Giro Cultural:  perspectivas contemporâneas   Sala da Congregação Mendes Pimentel, Faculdade de Direito da UFMG, Belo Horizonte.  Brasil 12 a 14 de novembro [...]

  La Canonja (La Seu Vella). Lleida La IV Jornada Jove d’Òmnium – Lleida, oberta a tothom, es celebrarà a La Canonja [...]

“Cultural is political. El gir cultural” (Ateneu Barcelonès, 20 d’octubre de 2012) Crònica de Ricard Gomez-Ventura[1] “Cultural is political. El gir cultural” [...]

  Título: LA INDEPENDÈNCIA DE TOTHOM Lugar: LLORET DE MAR Link out: Click here Hora de Inicio: 19:00 Date: 26/10/2012

Conferència “Cultural is political.  El gir cultural” a càrrec de G. Mayos.  A l’Ateneu Barcelonès (Carrer Canuda 6, al costat Plaça Catalunya)  [...]

  Demà serà un dia gran. Però avui i demà passat encara són més importants. No hi ha volta enrere en tot [...]

Instituto Franklin – UAH invites you to the Lecture “Lessons for 2012: 2008 American Presidential elections in the rearview mirror“ (Enseñanzas para [...]

A principios del siglo XVI, la sociedad europea estaba en crisis. Muchas eran las críticas contra los dos grandes poderes, el terrenal y el espiritual. Los estados europeos estaban en constantes guerra. Y, en contra de los abusos de la Iglesia, un monje alemán colgó, sus 95 tesis, de la puerta de la iglesia del Palacio de Wittenberg. En estas tesis, criticaba a la Iglesia por su alejamiento de las palabras del Evangelio, y por su enriquecimiento por medio de las “indulgencias”. A cambio de una suma de dinero, se liberaba al pecador del purgatorio, o de ciertos castigos terrenales. La Iglesia también recaudaba dinero gracias al negocio de las “reliquias milagrosas”, trocitos del cuerpo de un santo(a) que eran objeto de veneración y de negocio.

Deixant de banda l’existència d’un malestar difús i que gairebé ningú semblava percebre, l’inici concret foren una sèrie de vagues estudiantils en universitats i instituts de París. Aparentment cap d’elles semblava diferent de moltes altres d’anteriors però es forma un important nucli reivindicatiu en el campus universitari de Nanterre, un “banlieu” de París, que ja tenia una certa trajectòria conflictiva i d’esquerres que, amb el temps, es guanyarà els apelatius de “Nanterre, la folle” o “la rouge” (és a dir: la “boja” o la “roja”). A més Daniel Cohn-Bendit (a l’interpel.lar agressivament un ministre per televisió) i altres són visualitzats com a líders reivindicatius.

1. Introduction We are living in a multicultural society, which is slowly becoming a defining feature of our culture. Racial diversity is [...]