SANT JORDI 2012

Sant Jordi 2012

 

El nom de Jordi és un mot grec que vol dir el qui treballa la terra, llaurador o pagès.

Sant Jordi va ser (màrtir testimoni) la persona que compareix a declarar davant la justícia, el que ha vist o sentit, que compareix a certificar la identitat d’ algú, l’exactitud d’una declaració…(Pompeu Fabra).

Per això la paraula màrtir ben aviat es va aplicar a aquelles persones que havien donat la seva sang per causa de la seva fe en el Crist. Arran d’aquests màrtirs es redactaren cròniques que eren llegides a reunions cristianes el dia de l’aniversari de la mort del màrtir, que de fet representava el dia del naixement, l’inici d’una vida eterna. Sant Jordi, Patró de Catalunya.

Sant Jordi va gaudir de molta veneració i popularitat universal durant els temps medievals. El fet de ser cavaller li donava categoria entre la gent d’armes. Això féu que l’escollissin per patró de la cavalleria i noblesa catalana.

Les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que es celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors.

Segles després, el costum d’obsequiar l’estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l’actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya per tothom.

La mateixa data, coincideix amb el dia del llibre que commemora la mort de Miguel de Cervantes i que pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants del desenvolupament educatiu de l’home.

Sant Jordi, màrtir d’una llegenda

 

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.

Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.

La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.

Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre.

Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.

Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

Text extret del Costumari Català de Joan Amades.[1]

 

 

 

ALGUNES INICIATIVES INTERESANTS PER AQUEST SANT JORDI:

Totes les persones que visitin el Museu durant aquest cap de setmana (21-22 d’abril) i el proper (28 i 29 d’abril) rebran una còpia bilingüe (català/esperanto) de la llegenda, traduïda a tres mans pels nostres col.laboradors Joan IngladaJavier Guerrero i Karles Berga, de l’AAMES (Associació d’Amics del Museu d’Esperanto de Subirats). Al mateix temps, s’exposaran  volums que contenen alguna versió d’aquesta llegenda o bé fragments inspirats en la figura universal del cavaller que mata el drac.

http://museuesperanto.org/2012/04/21/sant-jordi-2012/

 

Informació, llibres, poemes, llegenda, roses… i molt més

 

http://www.edu365.cat/stjordi/

 

Alguns autors que signen….

https://www.facebook.com/pages/Val-m%C3%A9s-matar-un-home-que-perdre-un-bon-costum/206726106102945

http://anglepremsa.blogspot.com.es/2012/04/els-autors-dangle-editorial-signen.html

http://www.llegirencasdincendi.es/2012/03/signatures-sant-jordi-2012-firmas-sant-jordi-2012/

 

 

I EL MILLOR CONSELL….SORTIU A L CARRER I GAUDIU-NE D’AQUEST SANT JORDI!

 

 

Webgrafia:

http://es.layoutsparks.com/pictures/drag%C3%B3n-4

http://www.festes.org/noticia.php?id_noti=45

http://museuesperanto.org/2012/04/21/sant-jordi-2012/

http://www.xtec.cat/~mdomingo/stjordi/patro.htm

 


[1] “Costumari català. El curs de l’any, volum III”, recollida per Joan Amades.

 

Títol: SANT JORDI
Lloc: CATALUNYA
Date: 23/02/2012

Articulos similares:

    Sin coincidencias

Licencia Creative Commons
SANT JORDI 2012 por Mayte Duarte Seguer, a excepción del contenido de terceros y de que se indique lo contrario, se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Licencia.

About Mayte Duarte

Nascuda a la Ciutat Comtal i en ple fenòmen Baby Boom (1962). Hi ha qui ha anomenat a la meva generació com a la Generació X. La meva opinió és que va ser una generació ni millor, ni pitjor..diferent. Vàrem trencar totes les prohibicions, ho vam provar tot, el món era quelcom que volguéssim que fos, tant sols depenia de nosaltres, tot estava per fer. El món actual en el que ens trobem és el resultat d’aquesta inabastable equació canviant. Crec que realment pertanyo a una generació que som energia pura en transformació constant. No teníem res, ho vàrem construir tot, no tot serveix i no tot es pot tenir al mateix moment. Hem estat binaris en costant desenvolupament. Un retret? Molts han estat pares sense deixar de ser fills i ara en paguem la factura, es passa del prohibit prohibir a prohibir i regular-ho tot. Amb els nostres antecedents no ens pertoca ser paternalistes. Toca tornar a començar, tornar a construir, assumir errades i responsabilitats i seguir caminant... Encara vull ser la primera Psicohistòriadora del planeta, terraformar les galàxies i contemplar amb bona companyia la multiplicitat de plans d’un univers fractal. Encara vull ser Leonardo da Vinci, quant sigui gran. Sí, jo també vull ser gran i, el meu somni segueix ple de llambordes. www.mayteduarte.com MAYTE DUARTE, Barcelona 07/05/1962 Llicenciada en Humanitats en l’àmbit dels Estudis Culturals i l’antropologia religiosa amb una tesina sobre la significació simbòlica de l’arquetip del Drac “El Drac a Catalunya: Presència i evolució del Drac en el Bestiari català”. Actualment cursa el Màster de Ciutadania i Drets Humans a la UB amb el seu treball sobre “L’homo tecnològicus: què és lo humà?” Dedicada a la creació, gestió, promoció i difusió de cultura catalana arreu del món vinculada al territori, mitjançant programació i desenvolupament d'activitats destinades al consum cultural. Implicant dites accions culturals amb les xarxes socials mitjançat l'ús de les TIC'S 4.0. Formació de formadors: capacitació digital i creació de materials per a la didàctica presencial i a distància o E-learning. Aprofitant els coneixements acadèmics, administra diversos grups a Facebook aportant-los-hi aplicacions pràctiques socials, polítiques i científiques. La seva experiència inclou treball com a Community Manager, investigació i recerca antropològica de la civilització catalana, documentant i estudiant la imatge del Drac en la cultura catalana com a significatiu tret identitari. Arqueologia experimental, didàctica de la prehistòria y evolució humana. Fundación Atapuerca y Sierractiva. Març 2011 Creadora de diversos blogs (Project Scheherezade, Dracmaycat, Drako Teksilo, Reflexions des de Tràntor, Mayte Duarte o Lo Drac dixit entre d’altres). Articulista i col·laboradora de la revista CATALONIA de l’AICS (American Institut Catalan Studies) de Huston, Texas. www.aicsusa.org Col·laboradora de Llegeix B@rcelona. Editora de la revista digital d’humanitats SÀRASUATI. www.sarasuati.com Membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona (UB). Sòcia de l'Ateneu Barcelonès amb seu al carrer de la Canuda 6, 08002 Barcelona. Membre de l'AELC (Associació escriptors en llengua catalana) amb seu a l'Ateneu Barcelonès. Secretaria del Liceu Maragall de Filosofia amb seu a l'Ateneu Barcelonès. http://liceu-joan-maragall-filosofia.blogspot.com.es/ Membre del Circulo Holmes, Associació espanyola d' Amics de Sherlock Holmes. Fundadora i presidenta de Dracmaycat XXI, SL. www.dracmaycat.com Col•laboradora com experta en els treballs d’Adequació de qualificacions professionals del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya de l'Institut de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya. Fundadora i presidenta de l'entitat sense ànim de lucre Project Scheherezade pel rescabalament del coneixement femení que per tradició ha estat de transmissió oral. http://projectscheherezade.blogspot.com.es/ Autora del relat "Boletaire" del Llibre Crims Nostrats d'Edicions Xandri a cura de JR Armadàs. ISBN XX- 978-84943157-3-2. Barcelona 2015.

Leave a comment

Add your comment below, or trackback from your own site. You can also subscribe to these comments via RSS.

Your email is never shared. Required fields are marked *

Featuring Recent Posts WordPress Widget development by YD