SANT JORDI 2012
El nom de Jordi és un mot grec que vol dir el qui treballa la terra, llaurador o pagès.
Sant Jordi va ser (màrtir = testimoni) la persona que compareix a declarar davant la justícia, el que ha vist o sentit, que compareix a certificar la identitat d’ algú, l’exactitud d’una declaració…(Pompeu Fabra).
Per això la paraula màrtir ben aviat es va aplicar a aquelles persones que havien donat la seva sang per causa de la seva fe en el Crist. Arran d’aquests màrtirs es redactaren cròniques que eren llegides a reunions cristianes el dia de l’aniversari de la mort del màrtir, que de fet representava el dia del naixement, l’inici d’una vida eterna. Sant Jordi, Patró de Catalunya.
Sant Jordi va gaudir de molta veneració i popularitat universal durant els temps medievals. El fet de ser cavaller li donava categoria entre la gent d’armes. Això féu que l’escollissin per patró de la cavalleria i noblesa catalana.
Les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que es celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors.
Segles després, el costum d’obsequiar l’estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l’actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya per tothom.
La mateixa data, coincideix amb el dia del llibre que commemora la mort de Miguel de Cervantes i que pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants del desenvolupament educatiu de l’home.
Sant Jordi, màrtir d’una llegenda
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre.
Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Text extret del Costumari Català de Joan Amades.[1]
ALGUNES INICIATIVES INTERESANTS PER AQUEST SANT JORDI:
Totes les persones que visitin el Museu durant aquest cap de setmana (21-22 d’abril) i el proper (28 i 29 d’abril) rebran una còpia bilingüe (català/esperanto) de la llegenda, traduïda a tres mans pels nostres col.laboradors Joan Inglada, Javier Guerrero i Karles Berga, de l’AAMES (Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats). Al mateix temps, s’exposaran volums que contenen alguna versió d’aquesta llegenda o bé fragments inspirats en la figura universal del cavaller que mata el drac.
http://museuesperanto.org/2012/04/21/sant-jordi-2012/
Informació, llibres, poemes, llegenda, roses… i molt més
http://www.edu365.cat/stjordi/
Alguns autors que signen….
https://www.facebook.com/pages/Val-m%C3%A9s-matar-un-home-que-perdre-un-bon-costum/206726106102945
http://anglepremsa.blogspot.com.es/2012/04/els-autors-dangle-editorial-signen.html
http://www.llegirencasdincendi.es/2012/03/signatures-sant-jordi-2012-firmas-sant-jordi-2012/
I EL MILLOR CONSELL….SORTIU A L CARRER I GAUDIU-NE D’AQUEST SANT JORDI!
Webgrafia:
http://es.layoutsparks.com/pictures/drag%C3%B3n-4
http://www.festes.org/noticia.php?id_noti=45
http://museuesperanto.org/2012/04/21/sant-jordi-2012/
http://www.xtec.cat/~mdomingo/stjordi/patro.htm
[1] “Costumari català. El curs de l’any, volum III”, recollida per Joan Amades.
Títol: SANT JORDI
Lloc: CATALUNYA
Date: 23/02/2012
Articulos similares:
- Sin coincidencias

The SANT JORDI 2012 by Mayte Duarte Seguer, unless otherwise expressly stated, is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain License.



UN NOU ELEMENT DE FOC
MIQUEL GIMÉNEZ GÓMEZ. SANT JORDI 2013
MARIA CARME ROCA. KATÀLEPSIS
EL DRAC (I)
La novela negra de dictadura en Brasil y Argentina: Un panorama del género como medio de protesta a los regímenes
Publicación del GLPI: Espejos de papel
PROGRAMA ESPECIAL JANE GOODALL
RE-CONSTRUCCIÓN DE LA REALIDAD
NIETZSCHE I FOUCAULT: ARQUEOLOGIA I GENEALOGIA D’EUROPA
VERITAT I REALITAT EN ELS NOSTRES DIES
Conferència sobre dignitat humana i democràcia