http://projectscheherezade.blogspot.com.es/ • Autora del relat "Boletaire" del Llibre Crims Nostrats d'Edicions Xandri a cura de JR Aramadàs. ISBN XX- 978-84943157-3-2. Barcelona 2015. • Sòcia fundadora i Cap de premsa i comunicacions de l’entitat SOS a la Capacitat intel·lectual, 2015- • Editora de Dracmaycat Edicions amb les publicacions Sherlock&Dragon ISBN 9788461627615 i Cultural is Political ISBN 9788461765102 Mails de contacte: mduarte@dracmaycat.com – mayteduarte62@gmail.com – mduarte@uoc.com

Leave a comment

Add your comment below, or trackback from your own site. You can also subscribe to these comments via RSS.

Your email is never shared. Required fields are marked *

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD